Categoria: Pensaments

Com podria descriure la poesia actual? per a mi és molt difícil. Abans ho veia més senzill perquè creia que  la poesia eren aquells escrit amb uns versos amb un nombre de síl·labes determinat i que explicaven alguna història tendre, encisadora, emocionant, o que descrivien un paisatge amb mestria. Habitualment també acabaven les frases amb terminacions idèntiques cada dos, tres o quatre versos. Exemple, Pere Quart a Corrandes d’Exil·li. Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena lentament sense dir res si la lluna feia el ple també el feu…

És ben sabut que els veïns històrics de la Colònia, i cada vegada més els veïns recents, sempre ens hem referit al lloc on vivim com a poble.  Així parlem de la Festa Major del poble, l’equip de futbol del poble, l’església del poble, les botigues del poble o l’ateneu del poble. Però també és cert que els més intel·lectuals (del poble) fa temps que van iniciar una mena de campanya de desqualificació en el sentit que no érem un poble sinó un barri del poble real, equiparant poble amb…

Aquest escrit el vaig enviar a la revista VITALS i el van publicar molt retallat, tant que els que el van llegir no el van acabar d’entendre. Per a ells i per tots vosaltres ara el llegiré tot sencer. Es titulava GENT GRAN – Qui és la Gent Gran? Vet aquí el dilema. Quan jo era petit ho tenia molt clar: la Gent Gran eren aquells, els avis, els més grans, els que manaven i ens deien “Ei noi, que m’han dit que vas ser tu qui va trencar la…

Discurs que vaig fer al Museu d’Història de Catalunya l’1 de juny de 2022 Bon dia. Us voldria advertir que no sóc orador i que ben aviat ho podreu comprovar.  Primer de tot deixeu-me donar les gràcies a la fundació Reeixida per suplir la mancança dels successius governs autonòmics en aquest acte de restitució de la nostra memòria col·lectiva. Em dic Aleix Font i estic aquí perquè sóc fill del meu pare. I encara que parli en primera persona, de fet ho faig en nom dels meus quatre germans, Jaume,…

Avui la Cóncep i jo hem anat al riu. Com cada dia, faci fred o calor. Avui i ahir ens fa calor, molta calor, d’aquella que s’arrapa a la samarreta i et fa somiar cerveses o gots d’aigua ben fresquets. Cinc quilòmetres en total, els mateixos de cada dia que ens fan veure dia a dia com creixen les tomaqueres o com llauren les carxoferes ja envellides de flors liles. Alguns pagesos ens saluden i d’altres ens odien perquè es pensen que som guaites de les brigades del sac que…

  on els llops anaven a ramades i es menjaven als pastors   Hi havia un lloc mític de la nostra infantesa més enllà de les muntanyes que vèiem cada dia quan miràvem a ponent: el coll de la Creu del Querol, situat al lloc més pla per passar de Torrelles fins a Sant Climent, i també per transitar fins a Sant Boi o a la Colònia Güell. Fa  molts anys, tants que ningú no en recorda els fets concrets, un pastor hi va morir per defensar els seus bens…

EL DRET A LA DISCREPÀNCIA Amb el degut respecte i consideració goso penjar aquest escrit sabent que us ofendrà. Per tant, us demano perdó a l’avançada i prego que us ho agafeu com la mostra que entre la gent humil no tothom encara pensa igual, entre la gent humil no tothom s’empassa el gripaus televisius i, per bé o per mal, encara avui ens és possible dubtar de veritats absolutes. El pensament lliure encara és possible, ni que sigui amb la boca petita.     El 9 de novembre de…

  LES COSES INÚTILS O EL VALOR DE SEGUIR ELS TEUS SOMNIS   Fa aproximadament dos anys vaig escriure un comentari sobre les coses inútils i ho lligava amb la gran feinada que vaig fer per construir uns mapes i uns programes per memoritzar els estats americans amb les seves capitals. Ara hi torno amb una altre de les grans obres de la meva vida, la construcció d’un pessebre quasi monumental. De coses inútils n’hi ha infinitat al llarg de la vida, coses tan inútils com anar a buscar bolets…

DE TRADUCCIONS I TRADUCTORS. Diuen que els ignorants són desconfiats, perquè sospiten: “m’estaran enganyant?”. Els espanyols, per exemple, s’ofenen molt quan alguns parlen en anglès, en francès i sobretot en català; quan al servei militar alguns catalans parlàvem entre nosaltres en català, la seva resposta habitual era “por si acaso, tu padre”, i això era perquè desconfiaven del què dèiem, sospitaven que parlàvem malament d’ells. I jo, ho confesso, sóc molt ignorant en el tema dels idiomes. No conec l’anglès, ni el japonès, ni  l’alemany, ni l’àrab, ni l’armeni, ni…