GENT GRAN – REVISTA VITALS

Aquest escrit el vaig enviar a la revista VITALS i el van publicar molt retallat, tant que els que el van llegir no el van acabar d’entendre. Per a ells i per tots vosaltres ara el llegiré tot sencer. Es titulava GENT GRAN – Qui és la Gent Gran? Vet aquí el dilema. Quan jo era petit ho tenia molt clar: la Gent Gran eren aquells, els avis, els més grans, els que manaven i ens deien “Ei noi, que m’han dit que vas ser tu qui va trencar la…

Read More

GREGORI FONT I CATIVIELA

Discurs que vaig fer al Museu d’Història de Catalunya l’1 de juny de 2022 Bon dia. Us voldria advertir que no sóc orador i que ben aviat ho podreu comprovar.  Primer de tot deixeu-me donar les gràcies a la fundació Reeixida per suplir la mancança dels successius governs autonòmics en aquest acte de restitució de la nostra memòria col·lectiva. Em dic Aleix Font i estic aquí perquè sóc fill del meu pare. I encara que parli en primera persona, de fet ho faig en nom dels meus quatre germans, Jaume,…

Read More

EL RIU un lloc per passejar

Avui la Cóncep i jo hem anat al riu. Com cada dia, faci fred o calor. Avui i ahir ens fa calor, molta calor, d’aquella que s’arrapa a la samarreta i et fa somiar cerveses o gots d’aigua ben fresquets. Cinc quilòmetres en total, els mateixos de cada dia que ens fan veure dia a dia com creixen les tomaqueres o com llauren les carxoferes ja envellides de flors liles. Alguns pagesos ens saluden i d’altres ens odien perquè es pensen que som guaites de les brigades del sac que…

Read More

LA CREU DEL QUEROL

Creu del Querol

  on els llops anaven a ramades i es menjaven als pastors   Hi havia un lloc mític de la nostra infantesa més enllà de les muntanyes que vèiem cada dia quan miràvem a ponent: el coll de la Creu del Querol, situat al lloc més pla per passar de Torrelles fins a Sant Climent, i també per transitar fins a Sant Boi o a la Colònia Güell. Fa  molts anys, tants que ningú no en recorda els fets concrets, un pastor hi va morir per defensar els seus bens…

Read More

LA FI DEL PENSAMENT LLIURE

Pensament lliure

EL DRET A LA DISCREPÀNCIA Amb el degut respecte i consideració goso penjar aquest escrit sabent que us ofendrà. Per tant, us demano perdó a l’avançada i prego que us ho agafeu com la mostra que entre la gent humil no tothom encara pensa igual, entre la gent humil no tothom s’empassa el gripaus televisius i, per bé o per mal, encara avui ens és possible dubtar de veritats absolutes. El pensament lliure encara és possible, ni que sigui amb la boca petita.     El 9 de novembre de…

Read More

L’ENCÍS DE LES COSES INÚTILS – 2

pessebre 2020

  LES COSES INÚTILS O EL VALOR DE SEGUIR ELS TEUS SOMNIS   Fa aproximadament dos anys vaig escriure un comentari sobre les coses inútils i ho lligava amb la gran feinada que vaig fer per construir uns mapes i uns programes per memoritzar els estats americans amb les seves capitals. Ara hi torno amb una altre de les grans obres de la meva vida, la construcció d’un pessebre quasi monumental. De coses inútils n’hi ha infinitat al llarg de la vida, coses tan inútils com anar a buscar bolets…

Read More

DE TRADUCCIONS I TRADUCTORS.

Maria Llopis

DE TRADUCCIONS I TRADUCTORS. Diuen que els ignorants són desconfiats, perquè sospiten: “m’estaran enganyant?”. Els espanyols, per exemple, s’ofenen molt quan alguns parlen en anglès, en francès i sobretot en català; quan al servei militar alguns catalans parlàvem entre nosaltres en català, la seva resposta habitual era “por si acaso, tu padre”, i això era perquè desconfiaven del què dèiem, sospitaven que parlàvem malament d’ells. I jo, ho confesso, sóc molt ignorant en el tema dels idiomes. No conec l’anglès, ni el japonès, ni  l’alemany, ni l’àrab, ni l’armeni, ni…

Read More

CAMPS DE BLAT DE LA COLÒNIA

Colònia Güell

L’any 1996 em vaig presentar al concurs literari de l’Ateneu de la Colònia Güell, en la modalitat de poesia, i no vaig guanyar. Aquesta setmana, remenant papers he trobat aquella poesia i he pensat penjar-la a la xarxa.     CAMPS DE BLAT DE LA COLÒNIA Camps de blat de la Colònia ja s’acosta el mes de juny feu onades de bandera goig de mar si es veu de lluny Piguellats de flors austeres veig el groc, el roig i el blau, collaret de ginesteres per guarnir aquest palau. Quin…

Read More

EL TRAÏDOR, dos mil anys de repugnància.

El traïdor

EL TRAÏDOR, dos mil anys de repugnància.   Traïdor és una paraula que defineix un personatge maleït des dels origens de la humanitat, perquè va contra allò que més estimem, la família, els amics, el grup o la nació. Durant la meva joventut , amb setze o divuit anys, cap a les acaballes dels anys seixanta, quan la lluita contra el franquisme tenia qualificatius de bellesa sublim entre alguns sectors conscienciats de la població de Catalunya, nosaltres vam aconseguir col·locar un infiltrat dins d’un grup comunista que estava fent proselitisme…

Read More

CAFÉ – UNA BONICA CANÇÓ

repressio-dones café

CAFÉ (AMB È TANCADA) Memòria Històrica Els espanyols tenien una bonica cançó que els falangistes van popularitzar i desprestigiar, es deia “Café”, o també “Yo te daré niña hermosa”. En la nostra joventut, amb l’espanyolada embogida encara de ràbia i poder, ens la posaven sovint a la ràdio i, nosaltres, ignorants la majoria, també la cantàvem com si fos realment una bonica cançó. La majoria de catalans que no havien viscut la guerra desconeixien el significat de lletra i missatge, i quan quan amb catorze anys vaig començar a treballar,…

Read More