18 de febrer de 2024
PRIMERA PART
Sembla ser que a les eleccions al Parlament de Galícia, conegut com La Xunta, hi concorren onze llistes electorals, que per ordre d’escons previstos en les diferents enquestes, anirien per aquest ordre:
1.- PP (Partit Popular de Galícia) altrament conegut com la dreta feixista; el candidat a president serà Alfonso Rueda. Traurien entre 34 i els 38 escons.
2n.- BNG (Bloc Nacionalista Gallec), partit nacionalista d’esquerres encapçalat per Ana Ponton. Entre 24 i 31 escons
3r.- PSOE (Partit Socialista Espanyol), partit de centre encapçalat per José Ramon Gómez Besteiro. Habitualment havia sigut el partit preferit alternant amb el PP. Però sense ideologia i aferrant-se a les campanyes centrípetes dels feixistes ha anat perdent interès electoral. Entre 9 i 14
4art.- SUMAR GALÍCIA, el partit escindit de Podemos, bàsicament les escorrialles de la Izquierda Unida espanyola, representat per Marta Lois. Encara que no ho diguin a la tele, se suposo que és un partit encaminat a fracassar tal com va fer fallida quan es deia Izquierda Unida. No són una gent oberta, no sumen ans al contrari, es van arronsant a cada contesa electoral. Entre 0 i 2
5è.- VOX, els nostàlgics del falangisme, amb Álvaro Díaz-Mella (caldria saber quants assassins amb camisa blava compta entre els seus ancestres). Rabiosos, odiadors de qualsevol que no sigui com ells. Sembla que a Galícia no s’han menjat mai cap “rosco” i esperem que seguirà així. Veient l’exemple d’on s’han col·locat, si guanyessin alguna cosa acabarien prohibint la parla gallega i qualsevol activitat cultural aliena al flamenc i a les curses de braus. Entre 0 i 1.
6è.- PODEMOS GALÍCIA, amb Isabel Faraldo de número ú. Aquest partit no ha aixecat el cap després de la clatellada que va significar l’escissió de Sumar. Les enquestes no els donen res de res i sembla que es presentaran només per a restar vots dels altres companys de viatge. No n’hi preveuen cap.
7è.- DEMOCRÀCIA OURENSANA, amb un líder carismàtic Armando Ojea, al que voten, fins a fer-lo alcalde d’Ourense, els espectadors que li riuen les seves astracanades a la seva televisió. Si surt elegit seria un puntal imprescindible per al PP. Entre 0 i 1
8è.- PACMA (Partit Animalista amb el Medi Ambient), amb Manuela Garcia López. Si bé els principis són d’admirar, no han guanyat mai cap elecció i se suposa que ni s’esperen guanyar-ne mai cap. Però hi són i omplen un buit que algú l’hauria d’omplir: la defensa dels animals, la lluita contra el seu patiment excessiu i moltes vegades totalment inútil. No n’hi preveuen cap.
9è.- EB (Escaños en blanco) amb Diego Troncoso Casal. Juguen la fal·làcia de considerar que tots els vots en blanc són d’ells. Llàstima que la Junta Electoral no pensi igual. He llegit a la xarxa que l’origen d’aquesta opció a Galícia està en la Falange. No n’hi preveuen cap.
10.- M+J (Por un mundo mais xusto).- Marina Fernàndez Delgado. Diu que són un partit Humanista, i en un món capitalista desaforat, l’ètica i l’estètica no es valoren. O sigui, que No n’hi preveuen cap.
11.- ESPAZO COMUN GALEGUISTA.- Pachi Vàzquez. Segons he pogut llegir es tracta d’una escissió del PSOE. Diu que són de Centre, cosa que normalment vol dir que no saben d’on són (i els electors tampoc no ho saben). No n’hi preveuen cap.
A la Xunta hi ha 75 escons, o sigui que la majoria absoluta queda en 38. Si el PP obtingués la part alta de la forquilla, cosa que acostuma a passar, i s’hi afegeix un vot de la Democracia Ourensana, la cosa pintaria malament pels demòcrates. Resumint, que caldrà esperar el recompte definitiu, i si porta barba Sant Antoni i si no la Puríssima Concepció.
SEGONA PART
De la campanya poca cosa us en puc dir fora d’allò que han informat el telenotícies de TV3 (i ja sabeu que només informen d’allò que els interessa i de la manera que els interessa). Per tant fóra agosarat fer afirmacions gaire rotundes amb tan poc fonament. Sembla ser que tant el PSOE com el PP, segons els informatius de TV3, només han parlat de Catalunya, cosa que no deixa de ser sorprenent tractant-se d’unes eleccions autonòmiques de Galícia. I si fos així podria ser que el BNG tragués més vots dels enquestats, ja que ells sí que han parlat de Galícia. I vull pensar que als gallecs els interessa més allò que passa a casa seva que no pas el que passa a Catalunya o, en tot cas, el que passa a Madrid. Diumenge al vespre ho veurem.
Tot i així, aquestes eleccions m’han enrampat zones adormides del cervell que voldria comentar. Primer de tot l’eslògan pesat i adormidor que anomenen a cada contesa electoral “El vot útil”. En les eleccions actuals, quan els del PSOE reclamen el vot útil, a què es refereixen exactament? Perquè si el que està més ben posicionat és el BNG seria normal creure que estan demanant que tots els seus electors votin BNG (o sóc massa càndid). I els de Podemos i Sumar no haurien de fer el mateix, votar útilment, ni que fos per una vegada a la vida i recolzar amb bous i esquelles la gran oportunitat de foragitar els feixistes de la Xunta. Però alguna cosa em diu que quan parlen de vot útil no es refereixen a la utilitat cap al país, cap a la gent, cap a la felicitat, cap al Cel, no. Quan parlen de vot útil s’estan referint exclusivament a les seves necessitats econòmiques de manteniment de nivell de vida dels dirigents i de capacitat de prevaricar en favor dels seus amics. Vindria a ser la versió de: Si us plau, utilitzeu el vot útil cap a mi a fi que pugui continuar remenant les cireres per afavorir els meus exclusius interessos mercantils.
Altrament, si el vot útil no existeix (més que res perquè ningú l’utilitza fora dels electors domesticats) no serà que el vot útil és aquell que satisfà la teva íntima convicció de fer el bé. Suposem que es presenta un partit d’aquests que està tan acostumat a seure a les butaques del Parlament i li ve d’un vot, el teu, que puguin continuar manant. Quin xantatge, no? què has de fer? El teu cor et diu que no els votis. Perquè s’ho mereix molt més un partit que mira per la pròpia Pàtria, pels catalans, per la pròpia llei, la pròpia policia, el nostre exèrcit, els nostres jutges, la nostra economia, el nostre idioma etc. Et diuen que aquest partit no té cap possibilitat i que serà com llançar el vot al cubell de la brossa. Vet aquí el vot útil: no facis mai allò que faries d’acord amb el teu convenciment, fes allò que et diuen a la televisió obeint els eslògans que algú ha estudiat meticulosament. I us confesso que jo he votat així durant molts anys.
Però tal com deia aquell cantat de Xàtiva, ara dic no, que ja n’hi ha prou, que hem de passar comptes i saber qui s’ho mereix i qui ja no. Qualsevol partit que en quatre anys no hagi fet res significatiu pels nostres no es mereix el nostre vot. Tots aquells que diuen que ja faran, que els votem perquè d’aquí a dos o tres anys faran, que tot els que no han fet fins ara ho faran, i el “faran” és l’únic argument que els queda, no els hem de creure, perquè és l’estil espanyol de fer política. Els catalans hem de ser més kamikazes i jugar-nos la vida al tot o res. Perquè els que així ho facin es guanyaran el Cel. N’heu d’estar segurs.
I dit això suposo que ja endevineu a qui votaré, si és que me’n donen ocasió. Exactament, aquest que tots estem pensant i que no podem dir en veu alta si no volem que els grans fons d’inversió de la política se’ns llencin a la jugular i ens enviïn a l’ostracisme per tota l’eternitat.
Que Déu ens empari, catalans, que fins i tot a l’hora d’escollir una opció política ho hem de fer mig d’amagat. Però, si algun dia guanyem, tornarà a sortir el sol i revindran les pluges, florirà la ginesta, podrem parlar a tothom en català. I llavors sí, tots serem feliços i tornarem a ser germans.
Aleix Font, 16 de febrer de 2024.
TERCERA PART
Doncs ja han votat i s’ha decidit. En clau espanyola ha sigut un desencís ja que els feixistes del PP han revalidat la majoria absoluta i el PSOE no s’ha pogut salvar. Perquè si el PSOE hagués perdut votants però hagués pogut apuntalar al BNG per formar govern, doncs podria governar. Però tal com ha anat els socialistes ha perdut bous i esquelles, ja que no només no toca govern sinó que a sobre s’ha perdut l’oportunitat per culpa d’ells, que han perdut cinc escons i han deixat els somnis a la misèria.
En clau gallega, en canvi, tampoc no ha sigut tan dolent. Primer de tot tots els partits espanyolistes han perdut vots i escons, els que en tenien. Començant pels del PP que de 42 passa a 40. Continuant pel PSOE que de 14 passa a 9(n’ha perdut 5). I Vox i Sumar i Podemos en la seva lluita fraticida s’han quedat amb un pas de nas, I els altres que també pensen en espanyol: els Animalistes i els Vot en blanc. Tots ells a la pila del greix: zero escons. Ezpazo comun galleguista i Por un mundo mais xusto tampoc n’han tret cap. Tan sols la Democracia Ourensana n’ha tret un, que per poc que pugui també sumarà als del PP, si li deixen.
Conseqüències. El PP continuarà decidint les polítiques espanyolistes d’aniquilació de la nació gallega. En Núñez Feijoo podrà seguir donant les culpes de tot allò de dolent que passa a l’univers a la Llei d’Amnistia que els catalans reclamen. Els falangistes camuflats als rengles socialistes, tants que n’hi ha, podran reclamar al cap del seu partit que dissimuli una mica el seu perfil esquerranós i miri d’assemblar-se més als camises blaves del PP.
TOTAL DE VOTS OBTINGUTS
| Partit | Vots (%) | Escons | ||
| PP | 700.491 (47,36%) | 40 – 2 | ||
| BNG | 467.074 (31,57%) | 25 + 6 | ||
| PSOE | 207.691 (14,04%) | 9 (-5) | ||
| VOX | 32.493 (2,19%) | 0 | ||
| SUMAR | 28.171 (1,90%) | 0 | ||
| DO | 15.312 (1,03%) | 1 + 1 | ||
| PACMA | 5.373 (0,36%) | 0 | ||
| PODEM-ALIANÇA VERDA | 3.854 (0,26%) | 0 | ||
| ESCONS EN BLANC | 2.744 (0,18%) | 0 | ||
| ECG | 1.542 (0,10%) | 0 | ||
| Participació | ||||
| 2024: 67,3% | ||||
| 2020: 58,9% | ||||
| Escrutini: 100% | ||||
Sumar i Podemos continuaran donant-se les culpes l’un a l’altre, sense reconèixer que a on s’hi infiltra el corc d’Izquierda Unida no hi ha res a pelar, perquè són o ells o res (terra cremada). La Yolanda Díaz començarà a tremolar per les eleccions que aniran venint, i els residus de Podemos que s’han passat a l’enemic, per exemple l’Ada Colau, veuran perillar les seves hisendes.
Mentrestant, els nacionalismes tant odiats pels nacionalistes espanyols, poc a poc aniran creixent. I tal com passa a Catalunya i també al País Basc, el sentiment de casa, de família, de país s’anirà consolidant com l’única alternativa possible als grans interessos econòmics espanyols. No ho tindran fàcil els del BNG, tot s’ha de dir, perquè l’Estat Espanyol té tot el poder i la glòria i pot fer allò que li passi pel cap, com per exemple derivar tota la immigració possible cap aquells llocs on l’espanyolisme necessiti ajuda i si calgués, enviar-hi als jutges, als policies i també l’exèrcit, com bé sabem a Catalunya.
D’aquí a quatre anys hi tornaran, nosaltres abans. I si s’aconsegueix anar augmentant el sentiment de servei a la Pàtria, els altres cada vegada ho tindran més difícil per la via democràtica. Fins que arribi “aquell dia”, i llavors vindrà la primavera.
Aleix Font. 19 de febrer de 2024.
