Llibre 1 – ELS SECRETS DE HEAP HOUSE
“Les coses no són el que semblen. No et refiïs mai de les coses”
Traducció Elena Martí i Segarra
Blackie Books
390 pàgines
“Edward Carey va néixer a Anglaterra, durant una tempesta de neu. Com el seu pare i el seu avi, tots dos oficials de la Marina, va assistir al Pangbourne Nautical College, on es va mig acostar a continuar la vocació familiar només quan va interpretar un capità de vaixell en una musical de l’escola. Però les seves grans vocacions són sens dubte l’escriptura i la il·lustració…….
Durant el confinament per la Covid-19 va posar en marxa el projecte Una il·lustració diària, que es va acabar allargant gairebé dos anys. La Trilogia Iremonger, la seva obra cabdal, l’ha escrita durant una dècada. Va néixer de la nostàlgia que sentia vivint a Texas, i el va portar a establir la seva història a l’Anglaterra victoriana….” (Fragment de la seva biografia a l’inici d’aquest llibre).
Els Iremonger són una nissaga que comparteixen el mateix cognom i que, segons la puresa de la seva sang formen part de les classes dirigents o bé de criats. Els dirigents viuen a la part superior de la mansió familiar (anomenada Heap House) i els criats a la inferior. Probablement van ser la família més rica del seu temps. Només començar el llibre se’ns aclareix que “La paraula Iremonger és una modificació del mot anglès ironmonger, que significa: ferreter, quincallaire.”
Sembla ser que a mesura que la població de Londres anava creixent també creixia la quantitat de brossa que generaven. La van anar dipositant en un lloc dels afores fins que l’acumulació va formar el que al llibre anomenen “túmuls”, muntanyes de deixalles d’aquell immens femer, al mig del qual s’erigia la mansió familiar, Heap House.
En el transcurs dels anys molta gent desvalguda va anar a treballar als cúmuls i per insalubritat o pel que sigui va proliferar una estranya malaltia que convertia alguna persona en un objecte: un bon dia una persona anava a dormir com a persona i es despertava convertida en un objecte, Els Iremongers van descobrir que per adquirir immunitat havien de posseir una persona objectivada, per això tots els Iremongers tenien un “objecte de naixement”. Si mai aquest objecte retornava a la seva forma humana, l’Iremonger propietari es convertiria en objecte.
Ja veieu doncs que es tracta d’un llibre estany, fantàstic (en el sentit de fantasia), molt imaginatiu. Un llibre que havia de convertir-se en trilogia, com per exemple El senyor dels anells, o La guerra de les galàxies. Aquesta mena de llibres, si més no els que jo he llegit, els comences amb precaució pensant que al cap de deu pàgines el deixaràs. Però després no te n’adones i ja en portes cinquanta. I després cent i dues-centes fins que arribes a les tres-centes noranta que té aquest llibre i, us ho poden creure, amb ganes de localitzar el segon (Foulsham) i, tot fa pensar, que algun dia també llegiré el tercer.
Sembla doncs que estem davant d’un clàssic llibre de vacances, d’aquells que prens a les hores plàcides i vas passant pàgines i més pàgines a l’ombra acollidora de l’estiu.
Aleix Font, 18 de juliol de 2024.
