Categoria: Contes

RELAT INSPIRAT EN EL LLIBRE SÀPIENS, una breu història de la humanitat, de Yuval Noah Harari. Capítol de Sobrecàrrega de la memòria. Parla de la llengua parlada i l’Escriptura parcial. Diu que el llenguatge dels números és una escriptura parcial. Com sap tothom des dels temps antics, els funcionaris i els comptables pensen d’una manera no humana. Pensen com si fossin arxivadors. No és pas culpa seva. Si no pensessin així, els seus calaixos es barrejarien i no podrien oferir els serveis que el seu govern, la seva empresa o…

Read More

(Relat escrit per Aleix Font, inclòs al llibre Llavors de paper, publicat per Sant Jordi de 2023) LA INFANTESA Han matat l’Isidre! Han matat l’Isidre! – cridaven els nens de l’altra banda de la riera. S’estaven apedregant amb els de la Colònia quan de sobte un roc massa gros havia impactat al bell mig del front del pobre noi. La guerra s’havia acabat en sec. Els de la Colònia van marxar tots esperitats per amagar-se a casa seva; els de Santa Coloma, tots esverats i aterrits vetllaven el mort sense…

Read More

d’Aleix Font Amb aquest conte vaig guanyar el primer premi del concurs La Primavera Literària de Santa Coloma de Cervelló ARA VINC ! L’Eduard era un “manetes”, o sigui un xicot d’aquells que tan et podia arreglar una fuita d’aigua, com instal·lar-te un ventilador d’aquells del sostre. I per això era molt sol·licitat  per les mestresses de casa del poble. Havia treballat com a lampista d’una empresa de la construcció. Quan es feia un edifici, l’empresa subcontractada  on treballava hi entrava per a fer totes la instal·lacions de llums, endolls,…

Read More

EL MOSQUIT QUE PARLA Avui m’he trobat un mosquit que parla, t’ho has de creure. És un mosquit eixerit, d’aquells que juguen amb tu quan els empaites i que no hi ha manera d’atrapar-lo. Només que aquest s’ha posat en to dialogant i m’ha donat conversa. Sé que costarà de creure però és cert. I com vols que t’ho demostri, doncs senzillament parlant amb algun mosquit, per exemple aquell que hi ha a la paret. No, no el matis, espera’t. I poc a poc m’hi apropo i li dic –Tzzzz’mm…

Read More

COMPTE AMB LES RIFES DE NADAL Vet aquí que un dia vam anar a buscar bolets als boscos de Can Nicolau de Torrelletes i de tornada vam parar, com fa tothom, a cal Joan per fer una cervesa. Ens van proposar si volíem números per la rifa que feien a l’escola del seu nét, i ves que hauríeu fet vosaltres?, en vaig comprar un parell tot i sabent que no es fa pel premi. Em van demanar un telèfon de contacte “perquè si toca us faran una trucada”. Un cop…

Read More

LA NEVERA INTEL·LIGENT Sembla ser que a la tele van anunciar una nevera que no només es limitava a refredar o congelar els menjars, sinó que a més a més també ens avisava quan algun producte s’estava esgotant. I també ens permetia, a través d’una aplicació al mòbil, veure l’interior de la nevera en qualsevol moment. No cal dir que això era una gran comoditat a l’hora d’anar a fer la compra al supermercat, només calia que a l’hora de comprar iogurts miressis al mòbil i comptessis, “un, dos, tres,…

Read More

UN POBLE MODÈLIC   Jo vivia, bé, de fet encara visc, a un poblet agradable, amb cases unifamiliars i sense blocs de pisos. No era un lloc de classe alta però evidentment tampoc era un suburbi d’aquells grisos ocupats per les bandes de sud-americans. Ens coneixíem tots, ens saludàvem quan ens trobàvem pels carrers i ens consideràvem privilegiats pel fet de viure en aquell indret encisador. L’Ajuntament va tenir una idea brillant que ens va exposar en assemblea. Resulta que hi havia l’oportunitat d’aconseguir una subvenció, meitat de la Generalitat…

Read More

EM VAIG  VOLER COMPRAR UN APARTAMENT   Si me n’han passat de coses aquest estiu!. Mireu, un dia tot tornant de la platja, m’estava mirant els xalets aquells de Gavà Platja. N’hi ha de bonics, ben construïts, unifamiliars i amb jardinet. N’hi havia molts que posava “Es ven”, i a sota un número de telèfon. Vaig pensar “Ves per on!, no he tingut mai un apartament i potser ja va sent hora de fer un pensament. Encara que només sigui com a inversió”, i vaig trucar al timbre de la…

Read More

BOLETS – UNA AFICIÓ PRIMORDIAL L’afició d’anar a buscar bolets és d’una transcendència inexplicable per als que no la tenen, i que veuen amb ulls incrèduls, i fins i tot de rebuig, aquesta fal·lera que ens agafa als milions de catalans que després de les pluges de tardor comencem a estar inquiets i delerosos. Explicar els sentiments a altres persones és una cosa molt difícil. Fer entendre a algú altre la quantitat de gust que et dóna una taronja dolça quan te la menges, o els graus de tremolor que…

Read More