Un conte d’Aleix Font – Nr.9

EL MOSQUIT QUE PARLA

Un mosquit feliç

Avui m’he trobat un mosquit que parla, t’ho has de creure. És un mosquit eixerit, d’aquells que juguen amb tu quan els empaites i que no hi ha manera d’atrapar-lo. Només que aquest s’ha posat en to dialogant i m’ha donat conversa. Sé que costarà de creure però és cert. I com vols que t’ho demostri, doncs senzillament parlant amb algun mosquit, per exemple aquell que hi ha a la paret. No, no el matis, espera’t. I poc a poc m’hi apropo i li dic –Tzzzz’mm – I l’amic fa uns ulls com a taronges quan veu que el mosquit es gira, es posa a volar al davant del meu nas i respon – Tzzzz’miz.

– Ostres, no m’ho puc creure. Què li has dit?

-Doncs bon dia.

I li dic que no en se gaire de parlar mosquit, però les quatre normes d’educació sí que les sé. Per exemple, que Bon dia és així com ho he dit, i que com estàs és Tzzzz’maz, i que si ha menjat és Tzzzz’gam, i que “Sí”  és Tzzzz’sim. i “no” Tzzzz’nom. etc. Però encara n’aprendré més, ja ho veuràs, perquè el mosquit que entenia el català m’ha dit que cada vespre me n’ensenyarà una mica més.

Dibuix d’Aleix Font

L’amic incrèdul em contesta que, la veritat, no sap que què en faré de parlar mosquit. En la seva mentalitat d’home normal i bon oient de les notícies no pot entendre la utilitat de comunicar-se amb els mosquits.  Perquè els mosquits no són pas turistes, o encara que ho siguin en el sentit literal de la paraula, no ho són en el sentit  econòmic, que és que el que ara predomina. Els mosquits no gasten, o sigui que no els necessitem per a res. Si per exemple, després de segar els camps d’arròs del delta vingués la plaga de mosquits i a la tele poguessin dir “`S’ha estimat que en total deixaran dos mil milions d’euros  a la ciutat de Barcelona”, tothom estaria radiant de satisfacció, encara que ells no en llepessin ni cinc. És per allò que abans es deia amb satisfacció que al costat de casa cada dia mengen calent.  Però si no deixen ni cinc als calaixos dels grans empresaris del comerç, per a què serveixen els mosquits. I he de reconèixer que el seu argument és de pes. Però jo m’ho miro d’una altra manera i intento que ho entengui.

Com canviem després d’un afaitat

Li dic que s’imagini una nit d’estiu en que la calor no et deixa dormir, i per acabar-ho d’adobar, quan et sembla que potser sí que encara dormiràs ni que sigui una horeta ja sents la conversa del mosquit, que de fet t’està demanant permís per a xuclar-te una goteta de sang (Tzzzz’gam), que en el fons no significa res per a la teva integritat, però com que tu no l’entens et poses nerviós, com  els espanyols quan escolten parlar el català, i et desvetlles. Doncs jo no, jo quan senti que s’apropa educadament i em demani permís li contestaria dient-li el que més em convingués, com per exemple que sí (Tzzzz’sim/Tzzz’Tzzz/Tzzz’som), però només una miqueta i que marxés, o que no perquè ja havia contribuït a la manutenció de la nació mosquita i que ara anés a casa d’algú altre.

Mosquit fredolic

L’amic s’ho rumia, però no des del costat amable sinó del d’emprenedor i ja veu la possibilitat de fer negoci. I si  gravéssim uns disquets que avisessin als mosquits que no entressin al nostre dormitori? ho podríem patentar i ens faríem d’or. Saps el que val una nit d’estiu lliure de mosquits?

Li dic que això no pot ser. No ens podem aprofitar de la bona intenció d’un mosquit que tindrà la paciència d’ensenyar-me a parlar, i sobretot a escoltar, el que podria ser l’idioma més antic del món. Li vull fer veure que no és possible fer servir la seva bona voluntat per girar-la en contra d’ells. Què menjarien si a totes les cases hi hagués l’avís de no entrar, s’extingirien com a espècie i llavors què menjarien les orenetes, eh? què menjarien.

El meu amic, que de fet és ecologista i també de la protectora d’animals, fa veure que m’entén. Però veig que ja comença a practicar i es posa a parlar amb el primer que troba: que si Tzzz’maz, que si Tzzz’sim. I jo tinc la impressió que tenen els dies comptats. Els grans conqueridors quasi sempre han començat amb un bon dia i un somriure. Després ja vindrà allò de “Habla cristiano!” que tots coneixem.

Aleix Font, 20 d’octubre de 2022.

Related posts