EL LLIBRE DELS BALTIRMORE
JOËL DICKER
Llegit al Kindle
Reconec que Joël Dicker em té del tot desconcertat perquè no li acabo de trobar el què. En certs aspectes és el contrari de tot el que jo aprecio com a una bona lectura, i de l’altra penso que algú que és capaç d’escriure tantes pàgines per dir només allò que diu, alguna cosa deu tenir que jo no sé apreciar.
Per començar fa uns llibres excessius. Els llibres d’ell que jo he llegit, tots quatre ratllen les sis-centes pàgines, i això significa que se n’ha de tenir ganes per començar la lectura de qualsevol d’ells. I si a sobre te n’adones que el que hi diu no va més enllà que allò que hi diu, pot ser que et sentis una mica decebut. Ara bé, en això de la literatura i de l’art actual, l’important no és el que tu pensis sinó el que diuen els crítics, la majoria dels quals no sabem de qui cobren, tot s’ha dir.
En les tècniques d’escriptures modernes diuen que per captar l’interès dels lectors, entre moltes altres coses hi ha d’haver el que n’anomenen “el gir”, o sigui, el canvi de sentit del relat, de manera que si tot indica que l’assassí és l’home del ganivet, a partir del gir aniràs veient que el del ganivet era una bona persona i que l’assassí en realitat és el vellet bona persona que collia floretes ran del camí. Però atenció que no s’ha acabat, perquè al cap de poc hi haurà un altre gir i ara l’assassí ja no serà el vellet sinó un policia corrupte al que li agrada matar gent, però no, després de cent pàgines més el policia serà una persona encantadora a qui tothom li té enveja i per això en parlaven tan malament. En fi, que amb els girs aniràs veient que t’estan prenent el pèl i que l’escriptura no és res més que una màquina d’omplir pàgines de paraules que no et duran enlloc. O sí, que et duran al final quan s’acabarà de la manera que voldran, sense cap ni peus. Això és Joël Dicker al meu entendre. Si voleu constatar-ho només cal que llegiu l’Enigma de L’habitació 622 i en quedareu ben satisfets.
Aquest llibre d’avui, El llibre dels Baltimore, és el segon de la sèrie dels que jo he llegit, el primer dels quals era La veritat sobre Harry Quebert, on hi sortia el mateix protagonista d’ara, en Marcus Goldman. Avui ens explica sobretot la vida dels seus tiets i cosins. Resulta que hi ha els Goldman de Montclair que són els seus pares i ell, i els Goldmans de Baltimore. Els de Montclair és la branca familiar no tan brillant, no tant rica. Viuen a aquesta ciutat de Nova Jersey. Els de Baltimore són rics i triomfadors. Viuen a Baltimore, Maryland, i també tenen casa a Boca Raton de Florida. Practicament tot el llibre parla d’aquesta branca de la família.
La meva opinió és que si teniu alguna cosa més important per fer, no caldria que el llegíssiu. Ara bé, si heu d’omplir estones i no sabeu com fer-ho, i a més a més us caigut aquest llibre a les mans, doncs bé, el llegir és una bona activitat, ni que sigui per a fer currículum. I en quan a les crítiques literàries (a l’estil de: «Els sorprendrà. Hauríem de llegir El llibre dels Baltimore com qui contempla un oli d’Eward Hopper i el seu traç elegant.»Ramon Ventura, El Periódico), us aconsello que feu allò que jo feia antigament quan abans d’anar al cinema consultava les crítiques del diari. Si alguns me l’alabaven molt no hi anava; i si la criticaven em feien pensar “Caram, deu ser bona, hi hauria d’anar”
Aleix Font, 19 d’octubre de 2022.
