EL MIRACLE DE LA QUAR – TERCERA PART

Aleix Font Concepció Simó

CONCEPCIÓ SIMÓ BESSA HA MORT   L’edat no perdona i Concepció Simó Bessa mor als noranta-quatre anys. Nosaltres perdem la seva companyia però tenim ocasió de conèixer tota la seva família.   Era el 4 de juny del 2009, quan arribo a casa, la dona em diu que l’han trucat per a dir-li que s’ha mort la senyora Concepció Simó, de Centelles. L’enterren demà a les cinc. La seva filla li ha dit que no cal que hi anem, que només ens ho han dit perquè ho sapiguem. Però decidim anar-hi.…

Read More

EL MIRACLE DE LA QUAR – SEGONA PART

Aleix Font Concepció Simó

2006 – CONCEPCIÓ SIMÓ BESSA ESTÀ A LA RESIDÈNCIA Les conseqüències de l’edat porten Concepció Simó Bessa a ingressar a la Residencia Geriàtrica de Centelles. La seva presència ens atreu com un imant i continuem visitant-la per gaudir de les seves paraules.   Sant Maurici de la Quar 12 de setembre de 2006. dimarts.– Tota aquesta setmana estic de vacances. Anem a Centelles a veure la senyora Concepció Simó . Trobem la Residència i ens hi estem de quarts de dotze a la una. Està molt contenta Al sortir de casa…

Read More

EL MIRACLE DE LA QUAR – PRIMERA PART

Aleix Font Concepció Simó

CONEIXEM CONCEPCIÓ SIMÓ BESA, nascuda a La Portella de Sant Maurici de la Quar   Explicarem la sensacional manera com vam conèixer Concepció Simó Bessa, les casualitats impensables que et fan pensar si realment existeixen les casualitats o són els camins del destí els que fan que les coses passin com han de passar.   Al cementiri de Sant Pere de Portella, al terme d’Olvan, hi ha unes tombes antigues colgades d’ortigues que acullen uns homes i dones valentes. A una d’elles hi ha els que van salvar la verge…

Read More

EL RELLOTGE DE LA MARE

aleix font colonia guell

EL RELLOTGE DE LA MARE     De la mare en vaig heretar tres coses: una capsa de fusta, d’aquelles que ben polides per fora i potser folrades per dins es podria utilitzar com a joier, una ampolla de colònia marca 1916 que fa molts anys que està buida però encara conserva aquella olor que em teletransporta la seva imatge, i un rellotge de cuina.     La mare va néixer a Sant Feliu de Llobregat l’any mil nou-cents divuit, per tant era d’una generació que va viure les més…

Read More

CASA MEVA

cèlia sanchez-mústich

Per acomiadar l’any, què millor que un poema de Cèlia Sànchez-Mústich Casa meva Casa meva és petita però confortant. Portes de faig, terra de gres català… La sala és ambientada per un oli que figura una tassa fumejant de cafè, i al sostre hi ha bigues de fusta que sempre em recorden les vies del tren. Hi ha un gat de mentida -fet a consciència, perquè tothom hi caigui- sobre un bagul al rebedor. La cuina és funcional i alegre, i dóna a un pati que algun dia —ho tinc…

Read More

LA COLÒNIA GÜELL

aleix font caramelles colonia

LA IMPORTÀNCIA DE LA GENT 1955. Pàrvuls Potser tot va començar amb la idea del Nani de fer una llista de tots els habitants de la Colònia des de l’any 1926 fins avui en dia, a partir dels censos dels Mormons Americans. O potser abans, perquè fa temps ja havia escrit sobre la preeminència de les persones sobre les pedres quan un guia explicava a uns turistes si tal casa era d’un arquitecte o d’un altre, i jo  explicava que ells no sabrien mai la gent que hi va viure,…

Read More

JOTES

aleix font arago

MEMÒRIA NUCLEAR Tinc un somni que em parla de l’organització dels records, les preferències, les il·lusions o sensacions al nostre cos, al nostre jo que és més que uns quilos d’ossos, carn i pèls. Els científics ja han identificat el lloc on es troba la caixa dels trons, i l’han ubicada a diverses zones del nostre cervell, de manera que arribarà algun dia que podran obrir cada pany per pinçar-ne imatges de colors i olors de qualsevol vora del ventall de la vida.   Però jo discrepo absolutament. Jo sóc…

Read More

ESPÀRRECS

aleix colonia esparrecs

ESPÀRRECS DE TARDOR – 3 d’octubre de 2016 Dilluns tres d’octubre de dos mil setze. Perquè aquesta nit ha plogut i em feia por de trobar el bosc mullat, he enviat un WhatsApp als company per si ho volien ajornar, però no, tots en teníem moltes ganes d’anar a la muntanya i hem pensat que ja s’hauria assecat. Resulta que inesperadament aquesta tardor hi ha florida d’espàrrecs, com si fos el més de març, i això s’havia d’aprofitar. No passa cada any que tenim una nova oportunitat de fer aquesta…

Read More

COLÒNIA GÜELL : ABANS TOT AIXÒ EREN CAMPS (cançó de Riu)

aleix colonia sant antoni montpedros

COLÒNIA GÜELL   ABANS TOT AIXÒ EREN CAMPS (cançó de Riu) Ermita de Sant Antoni, al cim del Montpedrós     Avui, quinze de juliol de 2016, he pujat a dalt de Sant Antoni, el cim del Montpedrós. I hi he anat perquè sí,  perquè notava alguna cosa que em cridava des d’allà dalt, perquè en tenia necessitat. A ponent Torrelles de Llobregat   He aparcat al coll de can Cartró, he passat el Pla del Mas Sala, he anat fins al Pla de les Bruixes i allà m’ha vingut…

Read More

ELS MEUS NÉTS

aleix colonia néts

Avui copiaré uns escrits que ja vaig publicar fa dos anys en els que definia als meus néts. Sé que no està bé això de duplicar escrits, però es tracta d’una necessitat superior a l’ètica que espero que em perdonareu.   ORIOL FONT MARTÍNEZ L’Oriol Font Martínez té deu anys, és el més gran dels meus néts, el primer i durant un any va ser el més estimat, si no és que encara ho és. L’amor deixa una estigma enganxada al pensament que perviu eternament. Ell em va ensenyar que…

Read More