DESPRÉS DEL NAUFRAGI

Il·lustracions de Franc Aleu

Univers

292 pàgines

Albert Sànchez Piñol ha escrit un gran llibre, una mena d’epopeia marítima, un relat fantàstic de mariners mítics, de personatges arquetípics, una mena de drama mitlògic. M’ha agradat. Molt més del que m’imaginava. Albert Sànchez Piñol utilitza un llenguatge de frases ben trenades, de paraules a vegades rebuscades però precises. Sospito que qui el llegeixi interpretant els fets literalment, potser li semblarà increïble, exagerat i fals. Però jo li aconsellaria que el llegis tenint en compte que és una faula, que no va existir mai un catxalot anomenat Moby Dick, ni una arponera que es deia Mel. Tot és fals, però és bonic.

Albert Sànchez Piñol ens diu que a la tragèdia del Pequot hi va haver un supervivent anomenat Ismael, i el fa servir de narrador dels fets increïbles que anireu llegint. Per aquelles coses de l’atzar, l’Ismael és recollit per un vaixell tonyinaire que casualment ensopeguen amb el monstre gegantí anomenat Moby Dick. A partir d’aquí l’aventura i les conseqüències són imprevisibles, perquè Albert Sànchez Piñol és un artista dels canvis de guió.

Perquè no em renyeu si us explico gaires detalls, us transcric la sinopsi que figura a la contraportada d’aquest preciós llibre. Vull afegir abans que les pàgines vénen guarnides per unes precioses il·lustracions de Franc Aleu, molt adients amb la tenebror d’aquesta història.

«Em dic Ismael, Ismael Coficofin, i crec que vaig sobreviure només per explicar-vos aquesta història.»

Aquesta novel·la comença on acaba Moby Dick. Després que el vaixell Pequod s’hagi enfonsat per l’envestida de la gran i cruel balena blanca, Ismael és rescatat pel Lònia, una nau sotmesa a la dissort, un rumb erràtic i una capitania temerària.

Si a Moby Dick, Ahab, un individu ambiciós més enllà de tota raó, entabana uns homes assenyats fins dur-los a l’abisme, al Lònia, una tripulació posseïda per una Idea desborda els límits de l’autoritat i porta la nau a un destí fatal. El que no havien calculat era la naturalesa despietada i la força terrible del monstre blanc.

A mig camí entre les obres de Salgari, Stevenson i les novel·les clàssiques d’aventures, Després del naufragi és un relat fascinant que també es pot llegir com a faula política i mostra, de forma universal, les passions i els dilemes de l’ànima humana.

«Si una nau no sap on va, cap vent li és favorable.»

En fi, ja ho veieu. Més o menys el que us he dit. Llegiu-lo. Amb la veneració que si es tractés d’un clàssic d’aquells eterns.

Aleix Font, 18 de maig de 2026.