LA IRA DELS HUMILIATS

Traducció del grec de Joaquim Gestí

Columna

278 pàgines

Petros Màrkaris és un escriptor grec de novel·la negra d’aquells que pretenen ser els “escriptors nacionals” d’aquesta mena de literatura. A Itàlia tenim Andrea Camilleri o la Donna Leon, a Suècia Camilla Läckberg, a Bèlgica Georges Simenon i a Anglaterra Agatha Christie, però al meu entendre a Petros Màrkaris li falten vitamines per a ser el representat grec. Hi ha posat uns policies, uns assassins, unes víctimes i també uns menjars nacionals, però en general grinyola tot. Per començar ha utilitzat una botifarrada de noms, tants que t’hi perds i fan que la lectura no sigui fluïda: Guikas, Guikas, Elpida Ferlekis, Dimitra Kortidu, Askalidis, Stavrópulos, Dora Iliaku, Làzaros Kekhridis, Nikos Zirakis, Dimitrios Kontzos, Ioanis Karatzakis, Panaiotis Doris, Aléxandros Sukalis, Leónidas Batis, Sotírios Fakinis, Periklis Nakos, Nikolaus Kardakis, Iorgos Kratis, Lefkaditis, Kól·lias, Miltiadis Kekhris Kleon Beratis i moltíssims més, tants que sovint t’atabalen, tot i que els hagis anat apuntant a la llista del laberint.

Tampoc no m’ha agradat la narració poc fluïda en la que el protagonista, Kostas Karitos, que és el cap de la investigació, pensa cap on ha d’anar la investigació, l’explica als seus subordinats, aquests ho fan i li porten el resultat i ell torna a pensar i torna a manar i tornen a obeir i tornen a informar i ell torna a pensar etc.etc. Entremig, de tan en tant ell va a casa de la seva filla per a menjar uns menjars típics grecs anomenats tzatziki, que es veu que són molt bons, però que no arriben a la categoria dels de Camilleri italià que tenien un altre gust, una altre llum casolana més amable, més graciosa i fins i tot més envejable.

Avui resulta que han mort a un professor universitari menyspreable a qui no l’aguantava ni la seva dona, i els seus assassins ho han reivindicat amb la justificació de la defensa dels estudis clàssics en contra de les noves matèries empresarials i emprenedores. Al cap de poc n’assassinen un altre i això encén els nervis dels polítics grecs. Però el que fa vessar la copa és quan es posen contra de l’empresa privada. En aquests temps tan necessitats de divises i de creació de riquesa, només falta que quatre nostàlgics ens esverin el corral. Sort en tenim d’en Kostas Karitos, el protagonista, que pensant i pensant anirà encarrilant la investigació lluny del pedregar.

Sinopsi a la contraportada del llibre:

«Qui sembra injustícia recull desgràcies», diu la Bíblia… I en Kostas Kharitos haurà d’enfrontar-se a la violència desencadenada per una injustícia.

En Kostas Kharitos encara fa poc que és el nou director de Seguretat de l’Àtica. A sobre, un dels seus principals valedors, el ministre de l’Interior, ha deixat el seu lloc i han nomenat una altra persona amb qui en Kharitos no ha treballat mai. Mentrestant, a la Universitat d’Atenes ha començat una revolta estudiantil. A en Kharitos el preocupa la situació, però encara el preocuparà més quan l’informin que, durant els disturbis, han assassinat un prestigiós professor de matemàtiques que impartia classes a la Facultat d’Economia. Immediatament, el focus es dirigeix cap a les persones properes a la víctima i, sobretot, cap als seus alumnes, perquè no era gaire popular… Però l’odiaven fins al punt que un universitari desitgés la seva mort? I, anant més enllà, a quines pressions i problemes s’enfronta la joventut d’avui dia? Per desgràcia, la cosa no acaba aquí, i en Kharitos i la seva substituta al capdavant del Departament d’Homicidis, l’Antigoni Ferlekis, s’internen en una investigació en què els límits entre víctimes i botxins són més borrosos que mai.

D’aquest autor ja n’havia llegit anteriorment el llibre titulat Amb l’aigua al coll i Fins aquí hem arribat i tampoc no em van agradar gaire. A la solapa del llibre hi diu això que contradiu el que jo dic, però cal tenir en compte que els gustos de tothom no tenen per què coincidir.

Petros Márkaris (Istanbul, 1937) és famós per la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades per Kostas Kharitos: Noticias de la noche, Defensa cerrada, Suïcidi perfecte, El accionista mayoritario, Mort a Istanbul i l’exitosa Trilogia de la Crisi —composta per Amb l’aigua fins al coll, Liquidació final i Pa, educació, llibertat—, a la qual segueixen Fins aquí hem arribat, Offshore, Universitat per a assassins, L’hora dels hipòcrites,Ètica per a inversors, La confabulació dels suïcides i La revolta de les cariàtides. Amb aquestes novel·les ha guanyat, entre altres, el Premi Negra i Criminal, el Prix Point du Polar Européen, el Premio Arcebispo Juan de San Clemente, el Premio de Honor de Aragón Negro i, a Barcelona, el Premi Pepe Carvalho 2012, així com l’Orde d’Isabel la Catòlica el 2023. A Pròxima parada, Atenas, Márkaris ens va oferir una guia molt personal de la capital grega; amb La mort d’Ulisses ens va fer gaudir amb tres casos policials i altres contes d’actualitat candent sobre l’emigració forçada, i a Quarantena ens va donar una lliçó de solidaritat, bon humor i esperança.

Si el llegiu, m’agradaria que us agradés més que a mi.

Aleix Font, 27 d’abril de 2026