RBA
332 Pàgines
L’altra és la segona novel·la de Marta Rojals. La primera va ser Primavera, estiu, etcètera…. I us confesso que no sabria dir-vos quina és millor de les dues. La primera va ser la sorpresa més bella de l’any literari. L’altra potser estava mediatitzada per un excés d’expectatives, però realment es tracta d’una obra potent, valenta, a vegades confosa pels que estem acostumats a llegir coses senzilles, però no prou confosa com per fer-se incomprensible: sempre acabes trobant el camí del relat. En el seu llibre de recull d’articles de premsa, No ens calia estudiar tant, Marta Rojals que era d’una generació a la que havien enganyat dient-los que si estudiaven tindrien una vida millor: al capítol Generació D diu “La historiadora de l’art està de celebració: Dilluns comença de caixera al Lidl”. I d’això va també aquest llibre.
A la contraportada del llibre de Marta Rojals s’hi fa una sinopsi que diu així: L’Anna, dissenyadora gràfica per accident, autònoma per obligació, introspectiva, sempre calculant, equilibrant la balança, posant el comptador a zero per continuar endavant. I en Manel, Nel, el seu company, tan a prop i tan lluny, tanta necessitat i tanta ràbia soterrada. En un context en què tot trontolla, és fàcil que les coses canviïn de sobte, i a la Barcelona actual això no és una excepció: la crisi que ofega, una inquilina imprevista, una família que obliga, una transformació vital que s’imposa. Com serà que l’Anna pugui equilibrar les coses, recalcular la trajectòria, continuar amb la seva vida cuirassada? Si és que pot, perquè aquests no són els únics canvis inesperats que s’acosten.
I va d’això i d’altres coses, de desig i de falta de desig, d’enamoraments i de no se sap què que et trasbalsa la vida i et va anar de corcoll jugant-te l’estabilitat i tot el que calgui. I d’amistats i d’aquella pena immensa que no hi ha manera de pair. I de diners o més ben dit de falta de diners, i d’un gos o de dos, i de família, la pròpia i la de l’altre. De desconcert.
En fi, que quan t’has llegit el primer llibre de Marta Rojals i has flipat, ja no te’n pots desenganxar fins a llegir-te tots els altres que ja ha editat i els que aniran sortint. De totes maneres he d’aclarir que el títol m’ha desconcertat una mica. Diu “L’altra” acabat amb “a”, cosa que interpretava que es referia a una dona, per la a de femení. Perquè si fos un altre, home, suposo que acabaria en “e”. I no sabia què més dir, perquè de fet hi tenien molt de protagonisme una que acabava amb a i un altre que acabava en e. Vet aquí el dilema. Sort que al final he entès el perquè d’aquesta “a”. Ai Sherlock Holmes, quan de mal que has fet a la literatura mundial amb aquests finals tan inesperats!
Llegiu-lo. Li ho agraireu a l’autora com jo li agraeixo cada dia que torno a prendre la lectura.
Aleix Font, 22 de febrer de 2024.
