DOLORES REDONDO MEIRA (la del Baztan)
A Viquipèdia diu que Dolores Redondo Meira va néixer a Sant Sebastià, Guipúscoa l’any 1969 i que és una escriptora basca de novel·la negra, guanyadora de la 65a edició del Premi Planeta. Diu també que va estudiar Dret i Restauració. Va començar en la literatura escrivint relats curts i contes infantils, i que el gener de 2013 va publicar El guardiá invisible, primer volum de l’anomenada «Trilogia del Baztan», seguit per la segona part titulada El llegat dels ossos, i acabada al novembre de 2014 amb Ofrena a la tempesta. El 2016 va guanyar el 65è Premi Planeta amb el manuscrit de Tot això et donaré, presentat a concurs amb el sobrenom de «Jim Hawkins» i el títol fals de Sol de Tebas.
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
ET DONARÉ TOT AIXÒ,
Columna.
625 pàgines
“Què enganxa més que un ganxo? Un llibre de la Dolores Redondo, que t’enganxa fins al fondo”
Disculpeu la broma. Però quan un llibre se’t queda agafat a les mans i no te’n pots despredre, i enyores totes les hores del dia i de la nit per a llegir i seguir llegint, alguna cosa deu tenir l’autor per connectar tan específicament amb la meva mentalitat, amb el meu cor o amb el que sigui que necessito per donar ritme a la meva respiració, tensió al meu somriure, espai als meus somnis. I ara he tingut l’oportunitat de poder llegir el seu darrer treball, Et donaré tot això, amb el que ha guanyat el Premi Planeta d’enguany.
Manuel, és un escriptor famós. A la seva casa de Madrid rep la trucada de la Guàrdia Civil de Lugo on li comuniquen la mort en accident del seu marit, Àlvaro. Manuel no ho pot entendre, perquè resulta que Àlvaro havia d’estar fent unes gestions a Barcelona, però quan li asseguren que no hi ha confusió possible, Manuel puja al cotxe i se’n va a Galícia.Allà descubrirà un món màgic i antic, on entre la boira encara hi viu l’antiga estructura de classes on la família del marquès és intocable i on les classes populars consideren un honor estar al seu servei.
Allà es desvetllaran antics fantasmes de la infantesa del seu marit, l’Àlvaro, uns fets difuminats pel pas dels anys però gravats en lletres de foc pels qui ho van viure: la senyora marquesa, els germans de l’Àlvaro, el prior del seminari, l’Hermínia i el capellà Lucas. I entremig hi ha les vinyes de Ribeira Sacra en plena verema, i un hivernacle de gardènies, i traficants de drogues, i uns locals nocturns on a vegades no s’hi va per la seva mala reputació sinó per guanyar prestigi. Potser el Manuel té sort d’envoltar-se de bona gent. Potser és bonic llegir un llibre amb uns bàndols ben definits: aquests són sans, aquells estan podrits. Ei, quasi sempre.
En resum, llegiu-lo. En català, en castellà o en basc. Estic convençut que us agradarà.
Aleix Font – 31 de desembre de 2016
TRILOGIA DEL BAZTAN
Dolores Redondo és una escriptora basca que vaig conèixer al llegir la seva trilogia sobre una policia, Amaia Salazar, de la vall navarresa del Baztan. En aquells tres llibres, els assassinats d’unes nenes estan entortolligats amb llegendes i mitologia arrelada a la zona, fins al punt que sovint semblen inexplicables. Però ella és una mestra a l’hora d’esgrunar detalls, d’obrir camins, de lligar proves impossibles que de sobte semblen lògiques.
Aquests tres llibres els vaig llegir al llibre electrònic i és per això que totes les fotos les he extret d’internet. Val a dir que tots els tres me’ls vaig llegir un a continuació de l’altre, sense lapsus de temps entremig, perquè la veritat és que no te’n pots estar. També és veritat que vaig tenir una gran decepció quan vaig veure un dels llibres traslladat a la pantalla de televisió. Això que en els llibres és una qualitat, el que siguin foscos, gòtics, angoixants, en el cinema no és tan brillant i a vegades es fa pesat. Així doncs us engresco a llegir.
EL GUARDIÀ INVISIBLE
Inspectora de la policia foral navarresa. Misteris i assassinats a la vall de Bastan. Bruixeria i éssers fantàstics.És el primer títol de la trilogia s’inicia amb el descobriment, en els marges del riu Baztán, el cos nu d’una adolescent (Ainhoa Elizasu). La inspectora d’homicidis de la Policia Foral de Navarra Amaia Salazar serà l’encarregada de dirigir la recerca que la portarà a tornar a Elizondo, el lloc on va néixer i del que sempre havia volgut fugir.
La història es desenvolupa en dos fronts, el professional centrat en la resolució d’una sèrie de crims del que popular s’anomena l’assassí del basajaun, i el personal i/o familiar que en aquest cas passa a ser tan important i sorprenent com el desenllaç de la recerca.
EL LLEGAT DELS OSSOS
Segona entrega de la inspectora Amaia. Encara que el primer volum va tancar la trama de la investigació de l’assassí del basajaun, el segon lliurament comença amb el judici contra el padrastre de la jove Johana Márquez, Amaia és reclamada per la policia, ja que l’acusat acaba de suïcidar-se en els banys del jutjat i ha deixat una nota dirigida a la inspectora, una nota amb un sol missatge: «Tartalo». Amaia Salazar haurà de descobrir el seu significat i al mateix temps coneixerem detalls inquietants del seu passat.
OFRENA A LA TEMPESTA
Es va presentar al públic el 25 de novembre de 2014, i tot i que és més del mateix, el públic lector clamàvem per llegir-ne el final. Hi ha un assassí que asfixia nadons que té un caràcter mitològic. El final té a veure amb creences ancestrals d’aquestes valls aïllades del món. És l’últim lliurament de la trilogia.
