Tot anava bé fins ara
Crims.cat
273 pàgines
Andreu Martín i Joan Miquel Capell han escrit una novel·la de policies, i també de delinqüents, però sobretot de policies. Quan a Catalunya van començar a operar els Mossos d’Esquadra com a policia integral, hi va haver moltes malfiances per part de les forces d’ocupació de l’Estat. Però pas a pas, els Mossos van anar demostrant la seva vàlua i també van fer evident que era possible una policia efectiva i respectuosa amb les persones. Crec que tota altra cosa és com un núvol al voltant d’aquesta proposta. Hi veurem un assassinat disfressat de suïcidi. També uns policies corruptes i un jutge de la vella escola. I moltes altres coses que també omplen les pàgines. He llegit que Joan Miquel Capell, el coautor del llibre, era un càrrec dels Mossos d’Esquadra i, per tant, coneixedor de les entranyes d’aquest cos de policia. I això es nota al llarg de la novel·la.
Reblant el clau direm que, Tot anava bé fins ara és una proposta singular al panorama de la novel·la negra catalana, nascuda del maridatge entre dos talents complementaris: Andreu Martín , degà i mestratge indiscutible de la narrativa policíaca, i Joan Miquel Capell , excomissari dels Mossos d’Esquadra que aporta la màxima versemblança i rigor. Afegirem que el mateix títol, Tot anava bé fins ara, és com una frase irònica que defineix el pensament dels altres “Cuerpos i fuerzas de seguridad del estado” a partir de l’aparició de la policia catalana.
Transcric la sinopsi del llibre que hi ha a la contraportada:
A la història d’un policia sempre hi ha un cas que es recorda especialment, per la dificultat que oferia, per les ramificacions que conduïen a àmbits inesperats i pels entrebancs que l’investigador es va trobar abans de resoldre’l. L’any 1993, l’aleshores sotsinspector Joan Miquel Capell va haver d’enfrontar-se al cas d’un company, mosso d’esquadra, mort d’un tret al cap en estranyes circumstàncies. Un jutge ja havia dictaminat que es tractava d’un suïcidi i el cas es donava per tancat, però hi havia algú que no ho podia acceptar i va forçar que es reobrís el cas. El que la investigació va deixar al descobert va ser una complicada trama on s’ajuntaven el tràfic de drogues, la prostitució i la cobdícia al voltant de la complexa personalitat de la víctima. Amb aquest material, tret de la realitat, l’ara comissari Joan Miquel Capell i l’escriptor Andreu Martín tornen a escriure a quatre mans a «crims.cat», en una trama procedimental, crua i realista, plena d’intriga i misteris, que impacta les víctimes i el mateix cos que la investiga.
Evidentment no és la millor novel·la que ha escrit Andreu Martín, però és agradable de llegir. Espero que us agradi.
Aleix Font, 28 de setembre de 2026
