REIS DEL MÓN

PROA

591 pàgines

A la contraportada del llibre hi diu que Sebastià Alzamora, l’autor, va néixer a Llucmajor el 1972, és autor de novel·les com Sara i Jeremies, La pell i la princesa, Miracle a Llucmajor, Crim de sang, Dos amics de vint anys, La Malcontenta, entre altres. Ha estat traduït al francès, l’italià, el castellà, l’anglès, el portugués, el polonès i el danès.

Reis del món, escrit per l’autor mallorquí Sebastià Alzamora , és una novel·la excepcional que parteix de la realitat històrica que contraposa dues figures cabdals, Joan March i Joan Mascaró, nascudes al mateix poble mallorquí, Santa Margalida.

El llibre s’estructura a partir d’un fet real: la relació i la curiosa amistat entre dos homes extremament influents a escala internacional durant el segle XX, però amb moralitats i objectius totalment oposats:

Joan March (1880-1962): Conegut com “el banquer de Franco” i també com “l’últim pirata del Mediterrani”. Partint del contraban de tabac, va acumular una fortuna titànica gràcies al seu cinisme pràctic, la seva astúcia financera i la seva capacitat per aprofitar-se de les guerres i els conflictes polítics (tant a la guerra d’Àfrica, Guerra Civil espanyola i també diramt la Segona Guerra Mundial) en benefici propi. Representa el poder terrenal, el capitalisme salvatge i l’ambició sense límits.

Joan Mascaró (1897-1987) Un brillant intel·lectual, hel·lenista i orientalista, reconegut mundialment per les seves traduccions de texts sànscrits clàssics (com el Bhagavad Gita ) i amic personal de personalitats com Mahatma Gandhi. Representa l’espiritualitat, el pacifisme, la bellesa i la pau interior.

Tot i ser “aigua i oli”, tots dos compartien una relació complexa d’admiració mútua i d’incomprensió.

Sebastià Alzamora opta per una fórmula molt eficaç per evitar caure a la biografia convencional: no explica la història des de l’omnisciència ni des de la veu dels mateixos protagonistes. Utilitza testimonis secundarisper apropar-nos-hi:

Emili Tremulles: El secretari i home de confiança de Joan March, que des de la vellesa escriu unes memòries on reflexiona sobre la figura del seu patró.

Kathleen Ellis: L’esposa britànica de Joan Mascaró, que a través del seu diari personal retrata la integritat i les inquietuts del seu marit.

Aquest recurs permet a l’autor mantenir una distància, enriquint el punt de vista amb una prosa sòbria, elegant i profundament absorbent.

La novel·la planteja un dilema clàssic: què vol dir triomfar la vida? Marca una línia entre l’èxit econòmic aconseguit sense escrúpols (March) i l’èxit moral i espiritual basat en el coneixement (Mascaró)? A través de les converses i col·lisions d’aquests personatges (especialment en trobades memorables com la que descriu el Madrid de la postguerra o a Ginebra), l’obra transcendeix el marc local mallorquí per convertir-se en una reflexió universal sobre la grandesa i la misèria de l’ésser humà. Mostra com dues persones poden sortir del mateix entorn rural i humil i arribar a cims tan contraposats a l’escenari global.

Alzamora té capacitat per mantenir el pols narratiu al llarg d’un volum extens, la profunditat amb què construeix la psicologia dels personatges secundaris i l’habilitat per retratar l’època contemporània sense jutjar directament i deixa que sigui el lector qui tregui les seves pròpies conclusions. Així mateix el llibre brilla especialment en la contraposició d’idees, esdevenint un debat filosòfic disfressat de novel·la històrica. Si bé per a alguns lectors, la densitat del text i el ritme pausat, més centrat en la reflexió psicològica i moral que en l’acció trepidant, pot requerir una lectura pacient i atenta.

En resum, Reis del món és una lectura molt recomanable i una de les eines narratives més sòlides per reflexionar sobre el poder, l’ètica i la recerca del sentit de la vida a través de dos miralls radicalment diferents.

Llegiu-lo, podria ser un dels millors llibres de la vostra vida.

Aleix Font, 17 d’agost de 2026