IMMA MONSÓ – LA DONA VELOÇ

La dona veloç

IMMA MONSÓ – LA DONA VELOÇ

Ramon Llull Narrativa – Editorial Planeta

382 pàgines

Imma Monsó - La dona veloç

 

Imma Monsó ens presenta una història interessant i sorprenent que et fa suposar que diu més del què està escrit. La dona veloç és un cas excepcional, esperpèntic, o és molt més normal del que pensem? El desconeixement de les persones més properes és un fet tant rar com sembla? La mare i el pare poden ser tan brutalment desconeguts? Llegiu, llegiu i pregunteu-vos en quin  costat esteu.

L’Agnès Bach és una dona veloç. Sempre està fent alguna cosa, i no solament això, sinó que mentre l’està fent ja està pensant en la propera cosa que farà i la de més enllà. I no solament això, sinó  que moltes vegades en fa dues o tres a l’hora, com ara treure’s la pintura de les ungles dels peus mentre està menjant alguna cosa i parlant pel telèfon. A la seva família i al seu entorn hi ha dues menes de persones, les ràpides i les lentes. Les ràpides són les normals, les que tenen dret a la vida i a la conversa, i les lentes no existeixen, les ignoren, com si no hi fossin. Com que són tan ràpides estalvien tot allò que és superflu, com ara les lletres excessives del nom: ella és la Nès, el seu germà Sebastià és el Tià, l’amic del pare és diu Undabeytia i li diuen U. Quan escriu va tan de pressa que sovint posa lletres al davant d’on han d’anar, com ara qèu per comptes de què, msè, per comptes de més, etc. Però l’anar tan ràpid li comporta perjudicis greus, molt greus en el pla sentimental, dóna coses per  fetes que hauria d’haver analitzat més detingudament. En fi, un cas curiós que si ens el mirem amb la deguda atenció potser veurem que no ho és tant. En el fons és més abundant, més comú del que ens havíem imaginat.

La dona veloç

A mi m’ha agradat a mitges. Pel meu gust comença bé i perd gas. Si jo sabés escriure tant com en sap l’Imma Monsó potser hauria escurçat els capítols finals. Cal anar a Cefalònia? Cal escriure contes i transcriure’ls perquè nosaltres els puguem llegir? Cal unes converses tan llargues? En fi, si ella i el jurat del Premi Ramon Llull han cregut que sí, qui sóc jo per contradir-ho?  Cal jugar tanta estona al Pacman? Ei, que consti que mentre no s’ha desinflat la bombolla m’ho he passat molt bé, i fins i tot m’he apuntat alguna frase genial, com quan proposa de dialogar amb l’ajuda d’un rellotge d’escacs, de manera que cadascú disposi del mateix temps per explicar els seus pensaments.  I al final, com passa en tots els llibres, s’ha acabat. Casumdena! I què passa amb l’Eloi? I la Zoé?  En fi, que si no fos que jo també sóc una mica veloç a l’hora de llegir potser l’hauria gaudit una mica més.

IMMA MONSÓ a la contraportada del llibre

La dona veloç
Imma Monsó

A Viquipèdia diu que Imma Monsó i Fornell va néixer a Lleida l’any 1959,  és una escriptora catalana en català i professora de llengües estrangeres. Va estudiar filologia francesa a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en lingüística aplicada a les universitats d’Estrasburg i Caen.La seva trajectòria com a narradora comença el 1996, amb el llibre de contes Si és no és, que va rebre el Premi Ribera d’Ebre de narrativa, i a partir d’aquí no ha parat de guanyar els premis de més categoria de la literatura catalana:

1996: Premi Ribera d’Ebre de narrativa per Si és no és

1998: Premi Prudenci Bertrana a la novel·la Com unes vacances

1999: Premi Cavall verd, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana a Com unes vacances

2004: Premi Ciutat de Barcelona pel llibre Millor que no m’ho expliquis

2007: Premi Maria Àngels Anglada a la novel·la Un home de paraula[

2007: Premi Salambó a la novel·la Un home de paraula[

2007: Premi Internacional Terenci Moix a la novel·la Un home de paraula

2008: Premi Scrivere per amore a Un uomo di parola

2012: Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull a La dona veloç

2013: Premi El Setè Cel de Salt per La dona veloç

2013: Premi Nacional de Cultura a la trajectòria

Imma Monsó - La dona veloç

 

Tota la seva obra ha estat traduïda al castellà, a les editorials Tusquets, Alfaguara, RBA i Planeta. També en aquesta llengua, lectors i crítica han dispensat una molt favorable acollida a la seva narrativa. Igualment té obra traduïda al francès, italià, portuguès, hongarès, neerlandès i anglès.

 

Aleix Font – 14 de maig de 2019

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment