LA NIT DE DAMBALLAH, de Jordi Soler
Editorial Columna
350 pàgines
La nit de Damballah ens parla de la investigació d’un assassinat d’estètica vudú descobert a la Zona Franca de Barcelona, i que hauria passat desapercebut si no fos que un mosso d’esquadra alcoholitzat i corrupte passava per allà i sent la necessitat d’investigar-lo. Perquè té la profunda convicció que si ell no ho fa no ho farà ningú, i la mort d’aquella pobra noia africana quedarà immune perquè, a fi de comptes, a qui li importa la vida i la mort d’una prostituta nigeriana en la Barcelona moderna i cosmopolita?
Paral·lelament, una jove periodista mediocre i inexperta rep l’encàrrec de treure el nas dins l’informe que ha redactat el forense encarregat del cas. I ara ja hi som tots, o quasi tots. Hi falta encara el sicari nigerià, el bruixot expert en màgia negra, les prostitutes aterrides, una advocada excepcional, i les intrigues entre els caps de la policia catalana per ascendir dins l’escalafó.
La nit de Damballah – Contraportada del llibre
Us recomano aquest llibre perquè globalment és entretingut, dens, coherent. Per mi, que no sóc com la majoria de lectors i sovint busco coses complicades, aquest llibre té un costat bo, positiu, i un altre que no ho és tant. M’explicaré. La temàtica és bona, de qualitat, de set o vuit sobre deu, ben trenada, amb lògica dins de les situacions il·lògiques, amb pocs moments superflus, amb bons i dolents, on els bons no sempre són els d’un costat de la llei, i els dolents no són només els del ganivet, i amb un final…. original. En canvi la sintaxi, que jo també valoro d’una manera excepcional, l’he trobat de sis o de cinc. M’ha fet la sensació que l’autor pensava en castellà a l’hora d’escriure en català, no li he trobat ni paraules ni frases genials, i quan en sortien eren d’aquelles “modernes”, de les que surten a la televisió. Utilitza massa, pel meu gust, les referències taurines, potser per una escola periodística impregnada d’aquells anys que no vam poder transicionar correctament. No és que reclami un català ric com el de Víctor Català, però en uns moments en que la literatura catalana té un qualitat excepcional, aquest llibre fa la impressió d’un idioma poc elaborat. Però els que hem seguiu ja sabeu que no m’heu de fer gaire cas quan busco tres peus al gat. El promig de tot plegat és molt acceptable per passar una bona estona de lectura agradable.
Jordi Soler, autor de La nit de Damballah
A la contracoberta del llibre hi diu:
Jordi Solé (Sabadell, 1966). Llicenciat en Ciències de la Informació, va iniciar la seva carrera professional l’any 1987 com a redactor del Diari de Barcelona. Des d’aleshores ha col·laborat amb El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, El Independiente o la revista Fotogramas. Ha estat redactor en cap de la revista Fantastic Magazine i director de la revista Club Disney. Habitual de programes de TV com BCN Magazine (8TV) i El Club(TV3), a la ràdio se l’ha pogut sentir als programes de RAC1 Interferències i Versió Càmping
També és autor del llibre de referència Telemanía, las 500 mejores series de TV de nuestra vida (Salvat, 1999) i de cinc novel·les, Hijo de dioses, La isla de las brumas, Barcelona Far West, Ciutat d’espies i Conspiració a Tàrraco, guanyadora de Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2013.
Aleix Font – 7 de maig de 2019.
