MARTA ORRIOLS BALAGUER

aprendre parlar plantes marta orriols

Marta Orriols Balaguer

Marta Orriols neix a Sabadell el  1975, és una escriptora catalana, establerta a Barcelona. Llicenciada en història de l’art, posteriorment va estudiar guió cinematogràfic a l’escola de cinema Bande à Part i escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Col·labora amb diversos mitjans de comunicació culturals, com Catorze.cat i a Núvol. El 2016 va publicar la seva primera novel·la, Anatomia de les distàncies curtes, una novel·la costumista prologada per Jenn Díaz.  El 2019 va guanyar el Premi Òmnium a la millor novel·la en llengua catalana de l’any 2018. (Extret de Viquipèdia)

Marta Orriols
Interior del llibre Anatomia de les Distàncies Curtes

Salvador Espriu afirmava en una entrevista que la poesia era escriure amb frases curtes. Llavors…. aquest llibre de la Marta Orriols què és? Què és el que em provoca aquesta felicitat? D’on vénen aquestes pessigolles al meu cor? Jo, des de la misèria que em separa del mestre, afirmo i crec que poesia és l’art de descriure la bellesa.

Una vegada vaig engrescar-me a pintar a l’oli i creia que ho feia molt bé, fins que vaig anar a mirar exposicions i em vaig desinflar. Ara escric i diuen que en sé molt, que podria escriure un llibre, però llegint la Marta Orriols sé que no n’hi ha prou en lligar paraules, cal l’espurna que il·lumina tot allò que vols dir. (Aleix Font)

ANATOMIA DE LES DISTÀNCIES CURTES

Edicions del Periscopi

178 pàgines

anatomia de les distàncies curtes

Jenn Diaz en un pròleg que és un poema diu que els contes no són gaire llargs. I penso que si fossin més llargs, ens explicarien el que no volem saber per innecessaris. Ens parla de l’excepcionalitat de la quotidianitat, i acaba dient: l’editorial té a les seves mans el futur d’una escriptora sota el plàstic protector: encara no l’han descobert els lectors, però ho faran i en voldran més.

anatomia de les distàncies curtes
Jenn Díaz fa el pròleg i Tina Vallès l’epileg d’Anatomia de les distàncies Curtes

 

Escaleta (Capítols per ordre d’aparició)

Marta Orriols ens ofereix a Anatomia de les distàncies curtes, dinou contes curts que tenen gust de mel. En faig un comentari de cadascun

Princesa.- Els doctors no miren mai als ulls quan han de donar males notícies. Era una nena, Princesa.

King of Blue.- El Carles i la Joana tenen tres fills, el Biel i les bessones. L’Albert i la Blanca no tenen fills i per això la Blanca té el Biel sempre a coll. Però el Biel, per més que s’hi fixi no aconsegueix veure aquelles banyes que el seu pare diu que hi té.

Tots els colors.- ..a la veïna a qui s’imagina vestida només amb els cabells d’aquell negre banús.

Sísif a la novena planta.- L’executiu que veu estroncada la seva ascensió a l’Olimp empresarial perquè ha fet evident que té una àvia.

Síndrome del membre fantasma.- De la mateixa manera que persisteix el dolor d’un membre amputat, també l’amor no correspost fa mal. Com aquell paquet de tabac que ja no duus a la butxaca.

Anatomia de les distàncies curtes

La piscina.- Què dóna més prestigi, una piscina sempre transparent o el negre que la cuida. Sempre que no gosi banyar-s’hi.

Emmagatzemar muntanyes.- Et plantes? No fotis nina. –Fa massa vent. Tu també ho hauries de deixar. El cantó esquerra del llit, buit, la capsa, però, per sempre plena.

La bona nova.- Diu una cançó mexicana  “mai no has de collir flors que no siguin del teu jardí”. Ai dels empleats que s’enamoren de les seves superiors!

Dècimes de segon.- Girar el volant abans o després és només qüestió d’unes dècimes de segon…. Tot i així…. vistes d’esquena i salvant la distància de la cadira, semblen un reflex permanent i harmònic.

De pa sucat amb oli.- No ets capaç de matar un ratolí i em faràs creure que no et tremolarà el pols quan agafis el bisturí.

Anatomia de les distàncies curtes

No amb majúscules.- A vegades no és la negació, sinó el to amb que s’escriu.

Àngels i dimonis.- Els somnis compartits de joventut són permanents al llarg de la vida, encara que la vida us porti per camins divergents.

La cadira.- Sembla una nimfa amb les ungles dels peus pintades de vermell.

Paranys.- Frega, Clara, i cansa’t que així dormiràs a la nit. I una aranya li fa companyia cada nit.

Sota el plàstic protector.- Sovint el preàmbul és la vida. Aquell encís, aquell neguit. Vaig bé? Trobarà adequat el meu vestir? Després arriba l’hora: Mira, d’això…, que jo no venia a sopar. Que ja he sopat, vull dir. …… esbufecs i sospirs, es fa un buit espai temps i ja s’ha acabat tot.

Estratègies de comunicació.- S’ha de treure el doctorat i la mare ve a conviure un parell de dies. Esclata el conflicte covat durant tota la vida. Però quan la veu amb la camisola, tan fràgil sense el seu maquillatge l’abraça i no es torna vermella. Per fi se n’adona que la teoria del canvi de pigment dels camaleons no és només per camuflar-se, també és un estratègia de comunicació.

Kiwis.- Ella treballa, ell en l’impàs d’una feina i una altra cuida del nen. Ella vol batejar el nen i ell no ho vol. Ell somia  amb un reportatge de fotografies al desert del Kalahari on el silenci té vida pròpia, ella li pregunta si ha posat kiwi a la fruita del nen.

Danys col·laterals.- Què fas quan descobreixes el teu home agafat de la mà amb una dona bonica? La Lali s’enfada. Després pensa en la casa i amb els fills i amb els néts. –Mira, ja no neva –observà dolçament quan sortien de la foscor del pàrquing.

Ficció.- Ella s’emociona amb un film subtitulat. Ell prefereix històries d’acció. Ella somia l’erotisme i el desig. Ell té gana de pizza. Lluny, allà fora, la lluna infinita embelleix la ciutat com un fotograma incapaç d’atànyer tanta realitat.

Tina Vallès en fa l’epíleg: Els cels d’Orriols. Són els cels d’Orriols el que em queda més al fons i també a la superfície després de llegir-li aquest dinou contes que són dinou cels diferents. Ens explica que els seus cels ens situen a l’hora física i emocional. Si hi ha llum hi ha ombra, si hi ha alçada hi ha vertigen, si hi ha esperança també hi ha por, i aquestes dualitats s’equilibren d’una manera tan versemblant dins dels contes que fan que cada història tingui com a mínim dues lectures, l’esperançada i la poruga, l’enlluernadora i la fosca.

——————————-

Jenn Diaz

Jenn Díaz Ruiz 

més coneguda com a Jenn Díaz (Barcelona, 25 d’abril de 1988) és una escriptora i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya. Va estudiar filologia hispànica i treballa com a traductora i redactora, a més de novel·lista.

El novembre de 2017 es va anunciar que ocuparia la vuitena posició a la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya – Catalunya Sí a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.Fou escollida diputada.

Obres

2011- Belfondo

2012- El duelo y la fiesta

2013- Mujer sin hijo

2015- Es un decir

2015 – Mare i filla, primera novel·la de Jenn Díaz escrita en català.

2016 – Vida familiar

—————————————–

Tina Vallès

Tina Vallès López (Barcelona, 15 de juny de 1976)

és una escriptora, correctora, traductora i bloguera catalana. Es va llicenciar en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona l’any 1999. Ha treballat de correctora per a les principals editorials del país, com també per a empreses del sector del disseny i la publicitat. Ha traduït del castellà al català diverses obres. Com a bloguera, és autora dels blogs L’aeroplà del Raval (2003-2007) i Ganxet sota les pedres (2009-2012). És coeditora de la revista digital Paper de Vidre des del 2006 i membre fundadora de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya. El 2017 va guanyar el Premi Anagrama de novel·la amb La memòria de l’arbre.

Obres

L’aeroplà del Raval. Barcelona: LaBreu (2006).

El caganer més divertit de Nadal en 3D. Barcelona: Estrella Polar (2011).

Petita història: Palau Güell. Barcelona: Mediterrània (2011).

Maic. Barcelona: Baula (2011).

Un altre got d’absenta. Barcelona: LaBreu (2012).

El parèntesi més llarg. Barcelona: Proa (2013).

La cigala i la formiga. Barcelona: Estrella Polar (2016).

La llebre i la tortuga. Barcelona: Estrella Polar (2016).

Bocabava. Il·lustracions de Gabriel Salvadó. Barcelona: Fragmenta (2016).

Totes les pors. Barcelona: La Galera (2016).

La marieta sense taques. Barcelona: Bambú. (2017).

La memòria de l’arbre. Barcelona: Anagrama (2017).

Crec. Amb il·lustracions d’Alicia Baladan. Barcelona: Kireei (2017).

Erra. Barcelona: Ed: Comanegra (2018).

APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES

MARTA ORRIOLS

247 pàgines

Edicions del Periscopi

marta orriols

La Paula ha de passar el dol perquè el seu home ha mort d’accident. Feia res que el Mauro, el seu  home, li havia comunicat que la deixava perquè ja no l’estimava,  n’havia conegut una altra.  El Mauro l’havia convidat a un restaurant de la Barceloneta, i just abans dels postres li va deixar anar la bomba que l’havia deixat devastada. Havia conegut una altra dona, se l’estimava i s’hi pensava casar. Ella s’havia quedat sense paraules. Ell se’n va anar, en bicicleta, i només girar la cantonada, un cotxe que s’havia saltat un semàfor en vermell, el va envestir. Immediatament un amic comú li va donar la notícia que la va deixar encara més catatònica del que ja estava.

aprendre parlar plantes marta orriols

I així, de sobte, s’havia quedat vídua als ulls de tothom. Però inclús en aquestes circumstàncies, el dol s’ha de passar. Ara vindran dies de no dormir, nits d’encadenar guàrdies a l’hospital on treballa, perquè és l’única manera que coneix de no pensar en el què ha passat. Ara és el torn del cercle de coneixences,  els companys ho interpreten com volen i tothom s’hi veu en cor de dir-li què ha de fer, mentre la Paula no sap què dir davant d’una pena tan gran que només ella pot conèixer. Si no diu res es pensen que està incapacitada i la tracten com una nena petita. Si contesta allò que li dicta el cor queda malament davant dels altres, que la prenen per histèrica o fins i tot desagraïda. I mentrestant aquest procés tan desconegut que anomenen dol fa el seu camí, inexorablement, amb uns ritmes propis que marquen dalts i baixos impensats. El dol domina, et fa plorar quan ningú no s’ho espera, i no et dóna ni una llàgrima quan tothom l’espera. I malgrat tot la vida continua el seu camí, lentament, molt més del que ningú no es pensa.

aprendre parlar plantes marta orriols

Malgrat allò que pugui semblar és un llibre preciós on la desgràcia es viu amb normalitat, on la manca de futur és l’enemic a batre i es farà amb eines de quotidianitat. Ben escrit, ben documentat, aclaridor per aquells, que com jo, som tan desconeixedors d’aquesta realitat que tots hem de passar un dia o altre. Us el recomano de tot cor.

Marta Orriols (foto d’internet)

marta orriols-balaguer

 

Marta orriols premi òmnium

D’Òmnium Cultural em diuen: L’obra Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols, és la guanyadora de la segona edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any. Es tracta d’una novel·la delicada escrita des del punt de vista d’una dona que haurà de reconciliar-se amb un món que ja no reconeix.

 

Aleix Font – 1 de maig de 2019

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

One Thought to “MARTA ORRIOLS BALAGUER”

  1. […] aquest llibre, perquè no veig cap connexió entre els relats tal com passava amb el llibre de Marta Orriols o fins i tot amb el de Teresa Solana  i per tal detallaré el títol de cada conte amb una frase […]

Leave a Comment