EL VOL DAURAT DEL FLORÓ
Avui PsiBorn ens parlarà d’una història antiga de Barcelona i, per tant, també de Catalunya, la rivalitat entre els Liceistes i els Creuats, o entre les famílies riques que recolzaven el teatre del Liceu, gent més aviat de la crosta, i les que donaven suport al Teatre Principal, seu dels Creuats anomenats així pel Teatre de la Santa Creu amb una antiguitat aclaparadora que es remunta a l’any 1579 a partir del qual tenien privilegi d’exclusivitat, actualment és una organització dels “progres” de la Gauxe Divine, enemics congènits dels Liceistes.
Sara Carmona de Vidal-Quadras, Marquesa d’Alella per casament amb Pedro Vidal-Quadras, Marquès d’Alella, comet el greu error d’acudir a la consulta de la nostra amiga Noèlia Arrotea, psicòloga del Born, que mitjançant els seus mètodes poc ortodoxes descobrirà les brutícies d’aquesta família de bé.
Avui llegirem molta història, moltes relacions familiars i molts noms que semblen i potser són el mateix que semblen. Per exemple Gerardo Titarello s’assembla molt al regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, en l’època de la gran demòcrata Colau, Andreu Bonyigues força similar a Bohigues), arquitecte, líder dels Creuats, Iselda Bressola similar a Isona Passola) i d’altres que aniran sortint al llarg de la trama.
La prosa té una finura especial. Per exemple quan parla de la manera de ballar, clàssic naturalment, i diu: Ballarines estirant les cames obertes fins a la impossibilitat, les natges ben presentades sobre el parquet amb la figa fent ventosa contra el terra, torsos inclinats d’on penja la viva imatge de la fertilitat, escenes que fan volar la imaginació als pervertits.
Prefereixo no ser explícit en la trama d’avui. En general va d’això, de les pugnes entre uns i altres i al fons el CNI intentant embardissar a alguns i protegir a d’altres. També hi surten els gitanos amics de l’ Arrotea, els caps dels mossos d’esquadra i un detectiu molt espavilat, en Fonseca, un Porto-riqueny perillós, un assassí que pensa que podrà entabanar la Sara i prendre-li els diners, el cor i altres coses de valor.
Aleix Font, 29 d’octubre de 2024.