QUAN EN DÈIEM CAVA
Recomanat per un amic que sempre m’ha aconsellat bé en temes literaris he encetat la col·lecció de llibres titulats PsiBorn i m’hi he enganxat, tal com ha passat amb multitud de lectors d’aquesta sèrie. No diré que es tracti d’una gran literatura (si per això entenem als beneïts pels entesos) i encara més, diré que en el format que jo l’he llegit, Kindle, fins i tot està carregat de faltes d’ortografia. Però té aquell llenguatge planer que et fa pensar “Què carai!” i se’t fa agradable encara que les expressions, les situacions i les solucions són d’allò més escabroses.

del setge de Barcelona dels anys 1713-1714
PsiBorn és la conjunció de dues paraules Psicòloga i Born, o sigui, la Psicòloga del Born. Aquesta psicòloga és una dona argentina (d’on si no) que a grans trets podríem dir que es va fer psicòloga llegint algun llibre d’autoajuda i anant a algun curset que de seguida va assimilar, a l’institut Gestalt, amb un mètode que consisteix bàsicament en mirar per sobre de tot per la conveniència de la pròpia empresa a base de prendre el pèl a les clientes de l’alta societat que hi acudeixen.

La temàtica d’aquest primer llibre, i se suposa que la de tots els altres de la col·lecció, es basa en exposar les vergonyes de les grans patums de casa nostra. Avui li ha tocat el rebre a la família Sadurní de les famoses caves de Sant Sadurní d’Anoia. Un membre d’aquesta família apareix escapçat (sense cap) dins de les caves i la nostra policia, com ha de ser, no ho acaba de veure gaire clar. La Psicòloga del Born, amb la informació privilegiada de que disposa, furgarà en la direcció adequada.

Un dels enigmes d’aquesta col·lecció és el nom de l’autor o autora. Tal com ens ho presenta representa que es tracta de Noèlia Arrotea, argentina resident a Catalunya, Però aquesta doctora en filosofia és la protagonista dels llibres de la col·lecció, per tant toca dubtar d’aquesta afirmació. Algú m’ha mig apuntat que es podria tractar de Roger Vinton, autor de La Gran teranyina i després La teranyina blaugrana. D’ell he trobat a internet el següent escrit:
Roger Vinton apareix en societat l’abril de 2012, quan es publica l’article inicial del blog rogervinton.org. D’ençà d’aquella data, prop d’una cinquantena més d’articles on es parla de finances, de Catalunya, del Barça, del món de l’empresa i, amb un èxit inusitat, també del poder a Catalunya.
Cinc anys d’un èxit creixent pel que fa al nombre de lectors del blog i de seguidors del compte de Twitter (@RogerVinton) van desembocar, el març de 2017, en la publicació del llibre La gran teranyina. Els secrets del poder a Catalunya, d’Edicions del Periscopi. L’obra va tenir una acollida molt rellevant, circumstància que va permetre que ocupés el primer lloc al rànquing de vendes des de la primera setmana al mercat. Sens dubte, va ser un dels llibres de l’any, perquè va resultar el tercer més venut a sant Jordi i el segon del rànquing de vendes al final de l’anualitat. Més enllà de les xifres, la repercussió de La gran teranyina es va veure reflectida en tot un seguit d’aparicions del seu anònim autor al diferents mitjans de comunicació, tant audiovisuals com escrits. En l’actualitat, La gran teranyina es troba ja a la seva novena edició i està previst que properament surti al mercat la versió castellana.” Però ves a saber, potser sí que és la doctora Arrotea la que està escrivint les memòries de la seva vida.
No trigarà gaire que a l’Ateneu de la Colònia Güell presentarem la col·lecció d’aquesta sèrie i preveiem una gran afluència de públic. Us recomano que comenceu a llegir algun d’aquests llibres i ja veureu com no us he pas enganyat quan us dic que en voldreu més.
Aleix Font, 28 d’octubre de 2024.