LUCA VENTURA

A MITJANS D’AGOST

Traducció de l’alemany: Marta Bru de Sala i Martí

Univers

330 pàgines

A la solapa del llibre diu que Luca Ventura és un pseudònim de l’autor, perquè prefereix restar a l’anonimat mentre encara està recopilant dades per la següent novel·la. Jo tinc els meus dubtes que aquesta sigui la veritable raó i que més aviat va fer una prova per tantejar l’opinió pública: agradarà?, no agradarà? Perquè en general és una mica fluixeta. Quan s’ha acabat el llibre he tingut la sensació d’aquella colla d’autors nòrdics que es van afegir al carro de la producció de sèrie negra esperonats per l’èxit d’autors de categoria com en Menkell,  Stieg Larsson.

Sinopsi a la portada del llibre A mitjans d’agost

No he trobat gaire informació de Luca Ventura a internet. Per les notes d’ISBN a les primeres pàgines del llibre veig que la novel·la està escrita en alemany, i pel petit currículum a la solapa veig que passa llargues estades a Nàpols, amb la qual cosa, si en fem una samfaina podríem deduir que es tracta d’una persona alemanya que pensa haver trobat la gallina dels ous d’or  fent allò que fan els altres (Montalbano, d’Andrea Camilleri per exemple): quatre pizzes per aquí, una mica de limoncel·lo per allà, dir “mamma mia” de tan en tant i ja està. Ah! m’ho deixava, i un assassinat, un policia i una policia,  un “comissàrio” de pa sucat amb oli i, apa! a cobrar drets d’autor.

Breu aclariment de l’autoria d’el llibre A mitjans d’agost

En el llibre de Luca Ventura, A mitjans d’agost, hi ha els clàssics ingredients pintorescos que hem anat veient a d’altres autors italians: costumisme, menjars típics, una certa incompetència dels seus superiors. Però avui encara ha sigut més evident la falta de inspiració i aquella sensació que era una trama d’aquelles “fetes amb manivel·la”, és a dir, es determina un assassinat i un culpable, i entremig s’hi afegeixen pistes falses, personatges intranscendents, una mica de vida privada i, sobretot un personatge molt sospitós per enganyar la perdiu.

Inici del llibre A mitjans d’agost amb constància de la traductora de l’alemany, Marta Bru de Sala i Martí

Avui han trobat dins d’una barca surant a la deriva, un xicot assassinat amb una pila de ganivetades i la seva xicota ha desaparegut. Qui l’ha mort? Serà la xicota? ella diu que no. Serà el professor “d’università” guapot i de mà llarga? Ell diu que no. Mamma mia, quin dilema. Però a vegades les coses són més senzilles i s’acaben trobant soles. És la manera més fàcil de descobrir un assassinat.

Si em demaneu l’opinió sincera us diria que què sé jo! hi ha gustos per a tot. Però si a mi me’l fessin llegir tres vegades seguides, preferiria emigrar a la Patagònia i fer vida d’ermità. Ei, presumptament.

7 d’octubre de 2024

Related posts