LA COMPANYIA NÒRDICA
d’ALBERT VILARÓ
Columna
379 pàgines
Albert Vilaró ens ofereix el que al meu gust és el seu millor llibre, dels que he llegit. És una història fantàstica però vestida en un entorn real i durant una època real. Per tal, qui ho sap, potser està parlant de fets reals.
Albert Vilaró, l’autor del llibre, era arxiver municipal de la Seu d’Urgell, i és per això que rep el regal d’un dietari escrit per un alemany, Ulrich von Wilamovitz, que descriu com en el curs de la primera guerra carlista, va estar a Catalunya per lluitar al costat del pretendent, o sigui dels carlistes, que durant l’any 1837 ocupaven gran part del territori català excepte les ciutats, tan sols Berga i Solsona eren territori foral.
Pel fet que era científic, i també perquè el comandant de les tropes carlistes, el Ros de cal Eroles, no sabia on destinar-lo, li encomana formar part d’una comissió inspirada en el Conveni d’Eliot per investigar unes estranyes i espantoses morts de soldats constitucionalistes i que afirmaven que no van ser causades per les tropes rebels.
A partir d’ara es trobarà amb un món sorprenent i màgic, amb bruixes, capellans eixelebrats, pagesos hospitalaris i unes creences impossibles i ben vives en l’imaginari popular del territori aspre que trepitjaven. Així doncs treballaran en la hipòtesi exòtica que un escamot fantasma sembla de terror el territori. I aquesta història ens l’explicarà amb un gran coneixement del país i l’idioma, amb dites i paraules antigues, amb llegendes i també històries certes.
Com a curiositat, ¿sabíeu que el Conveni d’Eliot es va signar el 27 d’abril de 1835 (i per tal era plenament aplicable en la cronologia de La companyia nòrdica) a Logroño per Jerónimo Valdés de Noriega i el 28 d’abril de 1835 a Eulate pel carlí Tomás de Zumalacárregui y de Imaz amb la intervenció de lord Eliot, enviat pel govern britànic, per posar final als afusellaments indiscriminats de presoners i promoure el seu intercanvi, durant la Primera Guerra Carlina? El tractat estipulava una sèrie de condicions molt similars a les Convencions de Ginebra que van ser l’intent de normativitzar el Dret Internacional Humanitari i que estaven formades per una sèrie de tractats internacionals signats a Ginebra, Suïssa, entre 1864 i 1949 amb la finalitat de minimitzar els efectes de la guerra sobre els soldats i els civils. Sempre s’aprèn alguna cosa en els bons llibres d’arrel històrica.
Us recomano la lectura d’aquest llibre perquè és un llibre docte, divertit a estones, ben escrit i perquè penso que us agradarà.
Aleix Font, 26 d’octubre de 2020
