4321, de PAUL AUSTER
Traducció Albert Nolla
Edicions 62 – Col·lecció El Balancí
893 pàgines
Paul Auster, 4321. Per començar, i a títol de resum diré que és un llibre meravellós escrit per un geni contemporani, que toca totes les notes de la complexitat humana en el món actual.
Paul Auster ha ambientat la novel·la en el món urbà de Nova York, entre diversos barris molt desconeguts per mi però que me’ls imagino entre Nova York i les ciutats de l’Estat veí de Nova Jersey. Comença com una saga familiar encetada per l’avi Ferguson quan emigra de Minsk, a la llunyana Rússia, fins arribar als Estats Units l’any 1900. Allà, el primer que passa és que l’interroguen els funcionaris d’immigració i li tradueixen el cognom: Com es diu vostè? No me’n recordo (en anglès mal entès i mal parlat Ikh hob fargessen!, I així va ser com el van inscriure com Ferguson.
De seguida passen les primeres generacions, com en una pinzellada per l’àlbum familiar, fins arribar al nostre heroi, L’Archibald Isaac Ferguson. El dia 2 de març de 1947, la Rose, la seva mare, amb tota la tropa reunida a l’hospital, va donar a llum al que seria, durant uns quants segons, l’ésser humà més jove de la Terra.
La vida passa de pressa. El 29 de setembre de 1954 no va anar a escola perquè estava a 38,5º de febre. Un dia va caure d’un arbre i es va trencar la cama i potser per això va aprendre a llegir i escriure abans que els altres nens de la seva edat, potser per això li va néixer una il·lusió vital per la lectura i l’escriptura. I juntament creixia la seva afició al beisbol i la seva admiració pels mítics jugadors. I mentrestant, paral·lelament a les coses summament importants, com ara el casament de la seva cosina Francie o la mort del seu oncle a Corea, desfila la vida i la història no tan important de la política americana, com ara la lluita pels drets civils, l’assassinat del president Keneky, o l’inici de la guerra del Vietnam.
Archibald Isaac Fergusson es va fent gran, de l’escola a l’institut, de l’institut a la Universitat. Sense adonar-se’n va vivint totes les transformacions de la infància a l’adolescència i a l’inici de la maduresa. Ja no es vol casar amb la seva mare i ni tan sols amb la seva cosina més gran; ara frisa per les noies de l’institut i sent una necessitat incontrolable de fer petons, d’abraçar unes amigues i fins i tot d’anar al llit, ara amb una, després amb una altra.
I és molt bo escrivint, cosa que l’ajuda a trobar feina de periodista, i és molt bo escrivint, cosa que li proporciona una beca per entrar a una selecta Universitat de Nova Jersey, i és molt bo escrivint, cosa que mereix l’admiració de la seva mare, de la seva tia Mildred, del professor de la Universitat i també d’una antiga mestra quinze anys més gran que ell.
El juliol de 1967 van passar els fets de Newark i els aldarulls de la població negra van foragitar la població jueva. Ferguson, ara sí, s’hi va implicar de ple acompanyant la seva mare a fer fotografies que van donar la volta al món. Però el mal ja estava fet i els seus pares també van marxar, cap al sud.
En fi, com que no puc transcriure tot el llibre i ni tan sols resumir-lo de manera extensiva (seria massa presumptuós per part meva), en faré una comparació. Imagina un noi que un dia, perquè sí, es lleva una mica més d’hora que de costum i al sortir de casa es troba una veïna que també porta a l’escola la seva filla, el recull i en el trajecte surt el tema d’una festa d’aniversari de la filla, amiga del noi, i el conviden. D’aquesta casualitat en neix una amistat que conduirà a una estimació més fonda que persistirà al llarg de la vida i acabarà en un matrimoni plàcid i feliç. Què hauria passat si aquell dia no s’hagués despertat tan d’hora?
Imagina que el noi es lleva d’hora però refusa pujar al cotxe. De camí cap a l’escola es troba un company que està posant un ratolí dins la bústia de correus d’un veí. Què fas? Calla, calla, ja veuràs que divertit!. I s’amaguen darrera d’uns arbustos fins que surt la mestressa a recollir el correu, li surt el ratolinet, ella fa un xiscle, apreta a córrer cridant i escampa les cartes pel jardí. Ells vingue riure. I a partir de llavors ho repeteixen amb diverses varietats, i això el porta per un camí perillós de malifetes i rebel·lió que acabarà duent-lo a la presó com a petit delinqüent.
Imagina que…… no cal continuar. Hi ha petits entreforcs a la vida que et poden conduir per camins inesperats, i si fas això has tingut sort i si fas allò t’has equivocat. Normalment els fets no són tan determinants com jo he descrit, però a vegades passen coses, en l’amor, en les amistats, en la feina, que poden representar grans giragonses en el nostre esdevenir. I aquest llibre també va d’això. Per descriure l’interior (tot l’interior) i l’exterior (tot l’exterior) de la vida de Ferguson cal caminar per les diverses opcions que s’obren en múltiples punts d’inflexió.
És un llibre infinit, complex, complert, apassionant. Un d’aquells llibres que dius “Marededéu, on m’he posat! ” Però que t’entortolliguen amb els seus desitjos i les seves frustracions i fan que no te’n puguis estar de seguir llegint. Conforme et vas acostant cap al final s’obre com un brot de primavera el desig de tornar a començar, de tornar a circular pels inicis de la vida, de la història del noi tendre que estimava la cosina i que desitjava, més que res a aquesta vida, un gelat de vainilla.
Aleix Font – 29 de Gener de 2018
