Shari Lapena – LA PARELLA DE COSTAT
Traducció d’Immaculada Estany i Morros
Editorial Rosa dels Vents
349 pàgines
A una parella li segresten la seva filla petita, l’han agafada del bressol mentre ells estaven a un sopar a la casa del costat. Tenien l’altaveu connectat per si plorava, i cada mitja hora anaven a veure si tot estava en ordre. Però en el darrer relleu s’hi estan una mica més del compte. Engrescats per l’alcohol, la veïna flirteja amb el marit de la convidada i, tot i que la mare voldria marxar, l’home li va donant llargues. Quan arriben a casa i s’adonen de la tragèdia tots són sentiments de culpabilitat, per haver-la deixat sola, per estar una mica ebris, per no haver vigilat prou. Però a partir d’aquest moment, les coses aniran canviant de manera d’enfocar-ho, les culpabilitats passaran d’una banda a l’altra fins que al final esclatarà en un desenllaç inimaginable que fa pensar en la gran imaginació de l’autora.
L’autora del llibre , Shari Lapena, domina la tècnica del suspens, ens porta pas a pas per tots els estadis possibles que, quan t’hi trobes t’adones que són lògics, creïbles, i això és fonamental en una bona literatura de suspens. L’autora del llibre, Shari Lapena, s’expressa en una prosa fàcil i amena, senyal d’una gran qualitat.
Conforme vas passant les pàgines del llibre et poses en el paper d’un personatge o d’un altre, veus què pensa, sents els seus patiments, les angoixes que caminen per les seves venes, les expectatives que anhelen, els drames que somien. I sovint prens partit: “per què no fa això?”, o “per què fa allò?”. Però la bona literatura té aquestes coses, que per falsos que et puguin semblar algunes actuacions, al final te n’adones que eren lògiques i fins i tot humanes.
No puc ser massa clar en aquest resum. Estem davant d’un llibre ple de sorpreses que no es poden desvelar. El que sí que puc dir és que he disfrutat molt llegint-lo i que em feia pena veure com s’anaven acabant les pàgines. El que sí que us puc aconsellar és que el llegiu, segur que també us agradarà.
Aleix Font – 14 de desembre de 2017