COIA VALLS i LORAS
Coia Valls (Reus, 1960) és escriptora i actriu. Així comença la seva biografia a internet https://coiavalls.wordpress.com/biografia-2/. I continua:
La tardor del 2010 va veure la llum la seva primera novel·la, La Princesa de Jade, publicada en català (Edicions Columna) i en castellà (Suma de Letras). Amb aquest llibre va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica.
Ha publicat les següents novel·les:
2010: La Princesa de Jade
2011: L’ombra dels oblidats
2012: El mercader
2013: Les torres del cel
2014: La cuinera
2015: Amor prohibit
2016: Etheria
2018: Els camins de la llum
2021: Pantera
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
ETHERIA, de COIA VALLS
Edicions B
398 pàgines
Coia Valls ens parla del viatge que a finals del segle IV una monja gallega, Etheria, fa des de la seva natal Galícia fins a Terra Santa. Segons el meu minvat intel·lecte es tracta de les peripècies d’una dona romana, Irene, per aconseguir un llibre de Cató amb la intenció de defensar l’antiga religió al senat de Roma. De fet, aquestes dues històries són un argument per mostrar-nos aquells anys de transició entre l’antiga religió en decadència i el cristianisme que s’imposa amb tota la brutalitat que li seria característic en el futur.
eth
Aquest llibre, o el que se’n desprèn del seu relat, hauria de ser d’obligat ensenyament a les escoles del país per a il·lustrar com es passa d’una situació consolidada durant segles a una altra situació totalment oposada, si més no per fer-nos veure que les coses no són com ens les han ensenyat sinó que poden ser molt diferents. Així doncs, els cristians no van ser aquelles persones càndides que s’oposaven a la violència amb amor, sinó que quan van tastar el poder van actuar amb la mateixa contundència, de tortures i assassinats, que ho havien fet en contra d’ells. Més o menys, la conclusió podria ser que tant li fa si al govern hi ha pagans o cristians, perquè el poder actua amb ferotgia quan vol perpetuar els seus privilegis.
I dit això us aclariré que Irene és la neboda d’un senador romà que intenta fer retornar l’antiga religió o, si més no, voldria que imperés una tolerància on fos possible la convivència de pagans i cristians. Per aconseguir-ho, el senador ha enviat la seva neboda fins a Galícia on, la monja Etheria, conserva un (potser l’únic) llibre de Cató on parla dels orígens de l’Imperi i, segons sembla serà el talismà que obrirà els ulls als senadors cristians i els farà veure que s’han equivocat.
Però Etheria, neboda de l’emperador Teodosi, està a punt d’emprendre un llarg pelegrinatge fins a Terra Santa i admet a Irene a l’expedició. A partir d’ara desfilen una sèrie de pobles i ciutats on encara conviuen cristians en el poder amb pagans en la semi clandestinitat. I hi haurà assassinats, i legionaris fidels, i soldats obedients, i estols de bandolers. L’Etheria descobrirà que la seva fe potser no és l’única verdadera i que també hi ha bona gent més enllà dels bisbes i capellans.
Un servent irromp a l’habitació d’Etheria i li parla: “Obre els ulls, senyora meva, no hi ha una única veritat! …. I què pensaries si jo et digués que Mitra, el déu del sol a qui adorava la meva família, ja existia molt abans que vingués al món el Déu al quan us heu lliurat? Què diries si et digués que també Mitra va néixer del vint-i-cinc de desembre en una cova, que els pastors foren els primers que el trobaren i l’adoraren i que també van portar-li regals, or i essències? …… Sabies que la seva mare era una verge anomenada Mare de Déu? Que després de deixar les seves ensenyances a la Terra, Maria va ascendir al cel? Que fou enviat pel Pare i que el seu sacrifici tenia com a finalitat redimir el gènere humà? I que, de tot això, ja se’n parlava molt abans del naixement d’aquell a qui anomeneu Jesús? ….. Els seguidors de Mitra creiem en la resurrecció, en la comunió amb el pa i el vi, en el cel i en l’infern. El diumenge també és el nostre dia sagrat. I saps com l’anomenem al nostre Déu?…. el Bon Pastor, la Llum. I, malgrat que seguir-lo ens obliga a l’honestedat, la puresa i el coratge, l’hem d’adorar en secret. És just? És just que tantes coincidències passin per alt? No és possible que aquesta imposició dels cristians obeeixi a estratègies polítiques?” De sobte, Etheria veurà que els seguidors del Déu Mitra, l’antiga religió pagana que convivia amb d’altres de l’Imperi, també creien en una mare verge, i un infant nascut pel Nadal, i que uns pastors humils van ser els primers en anar-lo a adorar, veurà que les vestals romanes també eren verges com les monges actuals. I tot això la farà encara més humana i comprensiva.
En fi, que més enllà de la història real del viatge documentat d’una monja en aquells anys convulsos, hi ha una situació de transició que sobta i incomoda. I en el fons de tot trontollen les conviccions d’un Déu nascut a Betlem que va venir per ajudar als pobres i va acabant per servir als poderosos. Posats a malpensar podríem suposar que les antigues creences ja no eren útils als governants d’aquells temps i van convenir més acceptables les que portaven aquells fanàtics de la incultura.
Llegiu el llibre i, com fan els tastadors de vins que descobreixen aromes d’humitat i regust de farigoles, intenteu veure l’entorn dels protagonistes, l’atmosfera que envolta els camins i les ciutats, les opinions dels bons que no són bons i dels dolents que no són tan dolents. Tal com diu l’autora, feu vostra la lectura i potser algun dia retornarà en forma de correus, d’aportació a les Xarxes o en un Club de Lectura.
Aleix Font – 7 de desembre de 2017
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
LA CUINERA
de COIA VALLS
Edicions B,SA
393 pàgines
Coia Valls, amb les seves novel·les amb rerefons històric, ens porta a les acaballes del segle XVIII, quan al Perú hi manava el Virrei Amat i Espanya tenia, encara, un imperi que anava més enllà de la península. Ens explica les aventures d’una noia, Constança Clavé, que en quedar orfe de pare i mare emprèn el viatge des de Lima fins a Barcelona passant per Cartagena d’Índies en un vaixell de vela. És acollida de mala gana per la seva àvia i després de moltes aventures s’acabarà convertint en una genial cuinera (no us explico res que no sapigueu d’entrada ja que el títol de llibre ja ho anticipa).
Aquesta història pròpiament dita no és cap meravella, al meu entendre, però el rerefons històric sí que és un bon lloc per espigolar idees i coneixements. El Virrei Amat, per exemple, no hi queda gaire bé en el relat, però hem d’acceptar que en aquells temps en que no era gens normal que els catalans ocupessin càrrecs importants a la cort espanyola, no deixava de ser un fet molt remarcable. També és remarcable que les excel·lències de les menges americanes fessin entrada a Europa a través de Catalunya (és ben sabut que les elits espanyoles no estaven, ni estan, per innovar sinó més aviat per depredar).
Les novel·les històriques poques vegades tenen una qualitat més enllà de la pròpia Història que s’hi mostra (sempre que no estigui manipulada, com sovint fa el Ken Follet), i en el cas que ens ocupa, pel meu gust hi ha massa pàgines per tan poca Història. Però això va a gustos, i si us agraden els drames de noietes que pateixen, aquí hi teniu bon llibre.
Com a comentari aliè, faré esment a la figura del virrei. Diuen que a la corona espanyola no existia aquest càrrec i que era específic de Catalunya. Per això, en ser català Cristòfol Colom, va quedar instituït aquest càrrec per anomenar els representants màxim del rei en aquells territoris.
I dit això ja només em resta pregar perquè us agradi. Tan de bo així sigui.
Aleix Font, 24 de novembre de 2021