JORDI SIERRA – MIQUEL MASCARELL

Inspector Miquel Mascarell

JORDI SIERRA I FABRA

Uns-quants-dies-de-novembre

Jordi Sierra és l’autor de la saga de l’inspector Mascarell, un inspector de policia català, amb conviccions democràtiques i profundament ètiques que el portaran a acceptar una sèrie de casos des d’una perspectiva impensable en els anys de la postguerra.

En Miquel Mascarell és un inspector de policia dels temps de la República. Al gener de 1939 es troba a Barcelona en ple caos de la retirada del govern legítim i a punt d’entrar les tropes feixistes. Tothom li diu, i ell ho sap, que ha de fugir ja que si es queda serà afusellat només per haver sigut policia, però ell té una dona malalta, terminal, i no té cor per abandonar-la. A part s’ha trobat amb un cas d’un assassí de nenes i el deure l’obliga a intentar resoldre-ho. Després serà empresonat, passarà pel camp d’extermini del Valle de los Caídos i per circumstàncies estranyes serà indultat. De retorn a Barcelona li aniran caient una sèrie d’enigmes que haurà de resoldre i que cadascun conformaran els diferents llibres d’aquesta tirallonga que cadascun d’ells ompliran un llibre. Els relacionaré a fi que els pugueu anar llegint per l’ordre cronològic. que serà la manera correcte de fer-ho.

A Viquipèdia hi diu que Jordi Sierra i Fabra va néixer a Barcelona el 26 de juliol de 1947 i que és un escriptor català. Continua dient que és un autor amb una obra ingent (gairebé 400 títols), que ha estat traduït a 25 idiomes, que ha venut milions d’exemplars dels seus llibres i que col·lecciona premis literaris: El 2007 va rebre el Premi Nacional de literatura infantil i juvenil atorgat pel Ministeri de Cultura espanyol per la seva novel·la Kafka y la muñeca viajera, i el 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi “pel conjunt de la seva obra en el camp de la literatura infantil i juvenil.

1er.- Quatre dies de Gener

2n.- Set dies de juliol

3r.- Cinc dies d’octubre

4rt.- Dos dies de maig

5è.- Sis dies de desembre

6è.- Nou dies d’abril

7è.- Tres dies d’agost

8è.- Vuit dies de març

9è.- 10 dies de juny

10è.- Un dies de setembre i alguns d’octubre

11è.- Us quants dies de novembre

 

Els 3 primers casos de l’Inspector Miquel Mascarell

Jordi Sierra

He d’aclarir que he llegit un llibre, Els 3 primers casos de l’Inspector Miquel Mascarell, que en realitat  són tres llibres: Quatre dies de Gener, Set dies de Juliol i Cinc dies d’Octubre. Tots tres meravellosos en una barreja de la vida personal de l’inspector, un retrat de la Barcelona de la postguerra (encara que el primer retrati els dies de l’ensulsiada de la República) i d’uns casos policials ben encastats en el context d’aquells moments. Tu, lector, els pots llegir individualment o com ho he fet jo, en aquest llibre monumental que engloba els tres. Tria la manera que t’agradi més, però diria que et passarà el mateix que a mi, que quan n’acabis un ja tindràs ganes de continuar amb el següent.

Tal com passa amb aquestes sagues, el protagonista arrossega amb ell una sèrie de personatges que convé que el lector en conegui els miracles, perquè així sap si es tracta de bona gent, de personatges perillosos o de simples coneguts. En resum, que aquesta mena de literatura s’ha de llegir per ordre si vols apreciar-la millor.

Primer llibre de la saga de l’inspector Mascarell

Inspector Miquel Mascarell

Quatre dies de Gener  (de 1939)

El 23 de gener de 1939 Miquel Mascarell  és inspector de policia de la República. La guerra s’està acabant i tothom que té un mínim de significació amb els vençuts ja ha fugit de Barcelona per por a la revenja dels feixistes, però en Miquel Mascarell té la dona amb un càncer terminal i no la vol deixar sola. És per això que promet a la Reme, antiga prostituta detinguda diverses vegades pel Miquel Mascarell, que investigarà la desaparició de la seva filla, Mercedes Expósito, una noia, nena encara, molt bonica, que fa tres nits que no ve a dormir a casa. El més lògic és suposar que ha fugit amb algun soldat, però l’inspector, contra tota lògica en aquells moments d’un buit absolut d’autoritat, es pren la promesa al peu de la lletra i comença a estirar el fil d’un cabdell que el portarà a unes situacions que prefereixo no explicar.

Sèrie Inspector Miquel Mascarell
26 de gener de 1939 – Entrada de les tropes feixistes per la Diagonal de Barcelona (foto d’internet)

Jordi Sierra, amb el pretext d’una novel·la policíaca ens fa una descripció crua dels darrers dies de la República a Barcelona, la misèria, la gana, la por. Els feixistes des del 24 de gener que ja estan a l’altre costat del Llobregat, i l’entrada a Barcelona és imminent. En aquest context de desgovern, els burgesos que havien fugit durant els primers dies de la guerra,  els feixistes, els quintacolumnistes, tota aquella mena de gent que havien estat amagats, estan tornant a Barcelona, i a la ciutat hi regna la desmoralització més absoluta.

Tot i així la vida hi continua, tant les persones grans que han d’anar cada dia a les cues del menjar amb les cartilles de racionament, com la canalla que molt sovint s’han d’espavilar com poden per poder menjar. I a les cases hi fa fred, molt de fred en aquell hivern sense combustible. Ja s’han cremat les fustes de les cases, portes, taules, cadires, i l’últim recurs és dormir tota la família, o el que en queda de la família, ben junts al mateix llit.

Inspector Miquel Mascarell
Les tropes mores de Franco a Barcelona (foto d’internet)

 

Personatges principals d’aquesta història

Miquel Mascarell – Inspector de la policia republicana

Quimeta – Dona de Miquel Mascarell

Roger – Fill de Miquel i Quimeta (mor a la batalla de l’Ebre)

Reme – Prostituta ja gran. Mare de Mercedes Expósito, Merche

Patro Quintana – Amiga de Merche – germana gran de dues nenes Raquel i Maria

Ernest Niubó – industrial barcelonès enamorat de Patro. Fàbrica de conserves

Pascual Cortacans i Morell – Burgès, quintacolumnista, organitzador de festes nocturnes

Fernando – sicari de Pascual Cortacans

Jaume Cortacans – fill de Pascual. Coix de poliomelitis. Republicà. Contrari al seu pare. Enamorat de Patro.

 

Aleix Font, 27 d’abril de 2020

Segon llibre de la saga Miquel Mascarell

Miquel Mascarell Set dies de juliol

Set dies de juliol  (de 1947)

 

Ara Miquel Mascarell torna a Barcelona després de complir vuit anys i mig de condemna al Valle de los Caídos i es troba una ciutat grisa i trista. Busca una pensió on poder dormir i just arribar rep un sobre amb diners i una nota on li demana que investigui la mort d’una noia jove, la Cèlia Arteta, que segons sembla es va suïcidar llançant-se al metro. No cal dir l’immens desconcert que li provoca aquest encàrrec perquè ningú no sabia que tornava i ningú no sabia que s’havia hostatjat a aquesta pensió, però tot i així, sense diners i sense feina opta per provar. Al sobre,  a part del nom de la noia també hi ha el nom d’un bar freqüentat per prostitutes de categoria, i per allà començarà a preguntar. Però qui havia de contestar les preguntes d’un desconegut pobre i desarreglat? A vegades, i sobretot als llibres, les casualitats surten a trobar la bona gent, i l’inspector Mascarell és una bona persona. Sortint del bar es topa amb una antiga coneguda, la Patro Quintana, que ara exerceix la professió de les noies boniques que no tenen cap altre mitjà de guanyar-se la vida. De la mà de la Patro anirà transitant pels darrers dies de la Cèlia i descobrirà la impossibilitat que s’hagués suïcidat. Aquí hi ha marro: enveges, traïcions, interessos del gran capital i també desolació, misèria i lluita per la supervivència d’una generació vençuda. El final l’hauràs de llegir tu mateix, lector, però ja et deus suposar que si hi ha un tercer llibre d’aquesta saga voldrà dir que l’inspector Miquel Mascarell, d’una manera o altre se’n deu acabar sortint. I se’n surt d’una manera neta, d’aquell estil que fa que tinguis ganes de continuar amb el tercer llibre.

Personatges d’aquesta història

Miquel Mascarell – Inspector de la policia republicana

Patro Quintana – Amiga de Miquel Mascarell

Nicanor Buendia – Pres amic de Miquel Cascarell al Valle de los Caídos

Senyora Rosa – Propietària pensió

Comissari Amador – Cap policia de Via Laietana – Feixista

Cèlia Arteta – Noia morta al metro

Marga Creixell – Amiga de Cèlia

Florencio Arteta – Pare de Cèlia

Àlvar Gomis – Industrial. Enamorat de Cèlia

Ricard Solana – Industrial – Enemic d’Àlvar – Casat amb Patrícia

Patrícia Amorós – Germana d’Helena – Casada Amb Ricard Solana

Helena Amorós – Germana de Patrícia – Casada amb Àlvar Gomis – Difunta

Rafael Casamajor – industrial feixista

José Maria i Bernardo – Sicaris de Rafael Casamajor

Jerònimo Mateo (Chinchilla) – Antic delinqüent detingut per Miquel. Ara negociant de vins

Merceditas – Secretària de Jerónimo

Aleix Font – 28 d’abril de 2020

Tercer llibre de la saga de l’inspector Mascarell

Cinc-dies-d'octubre

 

Cinc dies d’octubre (de 1948)

 

Ha passat un any, en Miquel Mascarell viu tranquil en una vida que mai hauria imaginat possible després de la desfeta de la República, i de sobte apareix en Benigno Sàez de Herèdia, un feixista de l’antiga escola, un home dolent entre els més dolents dels vencedors, i li demana, li suplica, que  l’ajudi a localitzar la sepultura del seu nebot  mort als primers dies de la guerra, assassinat per un anarquista, Bernat Juncosa, que el va enterrar a un lloc desconegut. La petició és desconcertant. De què li ve aquesta urgència després de tan de temps? Però Benigno argumenta una promesa al llit de mort de la seva germana, la mare del Pau, que vol que les despulles del seu fill reposin eternament al seu costat. Miquel Mascarell refusaria l’encàrrec però no ho pot fer, no es pot desobeir a gent tan poderosa com en Benigno Sàez, perquè les represàlies serien terribles i extenses, no només en la pròpia persona sinó també amb les persones que ell estima. I de seguida se n’adona que les coses no són tan clares com semblaven. En Pau no era de la corda de Benigno i per tant no és coherent que un anarquista l’assassinés, i si hagués sigut així, per què l’hauria d’enterrar? I si en Pau es viu? Caldrà remenar entre els records dels antics companys i amics que encara són vius i, també entre tots els que van tenir qualsevol mena de proximitat amb els fatídics dies de la mort de Pau Cabestany, i això el portarà a transitar pels carrers de la misèria, dels vençuts i fins i tot per un escamot de maquis que no han acceptat la victòria dels feixistes com a definitiva.

Personatges principals d’aquesta història

Miquel Mascarell – Inspector de la policia republicana

Patro Quintana – Amiga de Miquel Mascarell

Joaquima Sardà Antic cas que involucrava a Benigno Sàez, l’any 35

Benigno Sáez de Heredia – Feixista influent – Sàdic – mala persona

Pau Cabestany Sàez – nebot de Benigno – simpatitzant amb la República

Consuelo Sàez – difunta – Mare de Pau – germana de Benigno

Teresa Mateos Maldonado – antiga criada de la mare de Pau – Mare de Fermí

Fermí – Matias – Alejo –Pep  maquis

Elionor Miralles – Promesa de Pau, difunta

Margarida Miralles – Germana petita d’Elionor – Enamorada de Pau

Manel Molins – Amic de Pau

Ricard Capdevànol – Amic de Pau, difunt

Bernat Juncosa – Anarquista – Assassí de Pau, difunt

Raquel Juncosa – germana de Bernat Juncosa – ex de Pau Cabestany

Guillem Juncosa – cosí de Bernat – ara quiosquer

Martina Guardans – Nòvia de Bernat Juncosa

Pere Collado – Anarquista, difunt – testimoni de l’assassinat de Bernat Juncosa

Mateu Galvany – antic policia de la Generalitat, cap de Miquel – Ferit al genoll.

Aleix Font – 6 de maig de 2020

Quart llibre de la saga Miquel Mascarell

Jordi-Sierra

DOS DIES DE MAIG (de 1949)

“El dissabte 20 havien detingut en Mateu Galvany i la seva filla Maria. El dissabte 21 la van deixar anar a ella. El diumenge 22 van detenir en Virgili i en Macià. En Roura es va escapar. En Sunyer probablement també. El 25 van alliberar en Mateu, i el 29 l’atropellaven”

Dilluns 30 de maig de 1940, l’inspector Mascarell rep l’avís que el seu antic cap de policia ha mort i l’enterren avui. Quan hi acudeix, la seva filla li explica que ella i el seu pare van ser detinguts, que el seu pare va ser torturat, que al cap de cinc dies el van deixar anar, va estar tres dies convalescent i quan va sortir el van atropellar intencionadament i el cotxe es va escapar. Per tal es tractava d’un assassinat per causes absolutament desconegudes i ella li demana com a favor especial que intenti esclarir què va passar.

L’inspector Mascarell comença a estirar el fil i va capdellant els noms que van sorgint a cada entrevista. D’aquesta manera transitarà per la vida d’unes famílies sense cap connexió aparent però que tots ells tenen derivacions que els vinculen.

Jordi Sierra
Diuen que Himler va venir a Espanya per organitzar la policia nacional

Amb el seu estil planer i intens, Jordi Sierra ens descriu aquella Barcelona trista i atemorida de la postguerra, misèria i terror per una policia prepotent i torturadora. I movent-se clandestinament per aquella grisor, preguntant a vegades amb la boca petita, espigolant d’aquí i d’allà va omplint el cistell de la investigació fins a aconseguir molt més que els prepotents esbirros del feixisme espanyol. Bo, un llibre molt bo al mateix nivell que els tres anteriors.

Personatges d’aquesta història

Miquel Mascarell – Antic inspector de policia d’abans de la guerra

Patro Quintana– Esposa de Miquel Mascarell

Mateu Galvany – Antic cap de la policia republicana, superior de Mascarell

Maria Galvany – Filla de Mateu Galvany

Esperança Sistachs. Nòvia de Mateu Galvany

Maria Àngels.– Veïna d’Esperança Sistachs

Pasqual Virgili – De la colla de Mateu Galvany – Metge de prestigi

Maurici Sunyer – De la colla de Mateu Galvany – antic atleta – ferit a la guerra

Esteve Roura – De la colla de Mateu Galvany – Bocamoll – cosí d’Esperança

Enric Macià – De la colla de Mateu Galvany – Detingut

Agustí Ponç alies Lenin – Delinqüent professional detingut quan Franco ve a Barcelona

Policarpio i Terencio Fernàndez – Caps del poderós clan de deliqüència de l’Hospitalet

Lola i Carmelita – Gitanes de les barraques de Montjuïc

Comissari Amador – Sinistre cap de policia de Via Laietana

Aleix Font, 4 de maig de 2020

Cinquè llibre de la saga Miquel Mascarell

Sis_dies_de_desembre

SIS DIES DE DESEMBRE

 

 

Aquests llibres de la sèrie de l’inspector Miquel Mascarell han sigut la meva fidel companyia durant molts dies del confinament i també dels dies en què la meva biblioteca ha estat tancada per diversos motius. Crec que a aquestes alçades ja acabaré de llegir-los tots per aquest mitjà digital a fi de tenir-los tots en un mateix lloc, per si em cal algun dia deixar-los llegir a algú.

Sis-Dies-Desembre
Antic cinema Odeon de Barcelona

Comença el diumenge 4 de desembre de 1949 quan venint del cinema amb la seva esposa Patro, l’inspector detecta que l’estan seguint. Resulta que és en Agustí Pons, àlies Lenin, un miserable lladregot, antic conegut de detencions quan exercia de policia, i company de cel·la durant la recent detenció, pel temible comissari Amador, a la comissaria de la Via Laietana.

Sis dies de desembre
Carrer del Robador

El tal Lenin ha robat a un estranger una cartera que contenia una estranya agenda amb fotografies de quadres que sembla que van ser espoliats pels alemanys durant la guerra mundial, i això els posarà en relació amb una organització d’àmbit europeu, els Monument Mens,  que seguien la pista de les obres d’art robades per les tropes nazis i encara no localitzades, algunes de les quals podien passar a mans de col·leccionistes d’art sense escrúpols.

Sis dies de desembre
El port de Barcelona

El Lenin intenta posar-se en contacte amb l’estranger, un tal Alexander Peyton, per aconseguir alguna mena de gratificació per haver recuperat la cartera, però llavors descobreix que ha estat assassinat i que el sicari li segueix la pista a ell. Per això necessita l’ajuda de l’antic inspector. Aquest, per solidaritat entre les víctimes, accedeix a ajudar-lo fins al punt d’endur-se’l a ell i a tota la seva família a viure momentàniament a casa seva, i aquesta convivència comportaran algunes situacions còmiques.

Sis dies de desembre
Barri vell de Barcelona

I fins aquí puc explicar. Us he de dir que és un molt bon llibre que encara m’ha agradat més que els anteriors, com si a mesura que va creixent la història s’anés enriquint i s’anés fent més amena. Encara que continuem estant a l’any 1949 igual que a l’anterior història, traspua una atmosfera una mica més respirable, perquè tot i que continuï la brutal opressió del règim feixista, potser pel fet de no haver-hi ja les restriccions elèctriques i el racionament dels aliments, sembla com si es comencés a respirar millor.

 

Personatges d’aquesta història

Miquel Mascarell, protagonista

Patro Quintana.- La seva dona actual

Agustí Pons, àlies Lenin, espòs de Mar,  pare de Pauet i d’Isabeló

Alexander Peyton Cross, Monuments Men que segueix la pista dels quadres espoliats

Patrícia Gish, promes de Peytib Cros

Jacinto José Rojas de Mena, Personatge enriquit per la nova situació i col·leccionista d’obres

d’art

Amador, sinistre comissari de policia franquista de Barcelona

Fèlix Centells, expert falsificador de documents

Martí Centells, fill de Fèlix, treballa al port de Barcelona

Soto, treballador del port; juntament amb Martí Centells organitzaven fugides en vaixell

Wenceslao, enllaç per falsificar documents.

Santiago Coll Prats, honrat col·leccionista d’art

Albert Mainat, fill Rubèn,  i també periodista de La Vanguardia.

Cristina Roig, vedet, amant de Rojas de Mena

Cosme i Mariano, delinqüents enemics de Lenin

Klaus Heindrich, àlias Eduard Llagostera, àlias Bertomeus Moraes, nazi alemany posseïdor de quadres espoliats durant la guerra

Maria Fernàndez Aguirre i Yolanda Baruque,noms falsos de la companya de Klaus Heindrich

Isidre Fontalva, alcohòlic, intermediari entre Klaus i Centells, per a falsificar documents

Ventura, nom del vaixell amb el que el nazi vol fugir al Brasil

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

 

Sisè llibre de la saga Miquel Mascarell

Inspector Mascarell
Precursors de Societat Civil Catalana

NOU DIES D’ABRIL

Jordi Sierra i Fabra

325 pàgines

 

Nou dies d’abril són els que van des del dimecres 19 fins al dijous 27 d’abril de l’any 1950, amb la festa de Sant Jordi al mig. Per la data diríem que ja estem en primavera, però el relat ens retorna a la grisor de la dictadura més ferotge, on la vida de les persones no valia res a Barcelona i on la por era el vestit més usual de tothom. I què és el pitjor que et podria passar en aquella època d’espanyolisme desfermat? Doncs que et detingués la policia, fos amb o sense raó.

Inspector Mascarell
Alta societat anys 1950

I això és el que li passa a Miquel Mascarell un dia qualsevol tot passejant per Barcelona. Tot venint de passejar, de sobte els veu venir amb la seva cara prepotent supurant poder, el més absolut dels poders que mai ha viscut la humanitat. Resulta que un conegut seu, Albert Mainat, treballador de La Vanguardia, fill de Raül, un amic seu afusellat pels franquistes en acabar la guerra, ha estat detingut i acusat d’un assassinat. L’acusació és ferma, el van trobar al costat de la víctima, ensangonat i amb un ganivet a les mans. Però ell manté que és innocent.

Inspector Mascarell
Els vençuts

Miquel Mascarell, contra corrent, creu en la seva innocència i s’involucra, comença a preguntar, ara a una portera, a un cafeter, ara a…. i així, de mica en mica anirà teixint la teranyina amb tot el cercle d’implicats enllaçats d’una manera que movent un fil trontolla el de més enllà. Tot i així, la cosa no és fàcil, ni creïble, però no hi fa res, perquè després d’una cosa en ve una altra, i després d’un desencís ve una esperança, i així aniran apareixent relacions diplomàtiques d’alta volada, interessos internacionals d’aquells de gran espionatge, i fins i tot lladregots apedaçats com el seu insubornable amic en Lenin, aquell a qui els seus fills li diuen avi al gran inspector Mascarell.

 

Inspector Mascarell
Una escena clàssica: el moment de la veritat

Que bo que és en Jordi Sierra parlant d’en Mascarell, que bo descrivint sensacions, misèria i esperances d’aquells temps de la desfeta, i que fàcil de llegir. Només hi he trobat un final massa senzill, massa agafat amb puntes de coixí. A mi, aquells finals d’Agatha Christie, o fins i tot de Sherlock Holmes amb tots els implicats asseguts en una rotllana de cadires on són assenyalats fins que el menys sospitós acaba confessant -que no és al cas d’ara- a mi primer m’agradaven però ara ja no tant.

 

Aquest és el sisè llibre de la sèrie Mascarell i encara en falten quatre per llegir. Ho faré i estic segur que m’agradaran tant com fins ara. Espero, confio i sé que sabrà rematar-los amb finals esplendorosos. I és per això que us asseguro que també me’ls llegiré.

 

Aleix Font,  31 de gener de 2021

 

 

Personatges

Miquel Mascarell Folch  Inspector republicà

Patro Quintana    Dona de Miquel

Quimeta     primera dona de Mascarell. Mor el 36

Roger       Fill de Mascarell. Mort a la guerra

Teresina        Dependenta empleada a la  merceria

Tonet        Germà petit de Teresina

Manel Pujades      Lloga el pis a Albert Martínez

Albert Martínez Roig     Sedueix Teresina, es fa passar per policia secreta i és perruquer

Agustí Ponç       àlies Lenin. Lladregot lumpen (veure Sis dies de Desembre)

Mar, Isabeló i Pauet     família de Lenin (veure Sis dies de Desembre)

Albert Mainat    Fill de Raül Mainat. Treballa Vanguardia. Inculpat

Rosa Aiguadell      Nòvia d’Albert

Mercè     Mare d’Albert

Raül Mainat      Pare d’Albert. Afusellat pels feixistes

Conxita    portera de ca’ls Mainat

Gilberto Fernàndez Castro   Víctima. Diplomàtic

Elisenda Narvàez    Esposa de Gilberto

Rossend Fernàndez Nar  Fill de Gilberto. Amic íntim d’Albert

Sofia Argilés    Nòvia de Rossend. Molt elegant. Més gran que Rossend

Cristòfol Morera  Amic de Sofia. Rus. Nom autència Pavel

Pàvel Ivànovitx     Nom rus de Cristòfol

Carolina Narvàez   germana d’Elisenda

Senyora Comes        Viu a sota Srs.Fernàndez.

Amàlia        Germana de Rossend, filla de Gilberto.

Sebastià Oliveras             Inspector policia feixista

Ildefonso Ramírez Soto       Càrrec Govern Civil.

Sra. Anna      Antiga propietària de la merceria

Violant      Recepcionista de La Vanguàrdia, amiga d’Albert

Irina      Espia soviètica a Washington. Nom en clau d’Esperanza Miranda

Esperanza Miranda       Nom en clau Irina. Espia soviètica a Washington.

Juan Francisco Cárdenas      falangista pervertit. Presa fàcil per OSS-espionatge americà

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Setè llibre de la saga de l’inspector Mascarell

Jordi Sierra

Tres dies d’agost

(23, 24 i 25 d’agost de 1950)

 

En aquest llibre, l’inspector Mascarell es veurà obligat a descobrir l’assassí d’Indalecio Martínez, fill de Marcelino Martínez, un influent feixista i econòmicament poderós. El seu fill va ser un anarquista convençut i un infatigable lluitador. Inexplicablement va morir durant un permís del front de guerra, en una estada a Barcelona i durant un bombardeig. Tothom es creia que havia mort a causa del bombardeig, però es va determinar que prèviament havia sigut assassinat.

sis dies d'agost

Eren sis amics quan va esclatar la guerra. Salvador Marimon va esquivar l’allistament gràcies a les influències del pare de la seva nòvia, l’acabalat Marcelino Martínez. Llorenç Beltran va morir al front lluitant al costat d’Indalecio Martínez. Jonàs Satrústegui va ser ferit a la guerra i donat per inútil pel combat. Ignasi Camprubí, molt amic d’Indalecio, va ser acusat de l’assassinat i aclaparat pel que considera una falsa acusació mor suïcidat a la presó. Casimiro Sanjuan va sobreviura la guerra i porta un gimnàs. I l’Indalecio, el més entusiasta de tots en la causa de la guerra, anarquista i contrari als pensaments del seu pare i dels seus germans.

 

No us puc dir el final, suposo que ho entendreu, però us diré que com en tots els llibres de la saga, l’inspector Mascarell arribarà al final, amb totes les conseqüències que això comporta. Només com a currículum us relaciono la llista de personatges que surten en aquest capítol.

Indalecio Martínez, assassinat a Barcelona l’any 38.

Llorenç Beltran, colla  d’Indalecio, mort a la guerra

Ignasi Camprubí, molt amic  d’Indalecio, presumpte assassí. Mort a la presó.

Jonàs Satrústegui, colla  d’Indalecio, ferit a la guerra

Casimiro Sanjuan, colla  d’Indalecio, porta un gimnàs amb el seu cosí Torcuato. Baixet

Salvador Marimon, colla  d’Indalecio, casat amb sa germana Narcisa

Albert Mainat, empleat de La Vanguàrdia, fill d’un amic seu

Amadeu Coll, conductor de tramvia, va trobar el cos d’Indalecio

Anna, germana d’Ignasi.

Concepció Alba, ara Concepció Muntada per casament. Ex núvia Jonàs

Damià, empleat del gimnàs del Casimiro. Una mica deficient

Eugènia, mare d’Indalecio i Narcisa, filla de Serafina. Morta de pena

Eulàlia Enrich, treballadora als jutjats. Inexplicablement no va ser depurada. Amiga

Font, Grallet, Brossati, Tabola, lluita lliure

Helena, dona de Pere Sellarés

Hermínia Salas Mora, ex nòvia d’Ignasi, molt guapa,  infermera del Clínic

Lupe, tia de Mariana

Marc, sicari de Marcelino Martínez, el segueix.

Marcelino Martínez, pare  d’Indalecio. Ric, feixista.

Mariana Molas, núvia  d’Indalecio. Vida refeta.

Matilde, Criada de Marcelino

Narcisa Martínez, germana d’Indalecio, casada amb Salvador

Pere Sellarés, sotsinspector policia cas Indalecio, calmat, bona persona. Viu però impedit

Rosend Puigpelat, jutge, va portar el cas d’Indalecio

Serafina Camps, àvia  d’Indalecio

Teresina, empleada de la merceria

Tomàs i Làzaro, fills de Marcelino i Eugència. Van lluitar al costat de Franco.

Torcuato Sanjuan, germà de Casimiro, lluita lliure com Casimiro, alt

Valentí Miranda, inspector policia cas Indalecio, arribista, poli dolent.

Aleix Font, 31 d’agost de 2021

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

vuitè llibre de la saga de l’inspector Mascarell

Jordi-Sierra

VUIT DIES DE MARÇ

JORDI SIERRA I FABRA

Del divendres 2 fins al divendres 9 de març de 1951

Llibre electrònic Kindle

Jordi-Sierra

“Són els anys cinquanta, l’inspector Mascarell i la seva dona, la Patro, estan a punt de ser pares quan Barcelona està immersa en un període d’agitació social a causa de l’augment del preu del tramvia.

Un dia, en Pere Humet, un antic subordinat d’en Mascarell d’abans de la guerra, li explica que en Piñol, l’Arnella i en Matarrodona, tres policies que també havien estat a les ordres de l’exinspector van marxar junts a l’exili, al camp de refugiats d’Argelers, i després van treballar en el reforç de la Línia Maginot, fins que els alemanys els van enviar a Mauthausen.

Jordi-Sierra
Entrada al camp de Mauthausen

Tots tres van sobreviure, amb penes i treballs, a aquell infern fins que el capritx d’un oficial alemany va desencadenar l¡’horror, va obligar en Piñol a matar l’Arnella d’un tret al cap. Tot seguir el va obligar a fer el mateix a l’Humet, però la pistola només tenia una bala: l’Humet es va salvar i va jurar venjar-se d’en Piñol, que va començar a col·laborar amb els alemanys i va ser el responsable de la mort dels altres presoners.

L’Humet confessa a en Mascarell que ha tornat a Barcelona perquè sap que en Piñol és a la capital catalana i vol fer justícia. També li explica que té un càncer i no li queda gaire temps de vida.

En Miquel accepta d’ajudar-lo i el convida l’endemà a dinar a casa seva, però l’Humet no s’hi presenta. Quan l’inspector va a buscar-lo troba el cadàver de l’antic company i el de la seva cosina, que han mort apunyalats. L’acusat és en Nicolau, l’exnòvio de la noia, però l’instint de policia d’en Mascarell li diu que en Nicolau no és el culpable.” (fins aquí copiat del resum del llibre)

Jordi-Sierra
La vaga de tramvies de l’any 1951

Tota la novel·la passa en el context de la vaga dels tramvies de l’any 1951 que va significar el primer gran repte de la població catalana contra el franquisme. Pretenien apujar el preu dels bitllets a quasi el doble del que pagaven a Madrid. I fins aquí podíem arribar. Es van apedregar i fins i tot tombar tramvies i expliquen que impressionava veure circular tots els tramvies sense cap usuari a bord. Finalment van haver d’anular l’increment de preu. Posteriorment, el dia dotze de març, hi va haver la primera vaga general en la dictadura,  i al cap d’uns dies va tornar la normalitat.

Aleix Font, 2 de setembre de 2021

Personatges

Gregori Arnella – pare  d’Ernest Arnella.

Gloria Camps – vídua d’Ernest Arnella, jove de Gregori.

Ernest Arnella – un dels tres amics policies republicans que es van allistar per combatre Franco. El manetes.

Sebastià Piñol – un dels tres amics policies republicans que es van allistar per combatre Franco. El cerebral. A Mauthausen delata als seus companys.

Assuncion Solà, mare d’Ismael i Sebastià Piñol.

Maria Aguilar – Nòvia de Sebastià Piñol. Actualment casada amb un altre home

Rogelio Maldonado – carboner. Ex nòvio d’Isabel Moliner.

Pere Humet – un dels tres amics policies republicans que es van allistar per combatre Franco. Sobreviu Mauthausen i torna per matar a Sebastià Piñol.

Isabel Moliner . Cosina de Pere Humet. Mort assassinada juntament amb en Pere

Inés Plaza – prostituta. Va parlar amb en Pere Humet abans que el matessin

Eudald Matarrodona, un dels tres amics policies republicans que es van allistar per combatre Franco. El cautelós.

Joan Rexach – un dels tres amics policies republicans que es van allistar per combatre Franco. Optimista.

Montserrat Rexach – germana de Joan Rexach

Victòria Ortega – portera finca Piñol.

Agustí (Lenín), Mar i els nens – amics de la família Mascarell

 

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Onzè llibre de la saga de l’inspector Mascarell

 

Jordi Sierra-Uns quants dies

UNS QUANTS DIES DE NOVEMBRE

JORDI SIERRA I FABRA

(Del 15 de novembre al 20  de novembre de 1951)

Rosa dels Vents

315 pàgines

Per aquelles coses de la vida, he llegit aquest llibre saltant-me l’ordre natural de les coses i això es paga. He llegit aquest, que és l’onzè, quan encara em faltaven el  setè, Tres dies d’agost, el vuitè, Vuit dies de març i el novè 10 dies de juny, i m’he trobat amb allò que ja em temia, que hi sortien personatges i fets totalment desconeguts per mi. De totes maneres, com que ja hi comptava no m’ha fet massa sang. A vosaltres, estimats lectors, us aconsello que no ho feu i continueu, si us és possible, per l’ordre cronològic de les coses, que a fi de comptes és manera natural que té la vida per a fer-ho fàcil.

Jordi-Sierra-Uns-quants-dies-de-novembre

Avui l’inspector Mascarell treballa clandestinament a l’agència de detectius de David Fortuny. La dictadura acaba d’autoritzar l’establiment d’agències de detectius però amb molt limitades atribucions, una de les quals és que hi treballin persones addictes al règim. David Fortuny és ex-combatent i a més mutilat de guerra, tot i que en el fons és un d’aquells personatges abundant a qualsevol dictadura del món, sense fortes conviccions i que s’adapten a les conveniències del moment.

De fet, l’inspector no sap fer de jubilat i necessita alguna mena d’activitat. A instàncies de la seva dona ajuda al David Fortuny a resoldre les feines que li van sortint. En realitat és l’inspector Mascarell el qui porta la veu cantant i el titular, com aquell qui diu, només es penja les medalles.

Uns-quants-dies-de-novembre

Avui es troben amb una esposa afligida que els demana ajuda per a trobar l’autor d’uns anònims que rep el seu marit on se l’avisa de mort. Ella, la Concepció Busquets, està molt preocupada perquè veu que el seu marit no hi dona importància i no s’adona del perill que està corrent. Els dóna una important suma de diners com avançada de les despeses del contracte i els promet que dilluns, quan el seu marit torni de Madrid, li demanarà que els ajudi en allò que necessitin. Però no hi són a temps, perquè abans no torna, ella és assassinada mentre dormia. I quan expliquen a la policia la feina que els havia contractat, la policia sospita que l’autor dels anònims l’ha matada pensant que era el seu marit el que estava dormint al llit. Però l’inspector no ho veu igual que ells i per ètica professional arrossega l’agència de detectius a continuar la feina que els havien encarregat.

Uns-quants-dies-de-novembre

El relat ens durà pels camins que hauria d’haver seguit la policia i que, naturalment, no  ha fet. Descobrirem un món d’artistes de cinema i de teatre, de cantants de varietés que ensenyant un bri de cuixa feien embogir els mascles reprimits, i per la misèria i la por d’una Barcelona grisa i esclafada per la brutalitat policial.

Uns-quants-dies-de-novembre

L’inspector Mascarell té la qualitat de ser una persona humana com la majoria de nosaltres, amb sentiments d’amor familiars, cap la seva jove esposa, la Patro, i sobretot per la seva filleta de vuit mesos, la Raquel, que només frisa per estar als seus braços. Seixanta-sis anys de la postguerra pesaven més que avui en dia i ell n’és molt conscient. Però tot i així té detalls de jovenesa que ens fa pensar que encara podrem llegir històries seves durant un quan temps.

Aleix Font, 11 de maig de 2021

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment