EL GRAN MISTERI DE BOW
Biblioteca clandestina
202 pàgines octaveta
Israel Zangwill va ser un novelista que, diuen, va ser el primer en plantejar un assassinat impossible dins d’una habitació tancada per dins i sense possibilitat evident de realitzar-se. Sembla ser que un diari anglès li va demanar que escrivís alguna història per a omplir una o dues pàgines que els quedaven en blanc, i ell va escriure aquesta història que, com aquell qui no vol la cosa es va convertir en un èxit periodístic. Diuen que a mesura que Israel Zangwill anava proposant enigmes, els lectors enviaven cartes al diari explicant teories de solució, i això obligava l’autor a anar canviant el final definitiu.
La trama va d’un assassinat a l’humil barri londinenc de Bow. Un popular sindicalista ha aparegut mort, degollat, dins d’una habitació totalment tancada amb pany i forrellat, totalment inaccessible per a qualsevol assassí impulsiu. La policia haurà de determinar un possible assassí i una solució creïble a l’enigma impossible.
Tots sabem que en qualsevol crim premeditat cal que hi hagi un motiu, un beneficiari i una oportunitat. Els motius acostumen a ser per odi, per diners o per amor. Els francesos diuen “Chercher la femme” perquè l’estadística deia que habitualment era la causa de les morts violentes (ara la cosa potser ha canviat i hauria de ser “busqueu la droga” o busqueu els diners”). En el nostre casa també hi sortirà una senyoreta.
De totes maneres us he de dir que a mi se m’ha fet pesat, potser per l’excés de noms exòtics a la parla catalana que se’m fan difícils de relacionar, potser per uns diàlegs rebuscats que devien ser actuals fa més de cent anys, o potser també, per què no, a causa d’una traducció poc polida per facilitar-ne la comprensió. Ei, potser sóc jo que ja no tinc el disc dur actualitzat i no estic preparat per a la vida moderna. Sigui com sigui, així estem, amb un llibre entre mans que em costa d’empassar. Tot i així reconec el seu valor històric, la curiositat d’un relat iniciàtic. Potser si jo fos professor universitari us en podria explicar meravelles d’aquest llibre. Però no és així, i em sap molt de greu.
Aleix Font, 4 de novembre de 2024.
