ELS COLOMS DE LA BOQUERIA
Rossa dels Vents
315 pàgines
Al Mercat de la Boqueria, a la vora del teatre Romea, hi ha aparegut una artista del teatre assassinada. El cas sembla difícil i la policia no se’n surt (deuen estar investigant l’extrema dreta catalana) i és per això que els paradistes del mercat contracten al “màquina” Albert Martínez, detectiu de Barcelona, per veure si ell ho farà millor. No cal dir que la policia autonòmica estan molt contents de comptar amb la seva ajuda (ells prou feina tenen per espiar l’extrema dreta catalana) i li donen ànims perquè continuï gratant i els estalviï la feina.
El detectiu Albert Martínez, detectiu de Barcelona, té molt de tràfec social. Com que és homosexual, només sortir al carrer que ja se li enganxen com a mosques i la seva feina és anar espolsant, però he de reconèixer que costa: que si ara et truca el millor amic, que si ara el nòvio del millor amic, que si el de la discoteca, que si el bomber que sembla un armari etc. També té una altra ocupació que Déu ni do: li agrada el menjar bo, el de qualitat, la qualitat que sigui, per descomptat, i com que ens ha d’explicar les característiques de cada restaurant i de cada menjar, la cosa s’allarga més del compte i fa que la policia autonòmica potser es preocupin una mica per si hauran de deixar d’investigar l’extrema dreta catalana (jo ho comprenc, perquè amb dos diputats que té l’extrema dreta catalana al Parlament, els altres 133 diputats estan desesperats i necessiten un cop de mà de la policia autonòmica. Ai com deuen enyorar al Pegasus!).
No us vull explicar el final, perquè és molt emocionant. Però només com a exercici mental, vosaltres què penseu, que l’Albert Martínez se n’acabarà sortint? o potser és la policia autonòmica la que acabarà trobant la clau dels desllorigador. Penseu, penseu, que el pensar ens farà lliures.
He de dir-vos que aquest llibre ja me l’havia llegit fa uns anys i llavors no em va agradar gaire. Hi vaig trobar massa restaurants, massa menjars, massa sexe políticament correcte. Però ara m’ha agradat més. Parafrasejant el clàssic diré que aquest llibre potser és com el vi excels, que amb el temps millora.
Aleix Font, 11 d’abril de 2025.
