Psiborn  9 – Aromes íntimes

PsiBorn avui ens explica el gran disbarat que significa la Copa Amèrica per la ciutat que l’acull. Parlen de xifres milionàries finançades sobretot per diner públic (o sigui els teus estalvis i els meus) i d’una manera… podríem dir de l’estil Florentino en què les empreses, les grans famílies influents de la ciutat hi aporten diners amb la condició, signada en el contracte, que seran les primeres en recuperar la inversió quan es comencin a generar els primer beneficis. Com que es dóna el cas que sempre és un esdeveniment deficitari, resulta que les empreses en surten indemnes i tot el deute se l’empassa l’administració pública (o sigui tu i jo).

PsiBorn, aprofitant els noms de les grans empreses col·laboradores en aquest esdeveniment,  avui també hi fa entrar dos grups familiars, tots dos del gènere franquista, com són la perfumera Puig (d’aquí el títol d’Aromes Íntimes) i la gran importadora de peix dels Garriga, que van fer la fortuna a la Guinea espanyola. A part que dissimula els noms, a part que hi fica (mai millor dit) escenes d’un sexe exagerat i també unes situacions grotesques, a part d’això, les novel·les de PsiBorn són un pou de coneixements que ens situa la geografia hidràulica per circula l’economia subvencionada o protegida per l’staf (que deu voler dir estafa).

Transcric  el comentari que es fa d’aquest llibre a tall de presentació:  

Mentre se celebra el sopar de gala al Reial Club Nàutic de Barcelona, per a la presentació de la Copa Amèrica de Vela amb membres prominents de la societat i l’administració catalana, esclaten totes les contradiccions de forma sexualment violenta. Es barregen afers familiars i públics, la cobdícia més descarnada.

En el fons, sempre hi ha la mala idea de presentar Barcelona com un producte. Certament, no com un producte que beneficiï el comú de la ciutadania, sinó tan sols a determinats sectors econòmics: les indústries hotelera i turística, les constructores de l’IBEX o els grans propietaris immobiliaris. La nostra ciutat no és una marca ni una empresa, que vindria a ser el mateix. Qui pretén que esdevingui una mera marca comercial, també aspira a què hi manin els experts en màrqueting, els empresaris, però una ciutat l’han de governar els seus ciutadans.

La Dra. Noèlia Arrotea, mal assistida pel seu recepcionista Sensat, s’enfronta a la corrupció i disbauxa de la Copa Amèrica de Vela, als bandarres de Barcelona Global, la multinacional Puig i el Banco Santander, genitals engabiats, les connexions equatoguineanes de VOX Catalunya i l’economia blava que entra pel nas.

Ha arribat el cas PSIBORN 9 “Aromes Íntimes”.

Resumint diré que més que novel·les de sèrie negra, aquests llibres semblen més uns manuals de ciències econòmiques mesclades amb aquells que aquí no s’estilen, però que a Amèrica són a cada casa i que més o menys es titulen “Qui és qui”, en els que tu hi busques un cognom conegut i et diuen vides i miracles del personatge; de qui és fill i nét, amb qui està casat, quins fills té, quina és la nissaga consagrada que l’ha conduït fins a ser benvingut a l’elit aristocràtica del país.

Aleix Font, 3 d’abril de 2025