TINA VALLÈS LÓPEZ
Tina Vallès López, diu a Viquipèdia, neix a Barcelona el 15 de juny de 1976, és una escriptora, correctora, traductora i bloguera catalana. Es va llicenciar en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Ha treballat de correctora per a les principals editorials del país, com també per a empreses del sector del disseny i la publicitat. Ha traduït del castellà al català diverses obres, com també els àlbums de Mortadel·lo i Filemó. Ha escrit diversos llibres de narrativa, entre els quals El parèntesi més llarg, amb què va guanyar el Premi Mercè Rodoreda.
Com a bloguera, Tina Vallès és autora dels blogs L’aeroplà del Raval (2003-2007) i Ganxet sota les pedres (2009-2012). També és coeditora de la revista digital Paper de Vidre des del 2006 i membre fundadora de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya. El 2017 va guanyar el Premi Anagrama de novel·la amb La memòria de l’arbre. Ha escrit diversos llibres de narrativa infantil, però no els detallaré en aquesta relació.
Obres
L’aeroplà del Raval. Barcelona: LaBreu (2006).
Maic. Barcelona: Baula (2011).
Un altre got d’absenta. Barcelona: LaBreu (2012).
El parèntesi més llarg. Barcelona: Proa (2013).
La memòria de l’arbre. Barcelona: Anagrama (2017).
TINA VALLÈS – LA MEMÒRIA DE L’ARBRE
Editorial Anagrama
218 pàgines
Tina Vallès va guanyar amb aquest llibre el Premi Anagrama de Novel·la de 2017. I Al començar el llibre així ho diu: El dia 16 de gener de 2017, un jurat compost per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Isabel Obiols i l’editor Jordi Herralde va atorgar el 2n Premi Llibres Anagrama de Novel·la a La memòria de l’arbre, de Tina Vallès. Cal tenir en compte que en la relació de Llibres Anagrama a la solapa final del llibre, hi ha trenta-cinc llibres, i de tots ells només n’hi ha quatre d’autors catalans (entre ells el d’Albert Forns, Jambalaia) i ella és l’única dona d’aquests quatre publicats.
Tina Vallès ha creat una meravella explicant la història d’un avi i d’un nét (o potser millor d’un nét i un avi) mitjançant uns capítols curts i emocionants que destil·len poesia, talment els haikus japonesos. També em recorda molt un llibre que vaig llegir fa molt de temps, El jardiner de Rabindranath Tagore, fet de capítols curts amb una gran densitat de bellesa.
En aquest llibre, Tina Vallès explica les percepcions del nen vers el seu avi dins l’entorn de la família, amb els pares i l’àvia. Tina Vallès fa màgia amb les paraules, inventa expressions, crea frases meravelloses que penetren les defenses de la pell i s’endinsen al reialme de l’ànima, on viuen els nostres sentiments més íntims i ancestrals. He dit i he repetit en altres crítiques que en això de l’escriptura hi ha artesans i artistes. Els primers dominen la tècnica de la sintaxi i del ritme i a les escoles d’escriptura els ensenyen els trucs per a captar l’atenció del lector. Els segons han nascut amb la inspiració divina i són capaços d’inventar paraules de bellesa, d’extreure el potencial de les frases al moment adequat.
L’estructura consta de capítols i subcapítols de manera que amb el nom genèric del tema, per exemple La mare, n’anirà extraient les vivències del nen, i així subtitularà: El berenar, L’ombra d’un arbre, El primer Joan, Arreglar el cucut, La rellotgera, Hi va haver un arbre, Totes tres, Coure l’arròs, Les coses pel seu nom, Qui sóc jo, i Mirall. I cada subcapítol és un poema de tendresa. Uns exemples caçats de diferents pàgines:
Passeja agafat de mans amb l’avi i l’àvia ...I jo no entenia com la gent no s’aturava per veure’ns passar pel carrer, tots tres ben agafats, plens de llum i perfum.
Li diuen que demà aniran a casa els avis, ell diu que saltaria d’alegria, però en adonar-se que serà per última vegada que hi aniran diu ….el somriure em surt al revés.
Se’n adona que el seu avi està perdent la memòria ...Els oblits de l’avi tenen nom de malaltia
L’avi dorm a la butaca i l’àvia té les mans distretes entre el xup xup de les cassoles ...De vegades deixa que els fogons cuinin sols i s’asseu a llegir al meu costat, i es dibuixen uns filets de silenci molt suau entre el llibre de l’àvia i la meva llibreta que fan que no vulgui acabar mai de fer els deures.
Quan riu tota la família ...Un ram de rialles,.…
Mare i fill comparteixen la preocupació cap al seu avi i paren taula …com dos personatges de còmic compartint el mateix núvol de pensament.
El pare i la mare m’han mirat tan fixament que no em cabien tots els seus ulls dins dels meus…
Jo no sé si amb això entendreu el que vull dir, tampoc sé si a tots ens emocionen les mateixes coses, però sé que si escriptors de gran talent li han donat el premi Anagrama deu ser, potser, que alguns sentiments són universals i, si més no, alguna cosa deuen tenir d’excepcionals. I per això i per moltes coses més que només podria explicar transcrivint tot el llibre, us recomano que el llegiu. Llegir només pel plaer de llegir. No cal passar pàgines, no cal arribar al final. Llegiu tan sols pel plaer de llegir.
Aleix Font – 10 de juny de 2019
