ALBERT FORNS I CANAL

Albert Forns

JAMBALAIA, d’Albert Forns

Editorial Anagrama

299 pàgines

Albert Forns

A veure com m’ho faré per explicar-vos de què va el llibre. De fet parla d’un escriptor que va a la residència de la fundació que el dramaturg Edward Albee (Qui té de Virginia Woolf) posa a disposició d’escriptors novells perquè hi puguin reposar, agafin idees i experiències  i puguin dedicar-se  a escriure el seu segon llibre. Allà, juntament amb el propietari de la finca, i amb el que fa com de criat, i amb la resta d’altres escriptors que comparteixen residència parlaran sobre la manera d’escriure, sobre la manera d’inspirar-se, sobre multitud d’anècdotes quasi sempre divertides, sobre llurs pròpies vides. I sobre l’ètica,  la por i la vergonya.

Albert Forns

S’hi parla extensament de les tècniques de màrqueting de les grans superfícies, utilitzades subtilment i impecablement per a plomar-nos. Ho podríem resumir com a: “Amazon? Mama por!” Aquí hi podrem veure des de la utilitat de tenir cinquanta marques de desodorant a les estanteries, no perquè n’escullis una sinó amb la intenció d’aclaparar el teu cervell de tal manera que acabis comprant el que t’han inserit en algun racó de l’inconscient per mitjans televisius. També hi veurem tècniques d’il·luminació perquè et pensis que un producte és més fresc, o més alimentari, o més necessari. I els grans supermercats americans Walmart on fins i tot hi ha carros elèctrics per circular pels seus llargs passadissos.

Albert Forns
Edward Albee

S’hi parla del gran tabú del nostre segle, la masturbació, es pregunta com pot ser que un fet tan habitual a la societat, en tot el món i en tots els temps, (les enquestes revelen que practica assíduament més del noranta per cent de la població), sigui tan ocultat, tan combatut, tan repudiat i avergonyit. Fins i tot hi ha savis que n’han explicat els grans perills que comporta amb arguments de bruixeria. Per exemple parla d’un “científic” que afirma que propicia el càncer de còlon, quan segons sembla  és ben bé al contrari. Diu que se l’ha culpat de propiciar l’acné juvenil, l’esterilitat, l’asma i fins i tot la ceguera. Tot, absolutament tot, fals.

Albert Forns

S’hi parla d’alcoholisme, i de pornografia i fins i tot de la pesca de taurons. Però sobretot de literatura i de crítica, d’escoles d’escriptura i de professors d’universitat, de representants literaris i del fascinant món de les fires de llibres, del rànquing de vendes i de la influència de les traduccions. I tot, absolutament tot tractat amb un punt d’humor que no et perdona ni una pàgina sense com a mínim un somriure: Quan parla amb un altre escriptor comenten els llibres que han venut: ell pensa que en porta uns 6000 però li diu que uns 10.000. L’escriptor consagrat li respon “Òstia nano, em sap greu. Però definitivament ets un saldo total”. Però quan s’entrevista amb l’agent literari (agent dona, perquè tots els agents literaris són dones) i ell li diu que calcula que uns 10.000 o potser 5000, ella ho consulta a una pàgina online d’internet i li diu “Ara, aquests d’aquí ets tu! 645 exemplars venuts!”

jambalaia

Parlen sobre la repetició i sobre la innovació, sobre la necessitat cobsustancials en l’art de renovar-se, d’abandonar velles fórmules, de ser valent, d’arriscar fins al límit. Hi ha qui afirma que el futbol sempre és igual i en canvi convoca les masses; també parlen de Brodway que repeteix i repeteix, o de Hollywood que només fa obres comercials, allò que demana el públic. I també hi ha qui diu que l’obligació de l’art és educar al públic. Enfrontar-lo a noves lletres, a nous colors, a diferents dilemes.

jambalaia

I tot ell farcit de citacions i afirmacions que arriben al moll de l’os, de preguntes fonamentals dirigides al fons de l’art.

L’escriptura és una feina, no una obligació: Oi que et passes vuit hores  a la feina cada dia, oi que no els passa pel cap deixar d’anar-hi? Doncs que l’escriptura sigui el mateix per vostès, que sigui el seu ofici.

Com sabeu quan heu acabat d’escriure una obra?

Tots els escriptors que coneix malden per canviar d’estil i evolucionar, però no ho ha aconseguit mai ningú.

Per pouar textos genuïns, que destil·lin veritat literària, cal escriure sobre les pors i les vergonyes per tal de superar-les.

I etcètera.

Per acabar, si em preguntes si el llegiria si jo fos tu, et respondria que si tu fossis jo sí que el llegiries. Encara que sembli una contradicció: amb els ulls tancats.

 

 

Aleix Font – 13 de gener de 2017

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment