SUE GRAFTON
Sue Grafton és una d’aquelles escriptores genials que dominen a la perfecció el relat i el ritme, i aconsegueixen l’atenció del lector en totes les seves obres. Aquest llibre que comento és el que fa dinou d’una sèrie protagonitzada per la investigadora Kinsey Millhone, en la que els títols són una lletra de l’abecedari: A d’adulteri, B de bèsties, etc. motiu pel qual en deien “les novel·les de l’abecedari”. En català s’han traduït A d’adulteri, B de bèsties, P de perill, Q de qui, S de silenci i T de trampa.
Sue Grafton utilitza una trama similar en totes les novel·les, li proposen un cas i ella comença a investigar. Llavors comença una llarga descripció de llocs i personatges que més o menys van desfilant per la història del cas, fins que al final, en les darreres quatre o cinc pàgines esclata en una trepidant acció que fa circular l’adrenalina del lector fins al punt de desitjar que acabi aviat. I acaba, ben cert que acaba, descobrint l’autor de la malifeta. I ella cobra les tarifes i les dietes que li permetran pagar les seves factures del despatx. Aquesta tècnica funciona i molts autors l’utilitzen de manera brillant que sempre aconsegueix atrapar els lectors fins aconseguir fidelitzar-los (em ve a la memòria l’excepcional Jhon Verdon)
SUE GRAFTON EN UNA FOTO D’INTERNET
A Viquipèdia hi diu que Sue Taylor Grafton va néixer a Louisville, Kentucky el 24 d’abril de 1940 i va morir a Santa Bàrbara, Califòrnia, el 28 de desembre de 2017, que va ser una escriptora estatunidenca, autora de novel·les detectivesques.[1]
La seva obra més coneguda és la sèrie de novel·les de misteri cronològiques. Es coneixen com “les novel·les de l’alfabet”. Les històries tenen lloc a la ciutat fictícia de Santa Teresa, que es basa a la primera ciutat de residència de l’autora, Santa Barbara, Califòrnia (Grafton va triar el nom de Santa Teresa com a homenatge a l’autor Ross Macdonald, que anteriorment va usar aquest nom com a alternativa a Santa Bàrbara en les seves pròpies novel·les).
Totes les novel·les de la sèrie estan escrites des de la perspectiva d’una investigadora privada anomenada Kinsey Millhone. El seu primer llibre de la sèrie és “A” is for Alibi (A d’Adulteri), escrita en 1982, any en el qual té lloc l’acció. La sèrie continua amb “B” is for Burglar (B de bèsties), “C” is for Corpse, i així segueix amb l’alfabet. El temps de la sèrie és més lent que el real, així, “Q” is for Quarry (Q de Qui), per exemple, té lloc el 1987, encara que s’ha escrit en 2002. “S” is for Silence (S de Silenci), es va publicar al desembre de 2005.
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
S DE SILENCI
Traducció de Núria Panadès
Edicions 62
349 pàgines
En S de silenci parla de la investigació d’una desaparició de fa trenta anys. La mare va marxar un dia i ningú no en va saber res més; n’hi ha que diuen que es va escapar d’un marit violent, n’hi ha que diuen que la van assassinar i pensen en el marit, però la policia de llavors no en va treure l’aigua clara. Kinsey Millhone preguntarà per aquí i per allà i aconseguirà que algú es posi nerviós. I quan això passa vol dir que el final està a la vora.
Recordo que des que va arribar el primer llibre de la col·lecció esperava en candeletes que vingués el següent, i quan ja no en va venir cap més vaig sentir aquella sensació de buidor, com si hagués quedat orfe. En resum, que si no heu llegit mai cap llibre d’ella, feu-ho, estic convençut que us agradarà, sobretot si ho feu durant les vacances d’estiu, a l’ombra d’un pi mentre les hores passen tranquil·les i l’ambient fa olor de pinassa. És una lectura fàcil que compleix perfectament amb la seva funció d’entretenir.
Aleix Font – 12 de setembre de 2020
