PAULA HAWKINS
Viquipèdia diu: Paula Hawkins va néixer i va créixer a Salisbury, Rhodèsia (actualment Harare, Zimbabwe). El seu pare era professor d’economia i periodista econòmic. Es va traslladar a Londres el 1989 quan tenia 17 anys i més tard va estudiar filosofia, política i economia a la Universitat d’Oxford. Va treballar com a periodista pel The Times, en la seva secció econòmica i més tard per a diverses publicacions com a autònoma i també va escriure un llibre d’assessorament financer per a dones, The Money Goddess.
Cap al 2009, va començar a escriure novel·les romàntiques amb el pseudònim Amy Silver, entre les quals es troba Confessions of a Reluctant Recessionist, sense aconseguir l’èxit comercial fins que va canviar la temàtica de les seves novel·les. El 2015 va publicar La noia del tren, que va suposar un gran èxit comercial, és una novel·la de misteri que tracta temes com la violència masclista o l’abús de l’alcohol. Va trigar sis mesos, treballant de forma intensiva per escriure aquest llibre, en un moment en el qual es trobava en dificultats financeres, que la van portar a demanar un préstec a son pare per poder enllestir el seu treball.
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
SOTA L’AIGUA, de Paula Hawkins
Traducció d’Imma Falcó
La Campana
440 pàgines
Es tracta d’un llibre d’intriga, de suspens, que gira en torn del Gorg dels Ofegats on hi ha mort sis persones al llarg de la història i moltes més que no en van deixar constància. Darrerament s’hi ha suïcidat dues dones del poble. Hi ha qui sosté que de fet ningú s’hi ha suïcidat sinó que han sigut els homes els qui han s’han deslliurat de dones conflictives. Una de les ofegades era una d’aquestes dones conflictives, una dona que gratant en la memòria col·lectiva en va aflorant records i detalls que descarten el suïcidi, i això no acaba d’agradar a alguns veïns.
El llibre està escrit en aquella tècnica d’un capítol per a cada persona, de manera que des de la seva veritat particular es vagi construint el puzle que ens hauria de mostrar la veritat. A mi, personalment, aquesta manera d’escriure no m’acaba d’agradar, però reconec que fa la lectura més fàcil i a vegades més comprensible. To i així m’he construït una mena de guia de personatges per poder-me situar. Quan ja ha sortit deu vegades la Nickie, dotze la Louise i més de vint la Jules Abbot, a vegades confonc una amb l’altra i així, consultant el mapa torno a seguir el camí.
L’autora, Paula Hawkins, es va fer famosa per la novel·la La Noia del Tren, que s’assembla massa, en la tècnica, al que ara comentem. Tractava d’ un diari de tres dones: 1. una noia divorciada i alcohòlica que s’involucra en la investigació de la desaparició i assassinat d’una dona que ella havia vist quan passava amb el tren. 2. La dona assassinada. 3. I l’actual dona del seu marit. Al final tot es descobreix i sembla que ella deixa de beure. En aquella ocasió li van fer tants elogis i tan exagerats que podria fer pensar que havia entrat al Cel dels escriptors. Humilment crec que llavors es van passar de rosca (evidentment els van fer per vendre llibres) i que no van fer justícia. Si situem les coses al seu lloc crec que el d’avui és lleugerament millor que l’altre, però això no vol pas dir que el d’ara sigui el millor llibre de la literatura mundial. La Noia del Tren era normalet i ara ha millorat una miqueta. Si seguim així cal esperar que el pròxim comenci a fer olor de santedat.
La traductora bé, ja la coneixem d’altres vegades: Els últims dies dels nostres pares, La noia del tren i Ho sé tot de tu, tots cinc de La Campana.
Els que us agraden aquest tipus de llibres segurament hi passareu una bona estona llegint-lo. Fàcil, amè, misteriós, amb lògica i…. bé, no us ho puc pas dir tot.
Aleix Font – 7 d’abril de 2018
