OLGA OKARCZUK
UN LLOC ANOMENAT ANTANY
Traducció d’Anna Rubió
Editorial Proa
316 pàgines
Olga Tokarczuk ha escrit un llibre màgic on narra la saga dels habitants d’un poble, d’un territori que anomena Antany, situat al mig de la Polònia de boscos i de fred. Més o menys comença cap l’any catorze del segle passat i acaba aproximadament a les acaballes d’aquell segle. Comença amb soldats tsaristes i acaba més enllà dels temps comunistes. Entremig, els soldats nazis fan de les seves ignorant els valors de les vides i les seves dignitats.
Però Olga Tokarczuk va més enllà de la història de les persones i s’endinsa dins l’ànima dels homes, de les bèsties, dels arbres i les coses. Per això podríem dir també que és la història d’un molinet de cafè, o de dos rius, o de la frontera del món. Un segle canvia moltes coses, inclús pot canviar a Déu, i l’Olga Tokarczuk ens descriu aquesta evolució amb la senzillesa dels fets de cada dia, ens parla d’amors i desamors, de brutalitats i d’acceptacions, de fidelitats i d’indeferències, i tot ell amb aquella olor del Cien años de soledat del Garcìa Márquez.
És un llibre bonic com els que a vegades llegeixo a l’editorial Proa, és potser el llibre més bonic que he llegit en molt de temps i, si al començament dubtava que fos un Premi Nobel, a l’acabar-lo de llegir ja no me’n queda cap dubte.
Llegiu aquest llibre i comprendreu la naturalesa de les coses, de totes les coses, des de Déu fins a les pedres, des d’un riu fins a un gosset que estima amb devoció la seva mestressa, i naturalment les persones víctimes i botxins, propietaris i humils pagesos, perquè tot té un temps i tot té una ànima.
Aleix Font – 22 de juliol de 2020
