SEBASTIÀ BENNASAR i LLOVERA

SEBASTIÀ BENNASAR i LLOVERA

 

Sebastià Bennasar és un escriptor mallorquí molt prolífic i caracteritzat per unes novel·les amb abundància de cadàvers tal que podríem etiquetar-lo com el Tarantino de l’escriptura. No s’està per comèdies, i si algú pot morir el mata. A mi m’agrada, en general, perquè són històries agradables, divertides, amb acció i sovint reviscolades amb trames insospitades. Són uns llibres que sovint els pots llegir en un parell o tres dies i, com que en té tants, pots aconseguir-ne algun altre per continuar en la matèria (quan jo era jove, sobretot en l’època del servei militar, vaig descobrir un escriptor en llengua castellana, que es deia Marcial Lafuente Estefania, i que cada mes, o potser cada setmana, treia un nou llibre de l’Oest americà que sempre tenien la mateixa temàtica i la mateixa estructura, però tenien un no sé què que quan l’acabaves ja n’anaves a buscar un altre al quiosc més proper, llibre de butxaca i molt barats. Doncs no diré que Sebastià Bennasar  sigui igual que aquell però hi té una tirada en el sentit de la lectura àgil, fàcil i les ganes de tornar-hi.

A Viquipèdia diu que va néixer a Palma el 27 d’abril de 1967, que ha treballat de periodista, de traductor i sobretot, naturalment, d’escriptor on ha tocat tots els temes, des de poesia fins a sèrie negra. Entra d’altres activitats coordina tres clubs de lectura a Barcelona. Jo en sóc un fidel seguidor en les de sèrie negra.

De Sebastià Bennasar he llegit els següents llibres:

ON MAI NO CREIX L’HERBA – Crimscat nr.16

L’IMPERI DELS LLEONS  –  Crimscat nr. 28

 

 

HOTEL METROPOLE

Columna

219 pàgines

Sebastià-Benassar

Aquest és potser un dels llibres més fluixos dels que he llegit d’aquest autor. En essència parla d’una parella que reben un inesperat regal de mans d’una dona gran, jueva, que va viure la persecució nazi durant la guerra, va travessar tot Europa fins arribar a Lisboa per embarcar cap a Amèrica escapant de la persecució personalitzada per part del contraespionatge nazi. Primer és una mica enrevessat perquè no saps si t’estan parlant dels anys quaranta o dels noranta del segle passat, però després t’hi acostumes i ja veus si et parlen en primera o tercera persona. De fet, el llibre parla de la vida d’aquesta dona, dels espies i els contraespies. Però com que ja veus que ha sobreviscut no tems mai per la seva vida i, coneixent l’autor, penses “Bé, aquí morirà tothom excepte aquesta dona”, i de fet  l’encertes, només que no saps exactament en quin moment morirà cadascú.

Sebastià-Benassar

En el delicat moment de recomanar et diria que si tu, lector, fossis com jo, triessis qualsevol altra llibre d’aquest autor. Ara bé, com que la majoria no sou com jo (per exemple us agrada el Ken Follet) doncs qui sap, potser gaudireu de manera sobrehumana  seguint les vides i les morts d’espies, els vaixells enfonsats pels submarins, el contraespionatge nazi i els espies americans i anglesos, i del final bonic, perquè sempre agraden els finals bonics als llibres i a les pel·lícules.

 

Aleix Font. 13 de juliol de 2020.

 

NOCTURN DE SANT FELIP NERI

Editorial Meteora

229 pàgines

Nocturn-de-Sant-Felip-Neri

Sebastià Bennasar ens ofereix avui una novel·la docta centrada en els records del setge de Sarajevo per part de les tropes sèrbies durant els anys 1992, 93 i 94, l’aspror, l’indefensió, la por, el desesper i també la força, la solidaritat i la resistència. Bòsnia era un país petit i desarmat, de religió i d’ascendència islàmica. Es va trobar assetjada pel serbis, majoritaris a l’antiga Iugoslàvia, que a part de comptar amb la major part de l’exèrcit de l’antic país, també va comptar amb la complicitat de grans països, com Rússia i França (França és un cas curiós dins dels països democràtics, és hereu dels símbols de llibertat i, en canvi, sempre es troba en els conflictes al costat dels més sinistres: a Ruanda amb els assassins hutus, a l’Argentina amb els policies torturadors, a Bòsnia amb els genocides serbis). En el moment del desmembrament de la Federació Iugoslava, els serbis van entendre que per evitar reivindicacions de la minoria cosovar, el millor era exterminar-los, és a dir, pel genocidi.

Nocturn-de-Sant-Felip-Neri

I Sebastià Bennasar es munta una història per poder explicar aquell setge des del costat de les víctimes. A Barcelona hi viu un músic de carrer, en Franz Bogdanovic, emigrat quan un franctirador serbi els va deixar invàlid;  aquest era un violinista extraordinari que havia arribar a primer violí de la Jove Orquestra de Sarajevo.  A causa de la voluntat d’un director es va quedar sense feina i decideix tocar al carrer. A Barcelona també hi viu una noia jove i rica, última supervivent d’una nissaga de la noblesa catalana. I vet aquí que a través d’un llibreter, N’Enric, li encarrega escriure un llibre sobre la vida d’aquest músic que cada tarda ve a tocar al davant de casa seva, a la plaça de Sant Felip Neri. I amb alguns detalls més que no cal explicar en un resum, ja ho tenim embastat perquè ens parli del que va significar aquell setge terrorífic.

Nocturn-de-Sant-Felip-Neri

Avui he trobat un relat més profund (més literari?) on ens parla més de sentiments i pensaments que de sang i violència. Però, és clar, si no hi haguessin dits tallats i l’olor àcida de la sang no seria ben bé d’aquest autor. Pel meu gust s’allarga massa en algunes definicions, però això és un criteri molt subjectiu que segurament no coincidirà amb altres lectors. M’agrada especialment les informacions històriques, la dels darrers soldats regulars republicans que van plantar cara als moros feixistes a Barcelona, o la de la República de Ragusa que va existir durant més anys que el regne català i moltes altres mencions que caldrà llegir al llibre.

 

Aleix Font. 17 de juliol de 2020

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment