JAUME CELA i OLLÉ
Jaume Cela , al final del llibre diu: L’autor. Jaume Cela (Barcelona 1949) és escriptor i ha sigut mestre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. Fins fa poc ha sigut director i professoral CEIP Escola Bellaterra. Ha escrit més de seixanta títols, adreçats sobretot al públic infantil i juvenil. Paral·lelament també ha publicat diversos llibres de divulgació pedagògica… L’any 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya pel conjunt de la seva trajectòria. Acaba de publicar Us volia dir… a Eumo editorial.
I a Viquipèdia diu: De petit, li agradava molt anar al cinema i el món de la lectura. Va anar combinant els seus estudis de batxillerat amb treball a diferents escoles, fins que es va llicenciar en Magisteri a l’Escola de Formació del Professorat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Avui dia és escriptor, pedagog i mestre. Habitualment col·labora en premsa i en revistes de pedagogia.
LA VIDA ÉS VELLA
Editat: Catedral
171 pàgines
Jaume Cela escriu tretze contes relatats amb veu de gent gran, amb aquella manera de mirar la vida com si els avis fóssim savis i el jovent encara fossin tendres de pensament i de cos. No se m’acut com resumir aquest llibre, perquè no veig cap connexió entre els relats tal com passava amb el llibre de Marta Orriols o fins i tot amb el de Teresa Solana i per tal detallaré el títol de cada conte amb una frase que defineixi la seva essència. Però en resum m’ho he passat bé llegint-lo perquès és divertit i amb observacions ben trobades, sobretot si ho llegeix gent de la meva edat.
Angelina.- L’Angelina neteja vàters d’una sala de ball, i el Bienvenido, el propietari, li diu “Un dia ho hem de provar vostè i jo.
Anna Maria.- La meva desgràcia té dos noms: Harrison Ford i Brad Pitt
Cinto.- L’Alzeimer. I tu qui ets? Ets el meu pare? Ah, el meu germà.
Concepció.- La Concepció està separada, però recorda que el seu home li cantava cançons sense música a l’orella.
Dolors.- La Dolors dialoga amb la Marededéu. Has estat massa temps al costat de Déu i t’has tornat com ell, insensible als nostres dolors.
Engràcia.- El meu marit em llepava tota.
Eugeni.– A l’Eugeni se li apareix un nen petit, que és ell mateix. I l’acompanya quan va a passejar, agafats de la mà.
Filomena.- La Filomena no té estudis però té criteri per parlar de llibres i d’autors. Perquè ella ha llegit molt.
Ignasi.- El fill i la jove els comuniquen que s’han fet nudistes. Els conviden per anar de vacances però l’Ignasi no s’hi veu passejant despullat pel mercat.
Maties.– Ningú se’l creu, però està convençut d’una conxorxa entre els autobusos, amb les seves frenades i arrencades sobtades, i els cinemes, amb l’aire glacial, per exterminar la gent gran.
Pau.- Què vol dir que la transició després de la mort del dictador va ser un fracàs? Has de saber que a mi em van torturar, i a la meva dona la van detenir diverses vegades.
Robert.– El fill petit, intel·ligent, capacitat per als estudis, els comunica que vol ser poeta. El Déu que el va parir!
Sebastiana.- Digui’m quin artista d’ara és més guapo, més galant i més bon artista que Paul Newman?
