PEP PUIG i PONSA

Pep-Puig

PEP PUIG i PONSA

 

Pep-Puig
Imatge de la solapa del llibre

Josep Puig i Ponsa, segons Viquipèdia, és més conegut amb el nom de ploma de Pep Puig. NeixTerrassa, 4 d’abril del 1969 i és un escriptor català. Es va licenciar en Educació Física, treballa com instructor de gimnàstiques posturals. Viu a la Nou de Gaià (Baix Gaià), al camp de Tarragona. La seva primera novel·la, L’home que torna, va obtenir el Premi Jove Talent Fnac i va ser molt ben acollida per la crítica i els lectors. El 2015 va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la amb La vida sense la Sara Amat.

Obra

  • 2005 — L’home que torna(Empúries)[2]
  • 2007 — Les llàgrimes de la senyoreta Marta(Empúries)
  • 2015 — L’amor de la meva vida de moment(L’Altra Editorial)
  • 2016 — La vida sense la Sara Amat(Proa)[3]
  • 2018 — Els metecs(Empúries)

LA VIDA SENSE LA SARA AMAT

Proa

295 pàgines

Pep-Puig
Portada del llibre

El Josep (o Pep, o Pepino segons qui hi parli) és nen de dotze anys que passa les vacances a casa de la seva àvia (padrina en diu ell) a Ullastrell. Abans que hi haguessin els telèfons mòbils, durant les vacances els nens es reunien i parlaven entre ells, a vegades fins i tot es barallaven, i molt sovint jugaven. La major part del temps se’l passaven asseguts en algun recó del poble, un banc o algun altre lloc que era el seu. Un dels jocs preferits de la colla de nens d’Ullastrell, l’estiu de l’any 1981, era el de cuit i amagar, que allà en deien cuca amagar.

Pep Puig
Contrapartida del llibre

Una de les nenes, o noies, del grup era la Sara Amat, la més intel·ligent del grup que, potser per això s’hi avorria. No era maca però tampoc no era lletja; en realitat era molt maca, la més maca de totes segons el Josep. De fet, el Josep  n’estava molt de la Sara Amat, fins a l’extrem que en el ball de l’envelat va gosar treure-la a ballar, i va passar molta vergonya que la Sara Amat li va dir que sí i el va arrossegar al mig de la pista, on totes les mirades, la dels seus pares (d’ell), les del seus tiets (d’ell) i la resta de gent del poble anaven adreçades a ells. Després van decidir de jugar a cuca amagar i quan el joc es va acabar hi eren tots menys la Sara Amat.

La-vida-sense-la-Sara-Amat
Imatge de la pel·lícula del llibre. El Josep i la Sara Amat

Tot el poble la va estar buscant, grans i petits, van regirar tots els racons del poble i dels voltants, va venir la guàrdia civil, van remoure cel i terra i la Sara Amat no va aparèixer. I tal com va semblar normal, el Josep va canviar totalment la seva relació amb la resta d’amics i fins i tot amb els seus pares i amb la seva padrina, tothom ho va trobar normal, inclús la mare de la Sara Amat li va preguntar “Tu n’estaves molt de la Sara, oi?”. I el Josep no sabia fer res més que posar-se vermell.

La-vida-sense-la-Sara-Amat
Imatge de la presentació del film . La colla d’Ullastret

Però malgrat el que poguessin pensar tots els del poble i els seus pares i la seva padrina i la mares de la Sara Amat, aquell estiu va ser el millor de la vida del Josep, fins al punt que quan s’hauria d’haver acabat la seva estada a Ullastrell va demanar als seus pares de poder-se quedar una setmana més. I quan va començar l’escola hi va voler tornar. Però ja no era possible. Els estius s’acaben i les vacances també. I llavors comença allò que el mestre en va anomenar La pubertat, aquella porta que s’ha de passar.

La-vida-sense-la-Sara-Amat

Un llibre tendre com l’edat dels protagonistes, bonic com les històries de memòries que et retornen a la infantesa, de fet al final de la infantesa i a l’inici d’aquella època inconeguda en que se’t deforma el cos i el caràcter et fa trontollar totes les certeses. Només les noies et poden ajudar a transitar amb una certa facilitat.

Aleix Font – 16 de setembre de 2020

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment