PRIMAVERA ESTIU, ETCÈTERA
RBA Llibres
357 pàgines
Marta Rojals ha escrit un llibre excepcional. Marta Rojals és la gran escriptora d’aquest segle.
A la sinopsis de la contraportada del llibre hi diu: Com cada any per Tots Sants, l’Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. I així, com aquell qui no vol la cosa comença tot. Un engranall de records, de trobades, de retorn a la infantesa i la història que perviu als porus de la pell, als desitjos, als enyors, a qui ets i a com et reconeixes, que també és tal com et coneixen les veïnes i els amics. En fi, que el poble on vas néixer i on vas créixer és casa teva i ningú t’ho discuteix. És dur collir olives, però ho portes a la sang. És tòpic sentir les mateixes preguntes cada any però ho necessites. I els amors de joventut… ai els amors de joventut que són ferides mai tancades.
Si us digués que aquest llibre de Marta Rojals és el millor llibre que he llegit aquest any potser no fóra dir gran cosa, perquè total fa un més i escaig que hem encetat l’any, però si us digués que és un dels millors llibres que he llegit mai potser fóra una altra cosa. Aquest llibre de Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera és una obra d’art. Perquè les obres d’art tenen la virtut de fer-te riure i plorar, de veure’t-hi a tu mateix. En fi, de confirmar-te constantment que és bo, que és molt bo, de sorprendre’t sovint, constantment en girs, en viaranys, en capacitats de superació. No em digueu, si no, que no és brillant aquest títol d’un capítol: No t’ho prenguis malament, però el teu home em posa calenta. I aquesta altra frase que l’Èlia pensa tot mirant una fotografia: Estem maques, però als quinze anys que devíem tindre, tu diràs. I què felices que érem, sense saber-ho….
Resumint. Heu llegit Incerta Glòria? de Joan Sales? Quina olor que en fa aquest llibre: el viatge al Cor de les Tenebres, a als somnis antics, o a allò que hauria pogut ser i no va ser. I finalment el paroxisme de deixar-se anar, salvatge, irracional. Esclat de vida, pur instint. Perquè…. es pot lluitar contra el voler de les cèl·lules? N’hi ha que ho aconsegueixen, sovint els veus caminar com si fossin de fusta, com aquells zombis sense esma, conscients que ja són, per sempre més, individus sense ànima. Homes morts en vida que ens serveixen de model d’honestedat. En fi, que hi ha llibres que parlen d’històries, n’hi ha que són relats, i també n’hi ha que són núvols de colors, d’alè. D’olors que respires i no pararies mai de seguir-los respirant.
Llegiu el llibre, segur que us agradarà.
Aleix Font. 5 de febrer de 2024.
