HISTÒRIES DEL SÀPIENS – II

Del llibre Sàpiens, una breu història de la humanitat, de Yuval Noah Harari.

“Un gran relat de la història de la civilització humana, des dels primers caçadors recol·lectors fins a la societat i economia actual” (Mark Zuckerberg)

DES DE L’ORIGEN FINS LA REVOLUCIÓ COGNITIVA

En aquest dibuix de Ciències Socials, d’internet, s’exposa la falsa teoria d’una evolució encadenada.

Hi ha la falsa creença que la humanitat és una evolució que encadena tots els humans, uns darrere els altres, de manera que els anteriors (posem l’Homus Erectus) són més animalitzats que els posteriors (posem els Neandertals), i sembla ser que això no és cert.

Des de fa dos milions d’anys fins fa uns 10.000 anys, al món hi van viure, en el mateix moment, unes quantes espècies d’humans. És una fal·làcia molt estesa imaginar-se que aquestes espècies van apareixent una darrer l’altre seguint una línia ascendent que evoluciona fins a nosaltres. Hi va haver un moment en què el món estava habitat per almenys sis espècies diferents d’homes.

En aquesta imatge de l’Ajuntament de Vilanova veiem diverses races de gossos, tots de la mateixa espècie: Canis lupus

L’autor del llibre Sàpiens, Yuval Noah Harari, ens aclareix: que els biòlegs classifiquen els organismes en espècies. Es diu que els animals pertanyen a la mateixa espècie si acostumen a copular entre si i tenen descendència fèrtil. Els cavalls i els burros tenen un avantpassat comú prou recent i comparteixen molts trets físics, però demostren ben poc interès mutu. Si els indueixen a fer-ho, copulen, però les cries, anomenades mules, són estèrils. Aquests dos tipus d’animals es consideren per tant dues espècies diferenciades que avancen per camins evolutius independents. En canvi, encara que un buldog i un spaniel semblin molt diferents, pertanyen a la mateixa espècie i comparteioxen el mateix patrimoni d’ADN. Copularan alegrement i els seus cadells, quan es facin grans, s’aparellaran amb altres gossos i tindran més cadells.

Aglomeració de menhirs a Carnac, Bretanya. de la pàgina d’internet Horitzon,

 També es creia que l’Homo Sàpiens, nosaltres, ens vam acabar imposant al damunt dels altres humans gràcies a una major intel·ligència, o una millor aptitud en la fabricació d’armes, o a una gran fortalesa. I això també és totalment fals. Els Neandertals, per exemple, eren molt més forts que nosaltres, tenien un cervell amb més capacitat, fins i tot en els primers enfrontaments entre Sàpiens i Neandertals ells en van sortir victoriosos fins al punt que els Sàpiens van haver de retornar al seu lloc d’origen, l’Àfrica Oriental, on s’hi van quedar durant desenes de milers d’anys, fins que una cosa va succeir.

Alguns investigadors sostenien que la diferència va venir donada pel llenguatge, l’articulació de les paraules, donant per cert que els altres humans i les altres espècies animals no sabien utilitzar el llenguatge i nosaltres sí, però això tampoc és cert. Tots els humans sabien parlar, a la seva manera, i tots els animals també saben parlar, a la seva manera. Tots els animals saben comunicar-se, des de les abelles, les formigues, incloent-hi els simis i micos. Els zoòlegs han identificat un crit de les mones verdes que vol dir “”Alerta, una àguila” i un altre que vol dir “Alerta! un lleó”. Les balenes poden produir moltes variacions de sons. I els lloros poden reproduir paraules humanes i fins i tot el timbre d’un telèfon.

La Pedra Gentil, de Vallgorguina. Imatge de Wikiloc

Allò que va significar un avantatge decisiu va ser una alteració atzarosa en el nostre ADN, que s’hauria pogut produir en qualsevol altre grup d’humans, i que ens va conduir al que s’ha anomenat la Revolució Cognitiva. Totes les altres espècies d’animals utilitzen el llenguatge per a indicar coses existents: lleó, àguila, riu, menjar, perill etc. Els Sàpiens en canvi, gràcies a la petita modificació de l’ADN van articular una mena de llenguatge a partir d’un nombre limitat de sons, cosa que permetia explicar moltes coses d’un mateix fet, per exemple que al riu hi havia un lleó que estava a punt de menjar-se un búfal molt gros i que…. etc. I el que encara era més important, vam poder prevenir situacions perilloses abans no passessin, imaginar fets inexistents, vam poder parlar de coses  inventades, suposades, ficcionàries, com ara Déu, el grup (nació), o les Societats Anònimes  actuals etc.

Durant els centenars, les desenes de milers d’anys d’existència dels humans, els Sàpiens entre ells, vam ser uns éssers insignificants. A partir de la Revolució Cognitiva, fa uns 70.000 anys, els Sàpiens ens vam anar imposant a tot arreu on anàvem i a la vegada anàvem exterminant totes les altres espècies humanes i també altres espècies animals.  Yuval Noah Harari  diu: Però a partir de fa 70.000 anys, així que els sàpiens arribaven a un nou lloc la població nativa s’extingia, els últims Homo soloensis són de fa 50.000 anys. L’homo denisova va desaparèixer poc després. Els neandertals van desaparèixer fa més o menys 30.000 anys. Els últims humans nans es van esvair de l’illa de Flores fa uns 12.000 anys. I van deixar-nos a nosaltres, l’homo sàpiens, com a última espècie humana. Quina va ser la causa? L’Homo sàpiens va conquerir el món gràcies sobretot al seu llenguatge únic.

Imatge bucòlica dels nostres antecessors. Imatge d’Agora-Xtec

I fins aquí hem arribat, primer exterminant tota possible competència, després omplint-lo de figures de ficció (Déu, Pàtria, Google, Banc de Bilbao…) per les que estaríem disposats a sacrificar la pròpia vida. I mentrestant, les altres espècies animals continuen funcionant amb l’antic ADN que no els permet suposar un Cel ple d’angelets en forma de gatets, ni de fabricar un violí  per alegrar les nits àrtiques dels llops. Tot va ser tan senzill com canviar una imatge per un grapat de sons de lletres, renunciar a la imatge inamovible d’un meló dols i sucós, per set lletres que puguin dir T-E-S-T-I-M-O.  Ves si n’era de difícil i de senzill a la vegada.

Aleix Font. 2 de març de 2024.

Related posts