BOBBY MARCH NO MORIRÀ MAI
Traducció de Xavier Zambrano
Univers/Noir
445 pàgines
Pel que he pogut esbrinar, Alan Parks ha escrit aquests llibres de la saga de l’inspector McCoy.
Gener sagnant 2017
Fills de febrer 2021
Bobby March viurà per sempre 2022
Mort a l’abril 2023
Un maig funest 2024
Que Déu perdoni 2022
Morir al juny 2023
Encara que cada llibre tracta d’una història diferent, comprendreu que us aconselli que comenceu pel més antic millor, més que res perquè a vegades s’hi incorporen alguns personatges que si ja els teniu al cap sempre va millor.
Jo vaig descobrir aquest genial escriptor amb Fills de Febrer i ara he llegit Bobby March viurà per sempre. El proper que hauré de llegir serà Mort a l’abril i així fins a completar-ho. Com que explicar la trama de la novel·la seria massa llarg i també no gaire aconsellable, us transcriure la sinopsi que ja publica el mateix llibre a la contraportada del llibre. Hi diu això:
“Els diaris volen sang. La policia busca resultats. La llei s’ha de complir, al preu que sigui.
Juliol de 1973. L’estrella del rock Bobby March, l’autèntic heroi local, ha mort d’una sobredosi en un hotel. Aquest succés competeix pels titulars de la premsa amb la desaparició d’Alice Kelly, de tretze anys. Ja fa més de quinze hores que és desapareguda, i l’inspector Harry McCoy sap que les probabilitats d’un desenllaç fatal són cada cop menys altes.
Enmig d’aquesta tempesta perfecta, Murray, el superior de McCoy, li encarrega una investigació extraoficial: la seva neboda també ha desaparegut. McCoy està obligat a trobar-la alhora que intenta mantenir a ratlla una ciutat cada vegada més desbocada.”
El que no diu aquesta sinopsi és que McCoy, a part de ser tan bo resolent casos, és un alcohòlic de llibre i això fa que sigui poc creïble la clarividència que se l’hi atribueix. Ja ho sé que és una mena de clàssic el fet d’alcoholitzar als grans detectius, però algun dia s’hauria de canviar de paradigma, més que res perquè no ajuda a la credibilitat del relat. Malgrat això es tracta d’un bon llibre, amb una trama farcida de variants que fa que t’hi enganxis i que en gaudeixis fins a la penúltima pàgina. I dic això perquè pel meu gust, els dos que he llegit han tingut un final massa precipitat, que et deixa una mica frustrat. Potser és que jo estic massa fet als clàssics de la novel·la negra on al final t’expliquen amb pèls i detalls el per què i també la solució a prova d’analfabets.
Aleix Font, 6 de juny de 2024.
