EL PAVELLÓ GRIS de Miquel Fañamàs
Premi ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil 2010
La Galera
127 pàgines
A prop de Tarragona, al damunt d’uns espadats ran de mar, encara hi ha les runes d’unes instal·lacions que just després de la guerra feixista es van utilitzar per encabir-hi nens menors de dotze anys que a casa seva no podien alimentar. Hi feien estades de tres mesos sota un règim de disciplina militar, amb formacions quartereres, estades a la cuina per pelar patates, amb cops de vara i, fins i tot, una de les vigilants els va amenaçar un dia que si no es portaven bé els durien al Pavelló Gris.
Això va desvetllar la curiositat dels nens. Què hi havia al Pavelló Gris? I uns parlaven d’un lloc habitat pel fantasma d’un nen que va morir cremat fa molts anys, altres de si extraterrestres… en fi, que calia explorar-ho. Però sabien que els pocs que ho havien intentat no n’havien tornat.
Aquest és un llibre de novel·la juvenil, d’aquells en que predomina l’acció, la història, el relat. A la vegada també predomina l’esperança tot i viure en el cor del franquisme amb tot el que això pressuposa d’abús, d’imparcialitat, d’injustícia, de desempar. Però ja se sap, els nens són nens i tendeixen a veure sempre el costat bo, l’aventura, el premi positiu d’alguna descoberta.
És un llibre fàcil de llegir que si tens temps i et ve de gust te l’acabes en un sol dia. Moltes vegades m’ha passat que si un llibre te l’acabes en un dia et deixa un regust més bo. O diré d’altra manera, si un llibre te’l llegeixes d’una tirada, un, dos, tres o cinc dies sense deixar temps morts, el llibre guanya, s’enriqueix i el recordes molt de temps.
Us el recomano perquè sospito que us ho passareu bé. Només té un problema, que s’acaba massa aviat.
