JENNY VALENTINE – SOPA TRENCADA

SOPA TRENCADA, de Jenny Valentine

Traducció  Aurora Ballester i Gassó

Cruïlla

206 pàgines

 

Abans de res us he de confessar que he llegit aquest llibre per error. L’he confós amb una autora que m’ha agradat molt i que procuro llegir tot allò que trobo d’ella, la Jenn Díaz, i de Jenn Díaz he anat a parar a Jenny Valentine. Només que la primera és catalana i la segona és anglesa. M’ha estranyat la novel·la, pensant en la Jenn Díaz, però he pensat “Mira, ja ho fan això els artistes d’anar variant d’estil”.  I dit això, he de dir que no ha sigut cap catàstrofe, només que, no sé que tenen aquests llibres de novel·la juvenil que sempre em deixen a un pam de les meves expectatives. És com aquells productes que abans en dèiem ecològics perquè, o no eren gaire bons, o no eren gaire bonics. Vull suposar que hi ha una temàtica per a cada mentalitat, i no és el mateix pensament als setze anys que als seixanta. I dit això, la veritat és que és pot llegir. Vas passant les pàgines d’una manera agradable, tot i l’immens drama que descriu, amb aquella sensació que no trigaràs a rebre bones notícies i que potser encara tot acabarà bé.

Jenny Valentine
Contraportada de Sopa Trencada

La Rowan és una noia de quinze anys a la que fa uns dos anys se li va morir el seu germà gran, i aquest fet va trasbalsar la família. La seva mare va quedar catatònica, el seu pare les va abandonar i les va visitant de tant en tant. Ella es fa càrrec de la seva germana petit, L’Stroma, i també, secretament, de la seva mare que es passa el dia estirada al llit amb una depressió de cavall, fet que ignora el seu pare.

Però un dia, un noi més gran que ella, l’Herper, li entrega el negatiu d’una fotografia que diu que li acaba de caure a ella. I no és cert, perquè aquell negatiu no l’havia vist mai, no li havia caigut a ella per més que hi insisteixi aquest noi.

Jenny Valentine
Encapçalament del llibre amb el nom de la traductora Aurora Ballester

Una amiga de la Rowan, més gran que ella, la Bea, insisteix que la revelin, i el resultat és sorprenent, resulta que és una foto del seu germà difunt, i que ella no havia vist mai. La Bea no té mare, però sí que té un pare amb qui combinen la feina de cuidar el germanet petit, en Sonny. És un bon home i no té cap inconvenient en que la Rowan deixi que la’Stroma es quedi amb ell i amb el seu fill petit en Sonny.

L’Herper viu en una ambulància vella que li fa d’autocaravana, i amb ella viatgen a vegades amb la Rowan i la Stroma. Totes dues se l’aprecien molt i, pel que sembla, a ell també li cauen bé.

Però el millor i el pitjor encara ha d’arribar. La vida passa i per dures que siguin les proves t’hi vas acostumant.

Related posts