ELLES TAMBÉ MATEN
A cura d’ Anna Maria Villalonga
Llibres del delicte
207 pàgines
Anna Maria Villalonga ens ofereix un recull de contes de suspens a càrrec d’escriptores catalanes. És important llegir el dors dels llibres per a fer-se una idea del què pot anar el que hi ha a dins, encara que, tots ho sabem, sempre serà una visió millorada, propagandista, del producte. En aquest cas si me n’arribo a adonar a temps no l’hauria agafat i no l’hauria llegit. Però un cop a les mans, per bé o per mal, no em veig en cor d’abandonar. Així avui m’he trobat amb una mena de col·lecció d’historietes, algunes de les quals es podien llegir i d’altres no tant. Per exemple, la de la Núria Cadenes és la mateixa que vaig llegir fa quadre dies (Tota la Veritat, publicat a la La Negra) però molt resumida, naturalment. Vull dir que tampoc s’hi ha esforçat massa. Susana Hernández normalment no escriu en català. Susana Vallejo sempre escriu en castellà i l’obra que ens presenta està traduïda per Pep Burillo. Altres són divertits, com el de la Teresa Solana, El segrest, amb cap assassinat, o el de Maria Carme Roca, Uns bons veïns amb vint-i-un assassinats.
Margarida Aritzeta – L’assassinat de la venedora de cupons. Han trobat morta, assassinada, una venedora de cupons, la més amable i més simpàtica de totes les venedores de cupons. Quí ho pot haver fet si era tan bona dona?
Teresa Solana – El Segrest. Han rebut una nota en la que es comunica el segrest de la filla d’una Consellera de la Generalitat. Això pot provocar un conflicte entre la Monarquia Espanyola i la República Catalana. Inexplicablement, o no, tot s’arregla.
Carme Torras – Una arítmia silenciada. A l’hospital s’ha detectat un augment inexplicable dels casos d’arítmies. Fins i tot un dels afectats mor mentre escoltava El Bolero de Ravel.
Maria Carme Roca – Uns bons veïns. Cada casa és un món. Un bon dia comencen a morir de mort natural o accidental una sèrie de bons veïns.
Núria Cadenes – Un mort a la cuina. Ha mort un home important a la cuina de casa seva. Els periodistes voldrien furgar en el cas, però a partir de segons quins nivells convé deixar les coses com estan.
Esperança Camps – (Ulleres de) pasta negra. Aprenent d’escriptor, fixa’t en els detalls
Empar Fernàndez – El dia que vaig perdre el món de vista. És dolent, molt dolent actuar a cop calent. Et pots confondre de persona.
Susana Vallejo – Un reflex a la mirada. A ell li agraden molt les dones, sobretot si tenen corbes. A ella també li agraden els homes. És qüestió de gustos.
Susana Hernandez – L’home del mirall. Al barri hi moren assassinades dones joves i boniques i ningú no s’explica com pot ser que en l’estat de pànic generalitzat puguin obrir les portes a un desconegut. La policia sospita que es deu tractar d’algú conegut, com ara un carter.
Marta Banús – Nit d’aniversari. El pare pega la mare i també als fills si no en té prou. Però un dia arriben a casa uns homes encara més dolents que el seu pare i la nena ha d’actuar per defensar la mare i el germà.
Laura Díaz Roig – Ella. La indigent, bruta i deixada, balla molt bé. Se la troben molt sovint, potser massa per a ser casualitat. I un dia apareix morta.
Mònica Batet – El senyor Delcroix. Al senyor Delcroix, veí del cinquè pis, li agrada viatjar. Fins que un dia no torna del seu viatge a Budapest.
Potser algú preferiria que em mullés una mica i digués quins m’han agradat més. Doncs les que més, en general, són Els senyor Delcroix, Uns bons veïns. L’home del mirall i Un reflex a la mirada. Els altres tenen un què, però potser la limitació de l’espai n’escapça la potencialitat.
