QUÈ SAPS DE VIDAL PALAU?
de VICENT BORRÀS
L’Eclèctica-Bromera
198 pàgines
Vicent Borràs va guanyar el XXIX Premi Literari de novel·la Ciutat d’Alzira amb aquesta obra. El premi és instituït per l’Ajuntament d’Alzira (Ribera Alta), i formaven part del jurat Lluís-Antoni Baulenas, Carol Borràs, Núria Cadenes, Verònica Cantó i Anna Moner. Es tracta d’un llibre genial que recorre la vida dels protagonistes alhora que ens va situant en els moments de la història nacional i mundial.
El director del diari on treballa el periodista, només començar el llibre li pregunta “Què en saps de Vidal Palau?, i a partir d’aquí comença una biografia rica en vivències que, de fet, abraça un període històric des dels camps de concentració nazis fins l’actualitat, passant per la fi del franquisme, i una àmbit geogràfic de Polònia a València, passant per Paris i Barcelona.
Quan el periodista intenta respondre la pregunta del seu director llegint el que hi diu la Viquipèdia, el director li contesta, més o menys, que ell també sap llegir a internet, però que faci el favor d’acudir a un funeral perquè, segons sembla, Vidal Palau s’ha tornat a morir. Com és possible que una persona es mori dues vegades? us preguntareu. Doncs hi ha circumstàncies excepcionals, però més habituals del que ens imaginem, que justifiquen aquesta situació.
Vicent Borràs ha escrit un llibre preciós i ben estructurat, on la narració s’estructura en quatre parts homogènies. La primera ens parla del present, el moment del segon funeral i la sorpresa del periodista. La segona ens situa en la vida de Vidal Palau, un escriptor de la generació del 1950 i la seva amistat amb Manolo Vàzquez Montalban. La tercera ens torna a l’actualitat on el periodista ha de complir amb l’encàrrec que li deixà escrit Vidal Palau abans de morir. I a l’epíleg podríem dir que la vida continua.
M’he divertit molt llegint-lo i us el recomano. Golafre de lectures no he pogut deturar-me gaire i amb dos dies l’he acabat, amb el goig i el greu que això comporta. Sense saber-ne res de les altres obres que s’han presentat al concurs literari d’Alzira, sospito que el Jurat ha pres una bona decisió.
