QUÈ SAPS DE VIDAL PALAU?
de VICENT BORRÀS
L’Eclèctica-Bromera
198 pàgines
![Vicent Borràs](http://aleixcolonia.com/wp-content/uploads/2019/08/Borràs-que-saps-de-vidal-palau-web.png)
Vicent Borràs va guanyar el XXIX Premi Literari de novel·la Ciutat d’Alzira amb aquesta obra. El premi és instituït per l’Ajuntament d’Alzira (Ribera Alta), i formaven part del jurat Lluís-Antoni Baulenas, Carol Borràs, Núria Cadenes, Verònica Cantó i Anna Moner. Es tracta d’un llibre genial que recorre la vida dels protagonistes alhora que ens va situant en els moments de la història nacional i mundial.
![Vicent Borràs](http://aleixcolonia.com/wp-content/uploads/2019/08/Borras-Vicent-Que-saps-de-1-web.png)
El director del diari on treballa el periodista, només començar el llibre li pregunta “Què en saps de Vidal Palau?, i a partir d’aquí comença una biografia rica en vivències que, de fet, abraça un període històric des dels camps de concentració nazis fins l’actualitat, passant per la fi del franquisme, i una àmbit geogràfic de Polònia a València, passant per Paris i Barcelona.
![Vicent Borràs](http://aleixcolonia.com/wp-content/uploads/2019/08/Borras-Vicent-Que-saps-de-4-web.png)
Quan el periodista intenta respondre la pregunta del seu director llegint el que hi diu la Viquipèdia, el director li contesta, més o menys, que ell també sap llegir a internet, però que faci el favor d’acudir a un funeral perquè, segons sembla, Vidal Palau s’ha tornat a morir. Com és possible que una persona es mori dues vegades? us preguntareu. Doncs hi ha circumstàncies excepcionals, però més habituals del que ens imaginem, que justifiquen aquesta situació.
![què saps de vidal palau?](http://aleixcolonia.com/wp-content/uploads/2019/08/Borras-web.png)
Vicent Borràs ha escrit un llibre preciós i ben estructurat, on la narració s’estructura en quatre parts homogènies. La primera ens parla del present, el moment del segon funeral i la sorpresa del periodista. La segona ens situa en la vida de Vidal Palau, un escriptor de la generació del 1950 i la seva amistat amb Manolo Vàzquez Montalban. La tercera ens torna a l’actualitat on el periodista ha de complir amb l’encàrrec que li deixà escrit Vidal Palau abans de morir. I a l’epíleg podríem dir que la vida continua.
M’he divertit molt llegint-lo i us el recomano. Golafre de lectures no he pogut deturar-me gaire i amb dos dies l’he acabat, amb el goig i el greu que això comporta. Sense saber-ne res de les altres obres que s’han presentat al concurs literari d’Alzira, sospito que el Jurat ha pres una bona decisió.