UNA VIDA EN JOC, d’ ALBERT SALVADÓ

Albert Salvadó

UNA VIDA EN JOC

ALBERT SALVADÓ

Columna

326 pàgines

 

Una-vida-en-joc

Albert Salvadó i Miras  va néixer a Andorra la Vella l’any 1951. Ha escrit diversos llibres entre els quals els de novel·la històrica, com el que comento avui. Diu Viquipèdia que li han traduït diverses obres, i que des de l’any 2003 al 2007 va ser conseller menor del Comú d’Andorra la Vella. He de destacar que a Andorra hi ha escriptors de renom (Albert Villaró, Núria Gras?, fins al punt que algun dia haurem de considerar que el sol fet de ser escriptor andorrà serà un valor a tenir en compte a l’hora d’escollir algun llibre.

Al llibre Una vida en joc, Albert Salvadó potser abusa una mica de les dades històriques, fins al punt que arriba un moment en el què tens la impressió d’estar llegint la hemeroteca de la Vanguardia, com si encabís les referències amb calçador.

Una vida en joc
Foto de l’autor, extreta d’internet

Avui ens parla de la vida d’un detectiu (i dic detectiu perquè té la llicència de detectiu, i no pas que exerceixi d’investigador) que és contractat com a cap de seguretat del Casino de la Rabassada l’any 1911. El Víctor Pons és de família humil, però així com a uns, la vida (i els consells del seu pare) els ha dut cap a la lluita obrera, a d’altres els ha portat no se sap ben bé on, perquè el Víctor, tot i estar clarament al costat dels rics, en el llibre se’l situa en una mena de llimbs, en una zona còmode entre els rics i els pobres. En fi, que és una bona persona, possiblement l’únic cap de seguretat de la Barcelona d’aquells anys que és bona persona. I això ja és tenir molta sort (pels lectors naturalment).

Salvadó Albert

Expliquen que el seu pare no era originàriament Pons, sinó Ponte, de la Sicília mafiosa on els noms i les deslleialtats es pagaven eternament. El seu pare, el Ponte, experimentat en la duresa de l’altre costat de la llei, l’instrueix en la ciència no explicada d’actituds, comportaments, lleialtats que al final el conduiran al càrrec que ara té. I també, tot i que el Víctor no ho acaba de considerar seriosament, que res no és per sempre i que el que avui és de color rosa, algun dia podria esdevenir gris i fosc.

Una-vida-en-joc

En conjunt és un bon llibre, agradable de llegir, fins i tot optimista. Primer no acabes de veure per què l’han catalogat com de sèrie negra, però no hi fa res, perquè les històries són boniques i a cada capítol està una mica més a la vora del Cel. I quan apareixen les pistoles i la sang no saps per on ens portarà, però ens hi porta i…. en fi, que millor que ho llegiu.

A la contraportada diu: Al començament del segle XX, Barcelona és una de les grans perles del Mediterrani. Tal com explica la crònica de l’època, el 15 de juliol de 1911 s’inaugura amb tota la pompa el casino de la Rabassada

Aleix. 23 d’agost de 2019.

Related posts