Teresa Solana – CAMPANADES DE BODA

Teresa_Solana-Campanades-boda

CAMPANADES DE BODA

El Balancí – Edicions 62

207 pàgines

 

Teresa Solana torna amb una altra història dels germans Borja i Eduard Martínez. En aquest cas és el mateix President de la Generalitat qui els demana que intervinguin en un misteriós cas d’enverinament amb Poloni 210 (el mateix que es va utilitzar contra l’Alexander Litvinenko, el rival de Vladimir Putin ) d’un carnisser de Puigcerdà.

Resulta que la filla d’un multimilionari americà es casarà amb el fill d’aquest senyor de la Cerdanya, i en el transcurs de la festa de presentació, a Barcelona, li van donar una beguda amb el terrible agent radioactiu. El Borja de seguida sospita que el destinatari del verí no era el pare del nuvi sinó el multimilionari, i que per alguna desafortunada confusió va rebre el qui menys culpa en tenia.

Campanades-a-boda
Contraportada del llibre de Teresa Solana –  Campanades de boda

 

Com que el Borja havia estat invitat a aquesta festa de presentació, i com que el multimilionari exigeix que la policia catalana permeti al seu cap de seguretat, un antic agent de l’FBI, que investigui pel seu compte, el cap dels mossos amb el consentiment del President de la Generalitat creuen que anirà bé que els dos germans facin d’enllaç entre els americans i els catalans.

I aquí s’hi embolica un entramat de nyaps que vincula els gitanos traficants de droga de la banda del Besòs, amb personatges incompetents  de Barcelona. I al final, com que ha d’acabar bé, quasi tothom es casa i les coses funcionen i fins i tot es parla d’un viatge a les Hawaii.  I què hi fan el senyor Cubells i la senyora Dalmau?, doncs no ho sé exactament. Potser són el contrapunt als patètics fills del patriarca gitano, o potser serviran per a futures històries que encara s’han d’escriure.

Campanades-a-boda

 

Aquest és un dels llibres de la saga dels germans que  més m’ha agradat. Són llibres mig de riure mig de suspens, en els que quan domina massa la tendència còmica perdent interès com a suspens. En aquest hi ha el to d’humor just sense passar-se, potser la dosi justa perquè continuï tenint l’olor dels personatges però sense caure en l’astracanada.

Aleix Font, 8 de juliol de 2019

Related posts