TERESA SOLANA – MATÈRIA GRISA

teresa-solana-materia-grisa

TERESA SOLANA – MATÈRIA GRISA

Amsterdam – Som*Ara Llibres

148 pàgines

 

Teresa Solana ha escrit el segon llibre de contes i us he de confessar que m’ha encisat des de bon començament i ja no l’he pogut deixar. A mi no m’agraden els llibres de contes perquè la majoria m’acaben avorrint molt. Però aquest em va caure a les mans  perquè aquesta autora em fascina i perquè primer no ho sabia que era de contes. Ara em felicito d’haver-lo llegit i us el recomano sincerament.

teresa-solana materia-grisa
Contraportada del llibre Matèria Grisa

Consta de vuit comptes divertits, sorprenents i sovint amb una dosi de suspens, els quals s’entrellacen subtilment, una mica com Pulp Fiction on un personatge també surt a l’altre relat, encara que no tingui res a veure amb la història de cadascun.  Al primer, Color carn, hi trobarem una noia catalana, xinesa de naixement, que viu l’assassinat d’un client d’una farmàcia. El color carn ja no és políticament correcte perquè la carn de les persones pot ser de qualsevol color. Tampoc no cal pensar que perquè siguis xinès de naixement has de saber parlar mandarí, ni tan sols has de tenir facilitat per identificar les cares de la gent d’aquella ètnia.  Al segon, Panamà, un xicot té la sort o la desgràcia de ser família d’un patriarca gitano que trafica. Li encarregaran que obri un compte a un paradís fiscal, però ell no en sap gaire d’aquestes coses. Al tercer, La segona senyora Appleton, un diplomàtic anglès es divorcia de la primera senyora Appleton per casar-se amb la segona senya Aplleton. Però de seguida descobreix que s’ha equivocat. Al quart, Torre amb vistes al mar, tot fent obres al jardí de la casa pairal descobreixen l’esquelet del que suposen és el pare desaparegut fa anys. Al cinquè, Nit d’estrena, una senyora de noranta-dos anys ens explica que odia l’òpera, però empesa per les circumstàncies haurà d’assistir a totes les estrenes del Liceu.  Al sisè, Ocell del mateix plomatge, una dona rica i educada és empresonada  per evadir impostos. La destinen a una cel·la amb quatre dones més, traficants de droga, lladres, que al primer dia ja l’expolien de les coses que portava a la maleta. Es pensen que li poden fer el que vulguin, però a vegades… Al setè, Locus amoenus, una dona filla de pares russos treballa d’intèrpret.  Decideix retirar-se a un poble de muntanya però la que li proporciona les feines li demana una darrera feina. I al vuitè, Pis en finca règia, la propietària d’un pis de l’eixample aclaparada pel cost de la vida i per la poca pensió que cobra, es veu abocada a llogar casa seva com a pis turístic.

teresa-solana-materia-grisa
Dedicatòria a Teresa Solana pel Delegat de l’ONCE pel premi obtingut

 

Aleix Font. 26 de juliol de 2019

Related posts