Traducció Ferran Ràfols Gesa
Editorial Anagrama
149 pàgines
Vaig llegir una vegada que Amélie Nothomb escrivia un llibre cada any, i que ja en tenia prou per a viure com una marquesa; m’ho vaig creure. Ha escrit una sèrie, un cada any, sobre la seva vida, des de ben petita al Japó (Biografia de la Fam) fins a més gran de retorn al Japó (Estupor i tremolors). També ha escrit contes adaptats més a menys a criteris actuals. Avui ens parla del seu pare, Patrick Nothomb, diplomàtic belga, des de la infància fins que ja Cònsol a Stanleyville, antic Congo Belga, actual Kinshasa és segrestat com a hostatge d’un grup guerriller que reclamava la independència del Congo.
A la contraportada hi diu en un paràgraf: A Primera Sang, trentena novel·la d’ Amélie Nothomb, guanyadora del Premi Renaudot 2021, l’autora ret homenatge al pare i alhora reconstrueix els seus orígens, la història de la seva família fins al seu naixement. El resultat és un llibre vivaç i intens, de vegades divertit. Com la vida mateixa. De totes maneres jo, pobre de mi, dubto una mica de la veracitat del relat, sobretot en el que afecta al sistema educatiu del seu avi, al castell de Pont Oye, al mig del bosc de les Ardenes on viu la família Nothomb i on pugen els petits amb sistema Darwinià on els més forts sobreviuen i els altres acostumen a morir, sobretot d’inanició. Cal advertir-vos que aquest títol no té res a veure ni amb tragèdies mundials ni amb definicions de gènere, tan sols es refereix a una característica particular del protagonista de la narració.
És un llibre curt i divertit que també us recomano. Suposo que quan ja has parlat de tot i et cal seguir publicant (més que res per les pressions dels editors) cal pouar de tot arreu. I quan ja has acabat amb tots els recursos de la pròpia vida, pots continuar amb la resta de la família.
Aleix Font, 28 de febrer de 2024.
