ELS RECORDS PERFECTES
Pagès Editors
106 pàgines
Susanna Batalla va néixer el 1974 a Barcelona, segons la solapa del seu llibre Els records perfectes, i a Sant Cugat del Vallès segons una entrevista publicada a internet. Sigui com sigui, segur que va néixer, perquè d’aquest efemèrides n’ha sortit el llibre que avui comento. Abans però us diré que Susanna Batalla va guanyar el Premi 7lletres del 2019. Aquest premi es concedeix anualment des de l’any 2006. De Susanna Batalla no he sabut trobar la relació de llibres seus i tan sols he vist referències a un titulat Com sabeu vosaltres que sou vius? i si n’hi ha més no dubto que també deuen ser bons que el que ara comento.
Susanna Batalla actualment és professora de narrativa de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, cosa que ja ens indica que domina la tècnica i l’ofici, de manera que allò que fa ho fa amb coneixement de causa i tenim moltes garanties de que sigui un bon llibre. El problema ve quan algú et diu “Defineix-me què és un bon llibre”, i aquí m’acostumo a quedar sense paraules. De totes maneres us diré que per a mi un bon llibre ha de reunir certes condicions.
1.- M’ha d’agradar. Tot i així reconec que hi ha bons llibres que a mi no m’agraden, com ara els del Ken Follet. Per això diré que si algun llibre no m’agrada, tot i així podria ser un bon llibre, però si m’agrada ja té mig bitllet pagat.
2.- Ha d’explicar una història d’una manera creïble, coherent, amb certa tècnica.
3.- Si cal ha de ser valent. Vull dir que tots aquests que perquè està de moda hi donen un biaix de gènere, o de raça, de Me Too, o de canvi climàtic, els trobo oportunistes i per mi, això no és ser valent i no guanyen punts sinó que els perden.
4.- Ha de ser, dins del possible, artístic. Amb això vull dir que puntuo la riquesa de paraules escaients, frases creatives, històries que t’emocionin, sigui per riure o per plorar, per sorprendre’t o per fer-te pensar.
5.- Valoro les històries llargues en les que les paraules hi siguin necessàries però que no hi sobrin. En general no m’agraden els llibres de contes.
6.- I altres coses que ara no sé quines són però que quan les trobo penso “Ja et tinc, és això!”
De totes aquestes condicions, Els records perfectes, de Susanna Batalla en compleix alguns i d’altres no. Però la primera i la darrera sí que les té: m’ha agradat i m’ha fascinat. Vet aquí el secret.
I ara sí, ja ho puc dir. El llibre de Susanna Batalla, Els records perfectes és un llibre de contes. O sigui que comencem malament. Però són contes valents amb històries terribles i dolces a la vegada, de coses que passen o que podrien haver passat. Té set contes, que repartits entre cent pàgines donen a set pàgines per cada conte. Ja veieu que són fàcils de llegir. En aquests contes s’hi canten unes cançons que potser coneixeu o potser no. Jo em quedo amb la cançó de bressol popular mallorquina “No, ni, no” en l’estrofa “Vou, veri, vou, sa riera corre, s’aigua no es mou” perquè vaig tenir una mestra, Na Maria, quan jo era petit l’útilitzava sovint. He rellegit el primer conte Aigua de càntir a la vegada que escoltava “No, ni, no” cantada per Dàmaris Gelabert, i us asseguro que se m’estarrufaven els pèls del braç de l’emoció.
Molt sovint els contes són escrits amb molta intensitat on, amb no gaire espai, hi condensen emocions de gran magnitud. Aquest és el cas d’avui i per això us l’aconsello. Llegiu i assaboriu-lo. Segur que us agradarà.
Aleix Font, 26 de juliol de 2023.
