És ben sabut que els veïns històrics de la Colònia, i cada vegada més els veïns recents, sempre ens hem referit al lloc on vivim com a poble. Així parlem de la Festa Major del poble, l’equip de futbol del poble, l’església del poble, les botigues del poble o l’ateneu del poble. Però també és cert que els més intel·lectuals (del poble) fa temps que van iniciar una mena de campanya de desqualificació en el sentit que no érem un poble sinó un barri del poble real, equiparant poble amb municipi i, si no ets poble ets barri. Més tard potser es van adonar que l’havien feta un pèl grossa i van optar per a dir “nucli”, paraula que ho vol dir tot i per tant no vol dir res. Veiem doncs que diu a Internet:
Barri és la zona o part en què es considera dividit un poble gran, una vila o una ciutat. Diria que no és el cas, sobretot si mirem els orígens de la Colònia i la nostra trajectòria. Està clar que no venim d’una segmentació d’un poble gran.
Nucli de població és un territori menys o menys delimitat que ocupa una determinada entitat de població. Ve a ser una manera d’anomenar alguna cosa quan no saps com anomenar-la. Podria ser un nucli, per exemple, els que viuen a la part baixa de Santa Coloma, o els de la part alta, o els del voltant de la plaça. O sigui, que res de res del que interessa a aquesta tesi, que és: La Colònia és un poble o no és un poble.
També he de dir que hi ha pobles nuclears, la majoria, però també n’hi ha de disseminats on la majoria de cases estan escampades pel territori del municipi (Tagamanent, Santa Maria de Miralles, potser Gallifa, Bertí etc).
Altrament, voltant per Catalunya m’he anat trobant amb fortes contradiccions amb la versió “intel·lectual” de definició de poble. He vist, per exemple que a la Cerdanya hi ha un municipi, Lles de Cerdanya, que engloba varis pobles (atenció, pobles, no barris) com ara Aransa, Viliella, Músser i Travesseres, tots ells amb una categoria de poble mai discutida per a ningú. Cadascun d’ells té menys habitants que la Colònia, amb la qual cosa queda clar que la distinció de poble no depèn del nombre d’habitants que hi viu.
Hi ha qui diu que aquesta categoria, aquest permís per anomenar-se “poble” ve marcat per la seva història. Alto les seques. On està escrit la quantitat d’anys que calen per fer història? És evident que Arànser, per exemple, deu tenir més de mil anys i per tal té un llarg recorregut històric. Però la Colònia Güell també tenim la nostra història, humil si voleu, però suficientment digne. No hi ha cap cronologia ni oficial ni acordada que marqui una frontera temporal entre els nuclis de població creats fins una data i els creats a partir d’aquella data. Un exemple clar seria Mora la Nova, creat de nou després de la guerra, o tots aquells que han sigut engolits i traslladats pels grans pantans.
D’altres diuen que cal una distància, però Barcelona i l’Hospitalet es toquen. Potser algun tipus de qualitat geogràfica? la Beguda Alta, pertany a tres municipis diferents: Sant Llorenç d’Hortons, de l’Alt Penedès, Sant Esteve Sesrovires, del Baix Llobregat, i Masquefa, de l’Anoia. El Pertús pertany a dos estats diferents, França i Espanya. I ningú no els nega el dret a ser poble.
Resumint tot plegat, veiem que no hi ha una clara definició de poble referida a un conjunt de cases i de gent. Jo crec que una cosa és el municipi i una altre és el poble. Moltes vegades es confon la nomenclatura sovint per interessos obscurs. També per interessos centrípetes hi ha una tendència a aquesta concepció. Aquell conegut axioma feixista que pregunta: què hi diu al teu DNI? està massa devaluada a casa nostra com per fer-hi gens de cas, ja que a fi de comptes, les imposicions oficials tenen sovint un valor de repressió mancada de raó. Allò que qualla dins l’imaginari ciutadà és aquell sentiment de pertinença, aquella voluntat de ser o no ser. I això a la Colònia ho teníem molt clar: Som un poble dins el municipi de Santa Coloma de Cervelló. Perquè en definitiva no parlem de propietats sinó de voluntats. Som el que som perquè ho volem ser i no ens ho podran prendre.
A la Colònia Güell tenim història, tenim església, tenim entitats, tenim sentit de comunitat i n’estem orgullosos. A la Colònia teníem una frase, que ara encara s’escolta de tan en tant, referida a l’obligació de treballar per la comunitat, en dèiem “fer poble”, cosa que comportava esmerçar el nostre temps, el nostre treball, a vegades els nostres diners, per oferir alegria, admiració, en definitiva goig, als nostre veïns. Fer poble no és fer barri. Fer barri parla sobretot de cases, de carrers i de semàfors. Fer poble no és fer nucli, perquè fa riure de tan ridícul. Fer poble es fer comunitat, en global, per a tothom que viu dins d’aquest espai que ens estimem. Sumant aquest fer poble a un nivell molt superior que ens agermana a d’altres pobles com nosaltres, arribaríem a la conclusió que fer poble és fer País, en majúscula. O sigui, que per fer País cal començar fent poble.
Per tant sense recança, estiguem orgullosos de dir amb veu ben alta que la Colònia és el nostre poble. Tal com sempre s’ha dit.
Aleix Font. 8 de novembre de 2023.
