Pablo Escalante Gonzalbo
Bernardo García Martínez
Luís Jáuregui
Josefina Zoraida Vázquez
Elisa Speckman Guerra
Javier Garciadiego
Luis Alboites Aguilar
El Colegio de México
302 pàgines
Aquesta nova versió del llibre comentat anteriorment “Història Mínima de México” ve a ser l’actualització de l’anterior molt més ampliada i, sobretot, mostrant els importants canvis des d’una òptica econòmica. Des de les civilitzacions precolombines fins a l’època colonial, la independència, passant per les guerres i les transformacions socials i polítiques d’aquest gran país que és Mèxic.
Es remunta a l’arribada dels indis americans, fa uns 40.000 mil anys, que va concloure amb civilitzacions avançades com els mexicas (que van fundar Tenochtitlán, l’actual Ciutat de Mèxic) i que va col·lapsar amb l’arribada d’ Hernán Cortés quan, el 1519, va conquerir els mexicas i va establir la Nova Espanya, una colònia espanyola que va durar tres segles. Aquest període va veure la fusió de cultures amb la imposició de la monarquia espanyola i la cristianització de la població indígena.
El 1810, el capellà de Morelos, Miguel Hidalgo va iniciar la Guerra d’Independència, que va culminar el 1821 amb la independència de Mèxic. Seguiren anys turbulents, amb diversos governants i guerres, sempre mogudes per interessos econòmics o egoistament depredadors, incloent les intervencions angleses, franceses i sobretot nord-americana. Es van succeir una sèrie de revoltes a favor de la llibertat i la igualtat, i de contra-revoltes de militars àvids de poder i de riquesa, l’exemple més clar va ser la del general Porfirio Díaz, que va regnar durant els anys anomenats del “Porfiriato”, clarament de dictadura militar.
També cal dir que durant el règim de Porfirio Díaz a finals del segle XIX, es va modernitzar Mèxic. Porfirio va expressar “Pobre México, tan lejos de Dios y tan cerca de Estados Unidos”, cosa que demostra un nivell d’intel·ligència que l’humanitza. L’any 1908 Diaz fa unes declaracions al periodista nord-americà James Creelman prometent eleccions lliures, però no les va complir. Aquest fet va provocar el moviment que culminaria en la Revolució Mexicana encapçalada per Francisco Madero, recolzada pels populars Pancho Villa, Emiliano Zapata i sobretot Pascual Orozco que van lluitar i guanyar el 1910, combatent per la reforma agrària i els drets dels treballadors. Després, com acostuma a passar constantment en la història dels països i del món, les intencions es van aigualir, la puresa es va pansir i on deia “sí” van dir “potser” i per comptes de “treballadors” van dir “les forces de la prosperitat”. Amb la interpretació negativa del general Carranza i la mort dels dos principals lluitadors per la llibertat, Zapata primer, i Villa després es va acabar l’etapa gloriosa on tot semblava possible i els somnis esdevenien cançons.
Entremig m’he deixat de comentar, per falta d’espai, les lleis de la Monarquia espanyola (“pues deben saber los súbditos del gran monarca que ocupa el trono de España que nacieron para callar y obedecer, y no para discurrir ni opinar en los altos asuntos del soberano”), la decissió per la independència del militar crioll Agustin de Iturbe, el cop d’estat del general Antonio López de Santa Ana que va culminar després de diverses heroïcitats amb la pèrdua de Texas, la guerra dels Estats Units contra Mèxic amb la ocupació de la capital per part dels americans, la coronació de Maximilià com emperador de Mèxic amb la conseqüent revolta dels mexicans encapçalada per Benito Juàrez, liberal, que va obtenir la victòria el 19 juny 1867 i on Maximilià va morir afusellat, i a grans passes amb la Constitució aprovada el 1917 que va establir les bases de la República Mexicana actual, amb la nacionalització del petroli i reformes socials. I encara vindria la revolta fallida dels Cristeros en defensa del privilegis de l’església. Durant el segle XX, Mèxic va ser governat pel Partit Revolucionari Institucional (PRI) en un règim autoritari conegut com el “presidencialisme” amb polítiques progressistes però amb dies negres com el Massacre de Tlatelolco el 1968 en la que els militars van disparar a una manifestació pacífica estudiantil provocant centenars de morts.
I fins aquí arriba aquesta segona versió de la “Història Mínima de México”. Com a pinzellada es diu que l’any 2000, Vicente Fox va guanyar les eleccions presidencials com a candidat del Partit Acció Nacional (PAN), posant fi a la dominació del PRI. Aquesta transició simbolitza l’arribada de la democràcia homologable i la diversificació política a Mèxic, marcant un punt d’inflexió en la seva història moderna on finalment s’ha produit un auge econòmic impulsat pels grans descobriments de petroli.
He de dir que aquesta inquietud per a conèixer la història de Mèxic em va venir després de mirar l’excel·lent documental sobre la vida de Frida Kahlo, a l’ombra del gran pintor Diego Rivera i amb l’acollida del revolucionari rus Leo Trotsky. Sense oblidar el gran reconeixement que els catalans devem a Mèxic pel seu comportament a favor de la República, l’acolliment de milers de refugiats republicans i la seva oposició, a vegades en solitari dins el panorama mundial, de la sagnant dictadura militar de Franco.
Aleix Font, 15 d’octubre de 2023.
