Daniel Cosío Villegas
Ignacio Bernal
Alejandra Moreno Toscano
Luís González
Eduardo Blanquel
Lorenzo Meyer
El Colegio de México
181 pàgines
Aquesta Història de Mèxic està escrita per mexicans i, per tant, vista amb ulls mexicans. El promotor és Daniel Cosío Villegas i ha comptat amb la col·laboració de la resta d’autors detallats al títol: Ignaci Bernal, Alejandra Moreno, Luís González, Eduardo Blaquel i Lorenzo Meyer.
En aquesta història, igual que en la majoria de les altres històries, comencen per l’antigor dels primers pobladors, les primeres civilitzacions, les grans civilitzacions pre-espanyoles, la desfeta dels imperis natius, el domini espanyol amb l’explotació barroera de les riqueses existents, des del robatori més descarnat, l’esclavitud dels indígenes, l’apropiació de les terres més productives etc., el Virreinat amb la incompetència de la burocràcia espanyola en el seu afany d’expoliar la major riquesa possible i de controlar tot el comerç, cosa que provocava greus inconvenients a la colònia, el segle de les llums amb les primeres notícies de democràcia i dignitat provinents d’Europa en el que va quallant el sentiment de llibertat amb la fita important de “El grito de Dolores” (Arenga de Miguel Hidalgo a favor de la independència, el setembre de 1810), la independència amb la seva herència colonial, la revolució encapçalada pels grans lluitadors i pensadors com Benito Juàrez, Francisco Madero, Pascual Orozco, Francisco Villa i Emiliano Zapata, entre d’altres, i finalment el que anomenen el Tram Modern que consta de tres etapes:
La destructora del 1910 al 1920 acaba amb l’antic règim.
La reformista del 1921 al 1940 reforma agrària, organitzacions obreres etc.
La de consolidació (o de modernització) del 1941 fins ara, d’estabilitat política i avanç econòmic.
Es tracta d’un relat sorprenent que pot interessar als admiradors d’aquest gran país que és Mèxic. Cal pensar que té dos milions de quilòmetres quadrats, quasi quatre vegades la península ibèrica, o el que és el mateix, seixanta una vegades el principat de Catalunya. Hem de saber que en tenia el doble i que el seu territori nacional arribava fins Alaska i incloïa Oregon, Nevada, Califòrnia, Arizona, New Mèxic, Texas i part de Lousiana, però la desfeta en la guerra contra els Estats Units el 1848 (Tractat de Guadalajara) li va significar la “venda” de tots aquells territoris que ara formen part dels veïns del nord. Amb 126 milions d’habitants el converteix en l’estat més poblat de parla castellana.
Van patir una colonització salvatge, una expropiació vergonyosa i al final se’n van sortir, amb valentia, amb il·lusió, amb el rebuig frontal a l’herència política espanyola.
Hem de saber que la societat mexicana estava formada (suposo que ara ja no ho consideren ben bé així) per les següents capes de població:
Indis: raça americana autòctona.
Espanyols: Capes superiors de la societat, òrgans de govern en general, Virreis, governadors, militars, jutges etc.
Gachupines: espanyols arribats de nou que s’estableixen a Mèxic i gaudeixen d’avantatges per raó de raça)
Criolls: (descendents d’espanyols nascuts a Mèxic),
Mestissos: (fills de races diferents),
Negres i mulats, esclaus o ex esclaus.
Cal saber també que, a diferència del que passa a casa nostra i també a diferència dels primers anys de l’ocupació espanyola a Mèxic, els ordes religiosos es van posicionar en favor dels indígenes i van ser el motor inicial per la independència del país. Els jesuïtes, sobretot, van formar una intel·lectualitat crítica amb el poder de la monarquia i van ser un maldecap constant fins que van ser expulsats. També és curiós observar que els primers cabdills contra l’imperi van ser capellans.
Entendreu que no detalli tots els fets importants d’aquesta Història perquè això requeriria copiar i opinar sobre la totalitat del llibre. Però als que us interessi la Història en general i tingueu ocasió de trobar el llibre, us el recomano com a aperitiu de posteriors lectures. Ja us anticipo que hi ha una versió més actualitzada i més extensa que comentaré en breu. Es titula “Nueva Historia Mínima de México”, la primera edició de la qual és del 2013, quaranta anys més moderna que la avui comento.
Aleix Font, 19 d’octubre de 2023
